Page 34 - Rutes de llegendes i rondalles
P. 34

3. L’Illa
4. El Sabater Vell
5. El Marquet de les Roques
5
La Mare de Déu de les Arenes
Corria l’any 1645 quan un jove pastor, molt a cionat a en lar-se pels estimballs i que cuidava el ramat al peu del monòlit de la Castellassa de Can Torres, va provar de pujar al cim, que era considerat inaccessible. Un cop hi va haver arribat, orgullós de la seva proesa, va adonar-se que el descens era molt més complicat i que corria el risc de patir un greu accident. Després de molts intents, angoixat i descon ant de les seves forces, va pregar a la Mare de Déu de les Arenes per tal que el salvés de l’imminent perill de mort i li va prometre que, si aconse-
guia baixar sa i estalvi, li regalaria una nova campana per a l’ermita.
Seguidament va aparèixer el diable, que prometé al noi unes cade- nes, construir-li un pont o,  ns i tot, omplir-ho tot d’herba, ja que així podria llançar-s’hi sense fer-se mal. El jove, però, no es va dei- xar vèncer per la temptació i va continuar pregant a la Mare de
Déu. Cansat, el pastor es va adormir i, quan es va despertar, ja era al peu del monòlit. Agraït, va fer construir la campana promesa, el so de la qual encara se sent des de la Castellassa de Can Torres. Segurament és per aquest motiu que a Castellar del Vallès conei-
xen aquesta roca com el Pastor.
i Ho sabies?
Camí de les Arenes. La Mare de Déu de les Arenes 35
u Durant tot l’any, cada cap de setmana, des de diferents indrets del Parc s’ofereixen passejades guiades amb l’objectiu de donar-ne a conèixer la història i el patrimoni cultural i natural.
u A Sant Llorenç Savall podem apropar-nos al Marquet de les Roques (en obres el 2017), una casa d’estil historicista i neoromànic encarregada a l’arquitecte Juli Batllevell, deixeble de Domènech i Muntaner, per Antoni Oliver i
Buxó, avi de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart), que hi passà llargues temporades i sovint hi organitzava vetllades literàries amb la Colla de Sabadell. A la dècada de 1920,
va ser punt de trobada d’intel·lectuals com Josep Carner o Carles Riba. Actualment és propietat de la Diputació de Barcelona.



















































































   32   33   34   35   36