Page 37 - Rutes de llegendes i rondalles
P. 37

12
1. El carbó vegetal
Al Centre d’Informació d’Hortsavinyà tro- bem la  ta que marca l’inici d’aquest itine- rari senyalitzat amb marques blanques i ver- des del sender local SL-C 73.
La devoció popular atribueix la cura dels mals de coll a sant Llop, que té dedicada una església d’origen romànic (encara que actualment no en restin gaires indicis) des d’on agafem la pista en direcció a Tordera. En arribar al coll de Palomeres, ens desviem per un camí que trobem a l’esquerra. Ens endinsem en un bosc frondós d’alzines  ns a arribar a una antiga plaça carbonera que reconeixerem pel canvi de color de la terra. Cal tenir en compte que aquesta activitat va perdurar  ns ben entrat el segle XX.
La fusta d’alzina era la millor per a l’obten- ció del carbó vegetal i calia molta perícia per empilar-la, tapar-la amb terra barrejada amb fagell (restes d’altres cremades) i com- pactar-la molt bé perquè no quedés cap escletxa, només l’ull de la pila, que feia de xemeneia. Com que no estava en contacte amb l’aire, la combustió es produïa sense que arribés a cremar. Aquesta feina podia durar entre quinze i vint dies i els carboners havien de vigilar constantment.
1. Església de Sant Llop
2. Alzina surera de Can Portell
2. Calç per emblanquinar
i desinfectar
Des de la plaça carbonera agafem una pista a l’esquerra i baixem  ns al naixement de la riera de Pineda, un indret humit envoltat de vegetació de ribera. Continuem l’itine- rari i arribem a un petit coll, on seguim pel camí de l’esquerra, que ens conduirà  ns a l’allotjament rural Can Pica. Ara anem per una pista ampla  ns a arribar al forn de calç d’Hortsavinyà.
La producció de calç era una de les altres activitats que es duien a terme al bosc, ja que era un element que s’emprava força, a principis del segle passat, per emblanquinar les cases i, a la vegada, desinfectar-les. Als forns, la pedra calcària s’exposava a altes temperatures  ns que adquiria el color blanquinós; amb la temperatura, s’allibe- rava l’anhídrid carbònic i la pedra es trans- formava en calç viva.
3. Alzines centenàries
Davant del forn agafem un camí, barrat amb un cadenat perquè no hi passin vehi- cles, que ens duu al sot de Can Pica, on
Alzines de Can Portell. L’or de la rectoLreias do’Hnoerstsda’avignuyàa 39





















































































   35   36   37   38   39