Page 11 - Horizon04

Rina Arya 11 On és l’espiritual en l’art contemporani?
En el el segle XXI el el concepte d’espiritualitat està esdevenint cada cop més important en en diversos discursos culturals comptant-hi el de de l’art contemporani L’art que es es es des- criu com a a a a a a a a a a espiritual espiritual pot referenciar o o o o o ó o o re- presentar una tradició espiritual espiritual o o o ó o o o o religio- sa Tant si si es es es es es es refereix a a a a a a a a a a a tradicions religioses concretes com si si no ho fa l’espiritualitat afecta els els sentiments despertats o o o o o o o investi- gats per per l’art que poden portar els els especta- dors a a a a a a a a a a a a a reflexionar sobre el el el significat de de de la vida i i i fi i i i i i i dels valors que abracem sovint ba- sant-se en en en qüestions existencials com ara “Per què som aquí?” “Què hi fem?” Un sen- tit tit de de de l’espiritual també dóna a a a a a a les persones el sentit sentit de de de pertinença que que desitgen un un sentit sentit que que que formen part d’alguna cosa més gran que que elles mateixes Repensant l’espiritual en en l’art contemporani La impressionant gamma d’obres que es es es es es poden descriure com a a a a a a a a a espirituals en en l’art contemporani transmet les nombroses pos- sibilitats obertes avui dia als artistes arran del menor nombre de de de receptes o o o o o o expectati- ves sobre les formes que hauria de de de manifes- tar l’art espiritual La situació era molt dife- rent per per als artistes abans de de la modernitat ja que estaven governats per per les especifici- tats de de de de la la iconografia i fi i i fi i i i de de de de l’entorn proposat i fi i i i i i de de de de de vegades estaven obligats a a a a a a a a a a a a a a treballar al al al servei de de de l’Església Actualment els artistes tenen més llibertat per per combi- nar gèneres materials i i i i i i formes i i i i i i per per repre- sentar una gamma de de temes globals alguns dels quals es es es es refereixen directament a a a a a a a a a a a qües- tions socials mentre que altres són més universals i i i i i i i intemporals Entre els temes d’interès hi ha la la guerra contra el el el el el terror la la fragilitat del cos el el el el consumisme i i i i i i i i i í i els drets humans Alguns artistes utilitzen explícita- ment idees i i i í i i i í i i i i i i símbols de de tradicions religio- ses o o o o o ò o mitològiques quan expressen les seves idees altres s’acosten a a a a a a a a a a a a l’espiritualitat triant i i i i i i i i i i i barrejant entremesclant aspectes de de tra- dicions diferents comptant-hi creences pri- vades És lluny que que sigui necessàriament el cas que que la reflexió espiritual més significa- tiva es es es trobi en en l’art explícitament religiós La majoria d’artistes contempora- nis se se se senten atrets per fonts seculars—ob- jectes motius símbols i i í i metàfores cor- rents— però en en en l’encontre amb elles s’esdevé la la transformació L’artista de de de de vídeo Bill Viola fa servir sovint persones del car- rer comptant-hi ell mateix en les seves ins- tal·lacions i i i i i i i fi i i i actuacions i i i i i i i fi i i i porta l’espectador fins a a a a a a a a a à a a a a a una experiència més enllà de de l’habi- tual cosa que que expressa el poder que que té l’art de de transportar l’espectador a a a a a a a a a a a a a a a a estats extraor- dinaris Graham Howes s’expressa a a a a a a a a a a a a a a a a a favor d’una natura de l’espiritualitat no específi- ca ca (amorfa i i i í fi i i i i genèrica) que que s’expressa en en l’art contemporani i i i i i i i reclama que que que és és molt més probable que que els artistes d’avui —a diferèn-
