Page 42 - Horizon04

42 Xavier Escribà
Dubta de tot i i pinto
Una obra retroalimenta la següent dóna allò suficient per voler continuar encurio- sida pel camí a a a a a a a a a a a seguir No son troballes aïl- lades sinó més aviat claus que determinen una trajectòria Per a a a a a a a a a a a a mi mi el el treball pictòric al al al cap dels anys és és un un concepte més ge- ogràfic que temporal Mai he tingut la sen- sació d’avançar en en en en un un sentit purament lini- al on hagués una única direcció i i i i i i i i i i només puguessim parlar en en termes de futur i i i i i i i i i i pas- sat Més aviat tinc la la sensació d’ampliar el radi d’acció com si si les obres produïdes anessin fent més gran aquest espai sense tenir noció d’un abans i i i i i i un un després Un espai en en en en el el qual em puc moure en en en en totes les direccions tal tal com si estigués en en en en en el el taller Molt sovint en en en en pintura ens omplim d’obli- gacions de de conviccions en en en en en definitiva d’una certa inercia que ens ens empeny però a a a a a a a a a vegades ens ens impedeix d’aturar-nos lliure- ment ment Normalment veiem tot el el que tenim davant dels nostres ulls però només unes poques vegades mirem i i i i i donem l’oportuni- tat d’aturar-nos i i i i i í i i actuar en en funció del que que se’ns presenta Treballar la la superfície i i í i i fi i mostrar finalment el el dors o o o el el seu gruix és per a a a a a a a a a a a à
a a a mi mi una manera de de de desviar la la mirada la la importància i i i i i i i fi fi i el el sentit de de de l’obra final és fer confiança a à
a a a a a a a a a a tots els moments viscuts re- tre’ls-hi homenatge fi i i i i i donar veu al major nombre d’elements utilitzats durant el el procés M’agrada la noció de de diari íntim per per explicar el sentit de de de l’obra final com a a a a a a a fruit í i i i fi i i i i i i i i testimoni de de l’experiencia vis- cuda En aquest sentit ens trobem enfront d’una manera de procedir en en en en la què el el el procés és és és és el el el més important i i i fi i on el el el resultat final és és és és és l’acumulació de tots aquests mo- ments viscuts Per tant tant l’objectiu no és és tant tant resoldre l’obra final com identificar-se ple- nament en en en en en el el dia dia a a a a a a a a a a a a a a a dia dia que envolta la la seva el el laboració Quan un un un decideix renunciar a a a a a a a a a a a a a a a a a à
a a una una una certa habilitat en en la la pràctica pictòrica pert pert i i i i i i i i i guanya coses: Per una una una part pert pert una una una certa noció d’estil de de llenguatge propi però per per altra part té el el privilegi de de pren- dre distància amb el el seu treball una dis- tància tància que que l’apropa à
a a a a à
a a a a a a un un posicionament més propi de l’espectador i i i i i i i i i i que que li permet gaudir i i i i i i i i i exigir a a a a a a a a a a l’obra: sorpresa noves sensacions Ara per ara la la la pintu- ra ra ra em reclama que que la la la seva versió final re- flexi tot el el el procés seguit i fi i i i i i i i i i i i exigir-li a a a a a a a a à
a a aquest el el el màxim d’intensitat emoció bellesa i i i i i i i i i i i i i sor- presa ja que tot serà perceptible O dit d’una altra manera si el procés és és intens sentit emotiu podem fer gairebé abstrac- ció de de la seva versió final resultant Tal i i i i i fi i i i i i i com com si si si si si dibuixessim quelcom i i fi i i i i i i i i i i i i concentrés- sim sim la la mirada en en en en en sentir i i i i i i i i i i i i i fi gaudir exclusiva- ment ment del subjecte a a a a a a a a a a a a a a dibuixar sense fixar la la mirada en en en en cap moment al al full que acull el el dibuix: El resultat final a a a a a a a a a a a à
a a a més més a a a a a a a a a a a à
a a a més més de ser ser una sorpresa serà imperativament la mostra més fidel al al grau d’intensitat de de l’experiència viscuda En pintura igual vull dedicar tots els meus esforços senti-
ments i i i i i fi i i concentració al procés (vida de de l’obra) i i i i i fi i i fi i i acceptar la versió definitiva d’aquesta el seu aspecte final inamovible com la millor de les tristes sorts que que supo- sa l’obra acabada La visió final d’una obra obra les seves lectures i i fi i i i i interpretac- ions se’ns escapa de de de la mateixa manera del què diran de de de de nosaltres quan ja no no no hi siguem és un aspecte qu que no no no no podem con- trolar ni ni depèn de de de de nosaltres En canvi sí que qu som els únics responsables i i í i i i i i i actors de- cisius del què fem en vida L’obra hauria de de de de ser el el el el fruit de de de l’experiència i i i i i i i i i i no el el el el resultat d’un calcul estètic No és és fàcil però és és el el el camí L’obra a à
a a a a a a à
