Page 24 - Horizon04

24 un rol que il·lumina les ments confuses i i i i i i i enfosquides revela el el el secret de de l’art i i i i i i i í i i indi- ca ca el el el el camí als viatgers errants Hi ha ha persones que no creuen en en el el valor tera- pèutic de de l’art L’artista avui ha ha d’estar al servei de de de la la societat per per millorar la la vida de de d les persones Crec que en en cada home hi ha una tendència natural cap al al al desenvolupament integral que es es es es designa com la “tendència actualitzadora” present en en en en en tots els organismes vius aquest és el el el fo- fo- nament sobre sobre el el el qual es es es construeix l’enfo- cament centrat en en en en en en en la la persona És sobre sobre això que hem de de treballar i i i í i i i i així entendre les les veritables motivacions de de de l’acció humana Per tant vivim un període molt complex en tots els els aspectes dels valors hu- mans Una confusió esgotadora una barre- ja de sentiments materialistes que ens mostren una una sola via via amb un un un únic concep- te: la la via via del guany i i i i i el el poder una una mena de de de carreró tancat L’home contemporani està mutilat incomplet és un enemic per a a a a à a a a a a a a ell mateix Marx el el defineix com com com a a a a a a a a a a alienat Freud com com a a a a a a a a a a a a a a reprimit L’home avui ha ha per- dut aquest estat d’harmonia antiga que que que lli- ga ga la seva ànima a a a a a a a a a à a a a a a l’amor que que que mou el el sol i i i i i i í les les altres estrelles (Dante) Així doncs ens podem preguntar: quina és la la causa de de tanta convulsió ètica que afecta la la vida vida quotidiana en les diverses estructures de la nostra vida? Crec i i i i i i i n’estic perfecta- ment convençuda que l’home contempora- ni ha esborrat de de de de la la la seva vida el el el el respecte del del temps Parlant amb els els fidels de de de de la la la pres- sa sa en en en en en què l’home s’enfonsa inconscient- ment Sant Francesc de de Sales en en en en en en un dels seus sermons ens ens recorda que que com més més correm més més més ens ens quedem atrapats No hi ha res més més preciós que que que el el el temps temps És el el el temps temps el el el el que que ens porta a a a a a a a a a descobrir la la nostra identitat i i i i i i per per tant a a a a a a a a a a a dir-nos la la la veritat del que qu realment som perquè el el temps és és la la ve- ritat de les persones No tenim res més nos- tre tre que ens pertanyi tan tan completament com com el el el temps temps el el el temps temps és el el el nostre únic pa- trimoni No obstant això en en aquesta socie- tat de de de consum ràpid l’home modern pensa en en en perdre una mica del seu temps quan no no fa les coses ràpidament i i i no no sap què fer amb el temps qu que guanya excepte ma- tar-lo La majoria de persones es es preocupen corren persegueixen bus- quen i i i i i i graten en en en en en en en en en en la foscor i i i i i i esmicolen tots tots els els sentiments tots tots els els valors i i i i i i creuen que que passa el el el temps temps Aquesta idea idea es es pot anomenar temps temps però és és una idea idea incor- recta De fet ja que que només es es pot veure com com un pas no no podem comprendre que que que que estigui en en en en si mateix en en en en aquesta essència que que que que Hegel anomena l’esperit del temps És aquest aquest es- perit perit el el el que que imprimeix una una marca comuna en en en en en la la religió en en en en en la la constitució política en en en en en l’ètica social en en en en en en en el el el sistema jurídic en en en en en en en els costums però també en en en en en la ciència en en en en en les habilitats tecnològiques i i i i i i í i molt més en en en l’art com un camí que que que condueix l’home a a a a a a a a a a a aquelles forces altes mitjançant l’ajuda de les les les les quals l’home-artista realça les les les les seves energies creatives resisteix les les les pressions del món i i i i i i i i i i i i espiritualitza tota la vida L’art és una forma alternativa lliure de de l’existència humana el lloc de de l’essenci- alitat i i i i i i i i i i i i i les tensions absolutes on on l’artista no n reprodueix el el visible visible sinó que fa visible visible la mateixa ànima a a a a à a a a través dels diversos llen-