cia de Grünewald— revelin allò allò religiós ò ó o o ò màgic més més que que no allò allò explícitament repre- sentat i í i i i i i i i i i és és és molt més més probable que que que ofereixin experiència religiosa generalitzada que que no la la revelació cristiana Fent-ho així igual que Rothko i i i i í i i i i i i altres expressionistes abstrac- tes tes abans d’ells traslladen l’art religiós més enllà de de les seves intencions tradicional- ment ment didàctiques i i i i i i i i i i í i narratives cap à a a à a a a a a a allò principalment empíric (Hower 2007 p p p p p p 134) En la cultura contemporània quan els espectadors parlen de viure l’art com a a a a a a a a a a a a a a a espiritual rarament s’estan referint a a a a a a a a a a a a a a a una tradició concreta i i i i i i i i i només reaccionen a a a a a a a a a a a a a a a l’encontre amb amb l’art amb amb les seves imatges i i i i i i i i qualitats formals i i i i i i i i al al al que que aquest encontre encontre els ha obert L’art sovint implica estats llin- dar d’encontre i i i i i i i i i experiència com com ara el el el sentiment provocat pel sublim o o o o o o o o ó o pot com- portar la identificació d’un objecte sacralit- zat en en en en el el ritual de de l’art Quan els especta- dors experimenten art art que que fa néixer aquests sentiments sovint és difícil de po- sar en en en en en en paraules com o o o o o o o o o què estan sentint i i i í i i i i i sovint recorren a a a a a a a a a a a llengua emocional o o o o o o o o o a a a a a a a a a a a analogies per descriure les seves reaccions Aquests estats emocionals fan sorgir refle- xions d’una naturalesa espiritual Quan els espectadors parlen d’experiències de tipus espiritual donen per per fet que que hi ha una alte- ració temporal en en en el el el seu estat psicològic que que que implica aïllar aquell moment del quotidià fent-lo sagrat A ‘Contemplant l’es- piritual en en les arts visuals (2011)’ Rina Arya aborda dues obligacions que cal con- siderar en descriure un paradigma per per a a a a a a a a a a a a a a l’espiritualitat—la pertinència del context i i i i i i i i i i i i i i la la la la la receptivitat La situació i i i i i i i i i i i i i l’entorn de de l’obra afecten la la la la la manera com la la la la la llegim la la la la la il- luminació les relacions interespacials i i i i i i i i i el el paper de de de l’espectador són factors determi- nants en la la producció de de de de significat Un can- vi vi de de context pot alterar la la lectura d’una obra La receptivitat indica el el grau grau d’ober- tura el el grau grau en en en què es es pot portar l’especta- dor a a a a a a a a a a commoure’s emocionalment i i i i i en en en en al- tres sentits per l’obra La receptivitat normalment comporta la la disposició a a a a a a a a a a a a a a a sacri- ficar temps a a a a a a a a a a a a a a a a aprofitar la la concentració i i i i fi fi i i i i i a a a a a a a a a a a a a a a a permetre que l’obra existeixi Una manca d’obertura a a a a a a a a a a a a à a a una obra obra en en en en en concret o o o o o o o a a a a a a a a a a a a à a a l’art en en en en en general no portarà a a a a a a a a à a a a a a a a sentiments espirituals Un factor final al al al al al qual cal referir-se són les intencions dels artistes En moltes obres d’art que es es es es es es es es descriuen com a a a a a a a causants d’experiències espirituals no podem assu- mir que que l’artista tenia aquesta intenció Ai- xò no devalua l’experiència però demostra la la naturalesa sovint personal i i i i i i i i í i subjectiva de la la visió així com com les les maneres diferents en en en què ens comprometem amb l’espiritual Formes dels mitjans contemporanis i i i i i i fi i espiritualitat Des de de de finals del segle XX els artistes han utilitzat una gamma de de de mitjans nous en què el terme terme es refereix a a a a a tipus nous nous de mit- jans jans jans així com al al terme terme tècnic ‘nous mitjans mitjans digitals’ Els nous nous tipus