a a a a diferència de de nosaltres ro- mandrà així doncs cal identificar-se amb el caire temporal-processual de de de de la con- strucció de de de l’obra l’obra L’estat present present de de de l’obra l’obra és fruit d’una suma d’altres estats presents precedents Ens hem d’oblidar i i i i i deixar d’obsessionar-nos en en en l’estat futur de de de de l’obra “permanent i i fi i i i definitiu” No m’in- teressa teressa parlar parlar de de de les obres “acabades” només m’interessa parlar parlar pensar i i i i escriure de de l’obra l’obra en en en procés És com si durant el procès de de l’obra l’obra fos l’únic moment per te- nir accés directe a a a a a a a a la veritable informació motivació neguit desig sentit etc I l’obra acabada plantejés únicament especula- cions d’allò més discutibles Darre- rament necessito necessito de de de l’exterior per poder treballar necessito necessito necessito captar l’energia de de de l’aire lliure necessito necessito fusionar-me ser sensible i i i i i i ï i convertir-me en en en en un element més del paï- satge que que m’envolta No No puc puc treballar igual quan quan fa fa sol que que que quan quan plou o o o o o o fa fa vent No No puc puc treballar igual de de de dia que que que que de de de nit Tinc tant de de de de respecte a a a a a a a a a a a tots aquells elements que que que es es troben a a a a a a a a a a l’intempèrie! Treballar a a a a a a a a a a dins del taller em em dona la la sensació que només en en en en resulta una una obra obra per ser entesa a a a a a a a a a a a a a a a l’interior una una obra obra especialment sofisticada artifi- cial cial i fi i i fi i i i i i delicada Treballar a a a a a a a a a a a a a a a a a l’exterior del del taller dona lloc a a a a a a a a a a a a a a a una obra més més consistent més més resistent als alts i i i i i i í i baixos de la visió crítica En aquests moments el el factor factor natu- ral ral s’imposa al al al factor factor cultural pel què fa fa fa a a a a a a a a a a a a a a a l’activitat creativa Penso sento i i i i i i i i actuo en en en en en funció del què veig i i i i i i i i on em trobo Ara per ara ara l’energia qu que genera la natura és incomparable a a a a a a a a a a a a a a a a a qualsevol arquitectura o o o o o ò altre context d’ordre cultural Però al al al al mateix temps estic confrontat a a a a a a a á a a a a a a una dinámica plenament cultural: la creativa No cada dia sé ni ni ni cal ni ni ni dec ni ni ni puc o o o o vull crear Reclamo doncs un un lligam natural a a a a a a a a a a a a a a a a a una activitat artificial Un altre aspecte que m’agradaria fer esment és el el el relacionat amb el el el temps de gestació per per a a a a a a a a a a a a a una obra Tinc la la sensació (per no no dir convenciment) que no no soc l’únic responsable ó o o o o o o o o ó o actor en en en en la la configuració final de de de l’obra Crec ferma- ment ment que que des del moment que que ens plant- egem una una nova obra obra hi ha tota una una sèrie de de de mecanismes propis a a a a a a a a a a a a a a a l’obra que es es es posen en en en marxa Com tota forma forma viva pateix les seves pròpies transformacions i i i i i es es es es es desen-
volupa naturalment jo intervinc però no estic sol en en en aquest procés de de transformació de de de la matèria Jo acompanyo a a a a a a a a a a a a a a l’obra en en aquest viatge vital: Des de de de de l’inici fins el el ma- laurat moment en en en en en el el el que que que que decideixo no in- tervenir més en en en en en en aquella obra (que en en en en en en cert aspecte escenifica la la la seva mort) Ca- dascú tenim el el nostre temps Tot i fi i i i i i i que que la la vida vida continui el el tall de vida vida que que ens toca viure és massa especial únic personal com com per per per banalitzar-lo amb frases com com aquestes: la vida continua En canvi per per a a a a a a a a a a a a a a a a a l’obra d’art una frase així li convé d’allò més ja que necessita del temps temps de de tot el el temps temps per a a a a a a a a a a mostrar-se o o o o o o o o o o no no no fer-se acceptar o o o o o o o o o o no no no consolidar-se o o o o o o o o o o no no no Els ulls la la mirada de de de cadascú és el que que que determina la la la poesia de de de la la vida Per tant uns ulls que que que que es es es tanquen per sempre més és és és com com un un un llibre que que que es es tanca és és és com com una història feta de de records vivències aromes i i i i i i i i i sons que que deixa d’ex- plicar-se Soc concient que que que la l la meva meva obra vi- urà més enllà que que la l la meva meva persona ho ho en- tenc i i i í i i i i i ho ho accepto Tot i i i í i i i i i així voldria saber quan inspirarà en en en en en els altres el el el que que m’inspi- ra r ra ra a a à
a a a a a mi en en en en el el el moment que que l’estic fent Les obres son llegats traces d’un qüotidi més més més o o o o o o o menys menys menys dinàmic més més més o o o o o o ò o menys menys menys vital més més més o o o o o o ò o menys menys menys menys eufòric El fet que que el procés sigui més ò o o o ò o o menys menys lent fa que que obligatòriament l’obra convisqui enmig de de diferents diferents diferents dies diferents diferents diferents estats d’ànim diferents diferents diferents punts de de vista I això m’agrada M’agrada que que l’obra sobrevisqui als diferents criteris que que molt sovint poden arribar fins i i i i i i i fi i i tot a a a a a contra- dir-se