guatges Aristòtil en en en la seva lògica va va co- mençar una anàlisi de de de de les formes del llen-
guatge i i i i i i i de de de de de de de l’estructura formal de de de de de de de conclusions i i i i i i deduccions independent- ment del seu contingut D’aquesta manera va assolir un grau d’abstracció i i i i i i fi fi fi precisió desconegut fins aleshores en en la filosofia grega fi fi fi i i i i i i i per tant va contribuir immensa- ment ment a a a a a a a a a a a a aclarir i i i i i i i establir un ordre en en en en en els nostres mètodes de de de pensament Va crear la la base del del llenguatge científic En l’ésser humà hi ha una facultat general del del llenguatge que que presideix els diferents mo- des d’expressió i i i i i fi i i i i que que es es es es es pot definir: la la fa- cultat d’establir una una una relació entre una una una idea i i i i i i i fi i i i un un un un un un un signe ja sigui un un un un un un un so un un un un un un un gest una una una figu- ra o o o o ó o un un un un un dibuix El llenguatge no n és per per in- formar sinó per per per evocar (J Lacan) En aquest sentit l’artista tria per per a a a a a a a a a a les seves expressions creatives un llenguat- ge propi capaç de de significar el concepte es- sencial de de de la seva recerca artística El pen- sament és és el llenguatge fonamental de de de l’home l’home i fi i i i i i i i i fins i fi i i i i i i i i tot més de de l’home-artista i fi i i i i i i i i si el el el pensament és és fort l’artista té el el el privilegi d’utilitzar tant els els materials arquetípics com els els nous idiomes per a a a a a a a a a a a la realització de les seves obres És precisament en en aquest procés que que que la seva recerca es es es es es es es llegeix com un missatge màgic que que travessant les àre- es es es es infinites del del patrimoni moral de de de de l’home dibuixa els cims del del gran paisatge de de de de la cultura universal D’aquesta manera el el el el ve- ritable artista crea el el seu propi llenguatge juntament amb la la la seva obra perquè sempre considera la la la la la paraula paraula com a a a a a a a a a a a a a a a a a a instrument de de pensament La paraula paraula i i i i i i i i l’acció dibuixen la la la la imatge lògica dels fets Però què significa l’espiritualitat en en la societat actu- al? Quin disseny pot esboçar l’artista del XXI en en un món on domina el el negoci i i i i i i í í i i l’efí- mer? On la la la la cobdícia de de la la la la imatge esbor- rant la la la la memòria destrueix la la la la intel·ligèn- cia? No obstant això molts artistes contemporanis que posseïen talent ara vi- uen una desorientació existencial han cai- gut en en en en el necròfil parany de de de la la pròpia pas- sió egoista fi i i i i i i i ja no són capaços de de de de de formular el el propòsit de de de de la la la vida de de de de la la la raó del conei- xement M’agrada citar un ensenyament metafòric de de Kafka L’ancià va dir: “no en-
tenc com un jove pot decidir viatjar fins al poble veí sense por que que el temps de de la vida normal que que que flueix ràpidament no no sigui suficient per a à a a a a a un passeig d’aquest tipus ” L’art del segle XXI requereix inexo- rablement de de l’artista dues necessitats ur- gents En primer lloc i i i i i i i i fi sobretot un un sentit d’esperit vivificant: “us donaré un un un cor nou nou posaré en en vosaltres un un nou nou esperit esperit i i i fi i i i retirat del vostre cos el el cor de de de pedra us us en en donaré un de de de de carn” (Sant Agustí) Parafrasejant aquesta aquesta frase frase podem dir que que que que aquesta aquesta és l’única missió a a a a a a a à a a a a a a càrrec de de de l’artista d’aquest mil·lenni Estem molt cansats de de veure ar- tistes que reprodueixen allò ja vist a a a a a a a a a a la la tele- visió els els fets dels carrers de de de de la la publicitat o ò ó o o o o de de de de les revistes de de de de moda ó o o o o ò expulsant perso- natges i i i i i í i fets històrics segellen el el el seu art malalt amb el el el el consentiment de de de de la la crítica del poder poder venuda al al al al al sistema polític o o o o o poder poder capitalista Estem disgustats amb amb falses in- novacions Estic d’acord amb amb Benjamin: “entre els els grans creadors sempre hi ha ha ha- gut els els implacables que que que el el el primer que que que feien era quedar-s’ho tot” En les les últimes dèca-
