Page 8 - Rutes de llegendes i rondalles

Títol i subtítol de l’itinerari, amb el número d’ordre corresponent i resum dels seus principals valors culturals i paisatgístics
Fitxa tècnica amb tota la informació imprescindible de l’itinerari
Text descriptiu dels trams, amb referència a
paisatges, elements del patrimoni cultural i espècies característiques que es troben al llarg de la ruta
Mapa amb indicació de l’itinerari i punts d’interès
Localització a la ruta de cadascun dels trams que es proposen
Infogra a d’alguns dels elements patrimonials més interessants
Les fotogra es ajuden
a identi car el lloc que
es descriu i aporten un complement molt valuós a l’hora de realitzar la ruta escollida
Relat d’una llegenda o aspecte històric relacionat amb la ruta i amb la gent que hi transitava. Totes
les rutes disposen d’un enregistrament de veu de la rondalla
A més de l’itinerari i els punts que es descriuen, es destaquen altres espais o llocs d’interès que val la pena visitar
El color corporatiu
de cadascun dels Parcs i espais naturals
18
Fitxa tècnica
Recorregut circular que segueix part de l’SL-C 94 i se situa a la riba nord de l’embassament de Sau, sota els cingles de Tavertet, a l’àrea d’esplai del pantà de Sau.
Comarca: Osona
Durada: 30 min
Distància: 1,2 km
Altitud mínima: 430 m Altitud màxima: 505 m Desnivell acumulat: 120 m Di cultat: Baixa
Època: Tot l’any
Punt d’inici: Àrea d’esplai
del pantà de Sau.
Per arribar-hi des de Vic, cal agafar la N-141d que, passant per Folgueroles i Vilanova de Sau, ens porta ns a la presa de l’embassament. A partir d’aquí, creuem la presa, seguim per la pista a la dreta i continuem recte ns al nal, passant per l’hotel La Riba i el Club Nàutic Vic-Sau.
Punt d’Informació de Vilanova de Sau Carretera N-141d, km 20 08519 Vilanova de Sau Tel. 620 131 211
Horari: Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14 h. Juliol i agost: de dimarts a diumenge, de 10 a 14 h. De novembre a febrer, tancat.
en.guilleries.vilano@diba.cat
http://parcs.diba.cat/web/ guilleries
1
T
E
T
E
T
4
A
9
I
R
D
N
V
S
C
E
LE
C
G
-
L
S
96 Espai Natural de les Guilleries-Savassona
12
Diuen que un matí de l’any 1003, en una petita casa encastada a la muralla d’Olèrdola, va néixer la Guisla, un cul inquiet que no parava mai de córrer amunt i avall. La seva mare era la remeiera de la vila i casa seva constantment era plena de gent: soldats ferits, nens que
queien jugant, dones embarassades i molts d’altres amb els mals més estranys.
La Guisla, que era una nena molt curiosa, sempre era pel mig; l’admirava veure com cada un d’ells arribava planyent-se i, després, se n’anava dibui- xant un somriure. Pensava que la seva mare tenia poders sobrenaturals i feia màgia. Estava tan embadalida que va començar a acompanyar-la al bosc per recollir plantes, arrels, fruits, fulles i herbes aromàtiques de tot tipus i colors. Així va aprendre que les nous eren bones per al mal de cap, que les arrels de plantatge alleugerien el dolor provocat per caigudes, que les llavors de codony guarien les nafres, que el crei- xen dels rierols calmava el mal de panxa i que la cendra de faig curava la sarna. Quan va ser gran, va decidir que seria com la seva mare i va començar a preparar receptes i ungüents propis. Veure la gent somriure la feia feliç.
Una mica més endavant arribem a la cova dels Segarulls, on s’han trobat un bon nom- bre de pintures rupestres. La UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat totes les pintures rupestres de l’arc mediterrani, incloses aquestes.
3. Fondo de la Vall
Ara ens endinsem al fondo de la Vall, tot prenent la direcció sud-oest. Una cabana de pedra ens serveix de ta per si volem agafar un camí a la dreta que ens portarà a dalt de la cinglera, on trobarem la font de l’Amet- lló i les balmes de Can Ximet i de Castellví —just a tocar de l’anterior—, ambdues amb pintures rupestres i possiblement habitades des de l’edat del bronze ns al segle XII.
4. Forn de calç
Seguim el nostre camí per la part inferior del fondo i, davant de Can Ximet, tot just al costat d’unes vinyes, trobem la font de l’Avellaner. Continuem avançant i el camí planer s’acaba davant de Can Castellví, que deixem a la dreta. Toca pujar una mica per arribar a un forn de calç de grans dimen- sions. Ja sabeu que la calç s’obtenia en coure la pedra calcària a altes temperatures i, encara no fa gaire temps, s’emprava per emblanquinar i desinfectar a la vegada.
