Page 56 - Rutes de llegendes i rondalles

2
60
Parc del Castell de Montesquiu
Seguim ns a arribar a la collada del Beví Gros i, un cop hi som, davant nostre tenim la cinglera de la serra de Bufadors, al peu de la qual discorre una pista que haurem d’agafar per la banda esquerra.
3. Els Bufadors
Passem prop de les restes de la casa de Beví Xic i, uns metres més endavant, a mà dreta, trobem el trencall per entrar als Bufadors, un indret de gran bellesa amb un aire màgic. Es tracta d’una peculiar formació geològica envoltada de faigs i amb una ora ben particular. Un trenca- ment de la cresta de la serra formada per diferents acumulacions d’estrats forma grans blocs de roca, coberts de molsa, que dibuixen forats i escletxes per on s’ori- ginen corrents d’aire. De fet, de vegades es pot sentir com xiula el vent a l’interior; d’aquí el nom.
4. L’ermita de Sant Moí
Un cop hem visitat els Bufadors, tornem al trencall d’inici i seguim la ruta cap a l’ermita de Sant Moí, situada molt a la vora del riu Ter, a tocar de la colònia tèxtil de la Farga de Bebié. A pocs metres hem de deixar una pista a la dreta i entrem altra vegada al Parc del Castell de Montesquiu.
Continuem avançant pel mateix camí ns que arribem a Sant Moí, una petita construcció preromànica, o d’un romànic molt primitiu, probablement edi cada a nals del segle X. El temple està format per una sola nau coberta per un entramat de bigues de fusta i capçada per un absis semicircular, l’interior del qual està deco- rat amb pintures neoromàniques elabora- des durant la darrera restauració. Diuen que aquest és el lloc on va viure l’ermità Moí, que fabricava esclops de fusta i que, més tard, esdevingué sant.
5. De tornada al castell
Per tal de tornar al castell, hem de recular uns quants metres i prendre un corriol que surt a mà dreta en direcció a la fortalesa. El camí creua el torrent de les Dous i ens porta ns als plans i la masia de Planeses.
Des d’aquest punt, seguim recte pel mateix camí i, un cop arribem a l’encreuament de camins, agafem el que va avall i cap a la dreta seguint els indicadors del Parc ns a la font Codineta. Passem pel pont que travessa la riera, on el camí fa un revolt bastant marcat a l’esquerra; a la dreta, ens queda la via del tren. Agafem el corriol que s’en la i que ens pujarà directament ns a trobar l’aparcament que hi ha al cas- tell de Montesquiu.
La fortalesa, que es menciona per primera vegada en un document de l’any 1285, va pertànyer als senyors de Besora, als com- tes de Santa Coloma, Lluís Descatllar i Emili Juncadella, els quals són els responsables de l’última restauració ja esmentada i del disseny dels jardins.
La barreja d’estils que s’hi pot apreciar és sorprenent tant a l’interior —on destaquen una escala del segle XVI (segurament pro- vinent d’un antic palau barceloní), la sala noble i el dormitori de la seva darrera esta- danta, la germana de Juncadella—, com a l’exterior.