de de mitjans mitjans són for- mes mes d’art que van més enllà de de de les formes tradicionals de de pintura i i i i i i í i escultura Inclo- uen les instal·lacions artístiques en en què l’art es es es es crea per a a a a a a a a a a a una ubicació particular (específic d’un lloc lloc ó o o o o o sensible al al lloc) sovint de de manera temporal es es es caracteritza per un un un ús enginyós de de l’espai l’espai i i i i i i i i í i un un diàleg intern en- tre els objectes en en en l’espai l’espai L’actuació artísti- ca ca tal com com suggereix el el nom implica l’ar- tista com com a a a a a a a a a a a a a intèrpret que crea l’obra sovint a a a a a a a a a a a a a a a través de de la la interacció amb un públic i i i i i i i i i uti- litzant el seu cos com a a a a a a a a a a a a a plataforma de de crea- tivitat Nous mitjans és un un terme genèric que que es es refereix a a a a a a a a a canvis en en la comunicació electrònica que que han tingut lloc des de de de l’arri- bada de de de de la tecnologia digital els anys 80 com el el vídeo i i i í i i i i l’art l’art d’ordinador En l’art l’art contemporani que es es es pot descriure com a a a a a a a a a espiritual hi ha un un un allunyament con- ceptual i i i i i i i i i i i fi i interpretatiu d’un interès exclusiu pel contingut i i i i i i i i fi i les imatges que definia l’en- focament de de de l’art abans del segle XX cap a a a a a a a a a les dimensions d’experiència i i i i i i i i immersió que comporten demandes diferents de de de de l’es- pectador i i i i i í i i i i í i participant Les formes descrites aquí conviden tipus diferents i i i i í i i i i í i i i i i i més íntims d’interacció que els els dels mitjans tradicio- nals i i i i i i i i i i i i i i reviuen el el el sublim en en en un un mitjà tecno- lògic El visionament passiu d’una pintura en en en una una una paret ò o o ó una una una escultura en en en un un un un pedes- tal queda substituït per la participació acti- va en en en un entorn multisensorial que que que com- porta molt més que que la visió i i i i i i i i i implica caminar al voltant a a a a a a a a a a a a a través i i i i i i i i i i i i de de de vegades per l’interior de de de de l’obra l’obra mateixa És impossible percebre l’obra l’obra en en un únic moment del temps i i i i i i i i s’exigeix la la interacció continuada per tal d’entendre-la Contràriament a a a a a a à a a a a a a a l’er- ror de de pensar que la la tecnologia distancia les persones dels seus cossos els els mitjans multimèdia digitals sovint augmenten el el el sentit d’allò fenomenològic o ò o o ò o o materialitzat L’espiritualitat és és sentida més que no no no senzi- llament entesa Els espectadors han de de sacrificar més per accedir a a a a a a a a a a a a a l’art comptant-hi deixar temps negociar l’obra d’art (fet que pot implicar seguir instrucci- ons) interaccionar amb artistes i i i i i i i i i i i i i situar-se ells mateixos en en risc Aquesta transacció tanca el el el buit entre l’espectador i i i i i i i i i l’obra per- què el el el primer queda immers en en en l’art i i i i i i i i i fi s’im- plica en en el el significat de l’obra l’obra En molts ca- sos l’obra l’obra necessita la interacció voluntària de de de de de l’espectador que esdevé participant de de de de de vegades col·lectivament en en la creació de de de de de significat mitjançant l’acció ritualitzada La interacció amb amb l’obra també comporta el potencial d’una transformació de de la la nos- tra tra tra percepció de de la la la realitat quotidiana S’entra en en risc perquè es es es nega la la ‘seguretat’ del marc o o o o ó pedestal i i i i i i l’espectador queda col·locat en una relació més immediata i i i i i i i i i i i i individualitzada amb l’artista i i i i i i i i i i i i l’obra i i i i i i i i i i i i ha de de de ser receptiu a a a a a a a a a les seves demandes su