Parc d’Olèrdola
Ara afrontarem la pujada més forta de tot el recorregut, que ens permetrà gaudir d’unes vistes excel·lents de la plana penedesenca amb les formes arrodonides de les munta- nyes de Montserrat al fons.
Estem voltant el conjunt d’Olèrdola i pas- sem prop de l’església romànica de Sant Miquel, que s’alça a la nostra esquerra. Ens quedarà poc per completar l’itinerari quan trepitgem el pla dels Albats, tota una munió de tombes antropomorfes excavades a la roca, algunes de molt petites, ja que s’hi enterraven els albats —nens que morien de petits, sense encara ús de raó—, un costum molt habitual en l’època medieval.
Domus del Pi
El gegant adormit
El pantà de Sau, a part de ser un gran magatzem d’aigua per a Barcelona, Girona i moltes de les localitats de la Costa Brava, està envoltat de boscos i cingleres que han inspirat històries de personatges màgics, com dones d’aigua, i aventures de bandolers com el Fadrí de Sau o en Serrallonga.
1. El pantà de Sau
La ruta arrenca a la vora de l’embassament, a l’àrea d’esplai del pantà de Sau. Una agra- dable passejada de no més de mitja hora que ens porta a descobrir un antic jaciment, la Domus del Pi, declarat Bé Cultural d’Inte- rès Nacional el 1949. El pantà va ser inau- gurat l’any 1962 i va cobrir el poble de Sant Romà de Sau. Podem veure el campanar de l’església del segle XI, d’estil romànic llom- bard, quan baixa el nivell de l’aigua.
Una ta darrere del punt d’informació de l’àrea d’esplai ens indica que compartirem part del recorregut amb el sender local SL-C 94 o Ruta de les carboneres. Un cop passem la porta de fusta, que hem de tancar altra vegada, seguim la pista forestal ns al camí que s’en la a mà dreta. Caminant amb les aigües a mà esquerra, de seguida trobem una bifurcació; triem el camí de la dreta. Comen- cem a guanyar altura progressivament men- tre gaudim de tot el que ens envolta.
2. Cingles de Tavertet
A pocs metres deixem el camí principal a l’esquerra i seguim recte per un altre camí més estret que ens porta a una cruïlla. És el punt més alt de la ruta i des d’aquí podem gaudir d’una bonica panoràmica de l’entorn: a un costat, els espectaculars cingles de Tavertet, de gran importància
1. Panoràmica del pantà de Sau
geològica i hàbitat òptim per a la nidi ca- ció d’aus rapinyaires, com el falcó pelegrí o l’àguila marcenca, i carronyeres, com l’au- frany o el voltor comú.
Seguim per un estret corriol a la dreta i de seguida trobem un banc de pedra natural, un bon indret per descansar una mica.
3. La Domus del Pi
Seguim baixant ns a arribar al puig d’en Riba, de 505 metres d’altitud, a sobre del qual s’aixequen les restes de la coneguda
u Reconstrucció de la Domus del Pi segons les investigacions arqueològiques
Domus del Pi. El gegant adormit 97
0 80m
1
Pantà de Sau
SantdReoSmauà
3
2
Domus del Pi
Puig d'en Riba 505 m
Font dels 4 Bassalots
Club Nàutic Vic-Sau
Sortida
Àrpeandtà’edseplSaiaduel
Pd’uinftormació
Guisla, la remeiera
Informació del Parc Construcció d’interès
Museu, exposició permanent Audiovisual
Centre de documentació Equipament pedagògic
Font
Restaurant Càmping
Àrea d’esplai
Hotel
Estació de ferrocarril
Com
utiliLtezsardaoqnuesesdt’aigguia 7
i
Ho sabies?
1. Cova dels Segarulls
2. Abric de Can Castellví
3. Forn de calç
4. Recinte emmurallat d’Olèrdola
4
3
u
u
Una de les joies del Parc és
el Conjunt Monumental d’Olèrdola, situat al turó de
Sant Miquel (358 m), on hi ha
el recinte emmurallat de l’antiga ciutat medieval i les restes del castell d’Olèrdola (segles III i II aC). La muralla, de dos metres de gruix, va ser reformada durant
els segles IX i X i, avui dia, se’n
choi nhsaeurvnamunuaseguramnopnaorgt.ràA cl’interior
on s’exhibeixen materials de la prehistòria, de l’època romana i de l’edat mitjana que despertaran la curiositat de grans i petits.
Al cim trobem l’església de Sant Mdaitqaudell, seelgcloesXpIIr.inTocitppaledgeatlaenqsual
corrobora com n’és de privilegiat aquest indret, ocupat per l’home al llarg de quatre mil anys.
66
Les fonts i els forns. Guisla, la remeiera 67
Hospital
Gasolinera Aparcament Equipament adaptat Església / ermita