des alguns artistes han triat deliberada- ment el el el silenci silenci silenci perquè el el el silenci silenci silenci és és logos i i i i i i i i i i i i i és és en en en en en en aquest teixit de silenci silenci silenci i i i i i i i i i i paraules qu que que han estat treballant per crear un llenguat- ge beneficiós sa continu fi i i i i i i i irrefutable emès des de de de les profunditats de de de l’espai fi i i i i i i i i i i el el temps en què viu viu i i i i i i i i conviu el el seu secret més gran: l’acústica de l’ànima El se- gon punt es es es refereix a a a à a a a a a a a a a la comparació entre artistes de de diferents nacions estats genera- cionals de de de diverses recerques units per un un fort sentit de de de respecte als als als principis fona- mentals de de l’home i i i i i i i i i la seva mare natura- lesa Viuen una una energia creativa lliure d’una obra profunda posseeixen un un un un un pen- sament sa sa sa i i i i í i i i i silenciós que porta en en en en en en en sí un un un un missatge de renaixement social cultural i i i í i i i i i i econòmic A partir d’aquesta lectura po- dem reflexionar sobre el el temps present i i i i el el llegat cultural que que ens queda de de de Joseph Beuys una de de de les figures més emblemàti- ques fi i i i i fi i i i i i significatives de de de de la la història mundial després de de de la la Segona Guerra Mundial Un home un un artista que no va va va inventar cap mètode mètode va va va dedicar tota la la seva vida i i i i i i i amb tots els els mitjans a a a a a a a a a a a a a a la la la millora dels mètodes existents a a a a a a a a a a a la la societat Els seus dos princi- pis fonamentals es es es es refereixen a a a a a a a a a l’energia creativa lliure lliure que tenen totes les persones de la la la la terra i i i i i i i i i i i í i la la la la solidaritat i i i i i i i i i i i í i la la la la lliure lliure col·labo- ració entre les diversitats socials políti- ques i i i i í i i i i culturals La seva famosa Living Sculpture Joseph Beuys va va va ser el precursor d’un pensament que anticipava les les necessitats socials dirigides a a a a a a a les les con- tingències del temps present El precursor actiu de de totes aquelles problemàtiques eco- nòmiques ambientals humanitàries polí- tiques ecològiques i i i i í i i i i culturals que que que que que destros- sen ara més que que que que que mai totes les persones que que que qu habiten al planeta terra Així compren- drem que que qu el el nostre present és tràgic perquè l’home mira d’aplicar à a a a a a a a a a a a a a a a la la naturalesa el el ma- teix tractament que infligeix a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a la la la ciutat a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a les les illes al al al camp al al al planeta sencer i i i i i i i i al al al seu germà És per tant necessari que qu l’artista s’allunyi del consumisme en en què malauradament estava atrapat i i i i i i i i reflexioni sobre el temps la la la seva percepció les dife- rents profunditats espirituals de de de l’home i i i i i i la la natura valent-se d’una banda del valor de de de de de l’amplitud de de de de de la ment com a a a a a a a a a a a a a a a a a a actitud de de de de de po- tencialitat intuïtiva humana i i i i i ï i i i i de de de de de l’altra del del valor de de de de la la l veritat veritat d’aquella veritat veritat que que va va més enllà dels sistemes per viure i i i i i i i esti- mar l la la realitat El comportament de de l’home és l’única comunicació de de la la ve- ritat Lucrezia De Domizio Durini
Writer activist scholar of the work and thought of of Josep Beuys-Collector of of Uman Relationships
Born in Trento
currently living in in Bolognano Italy