Page 47 - Horizon04

Dai-Bih-In
47
Esperit terra i i i arrels
Una conversaciò
amb Jesús Martínez Clarà
Dai-Bih-In
ens rep a a a a a a à
a a a a a a a a casa seva a a a a a a à
a a a a a a a a Llers (Em- pordà) on on va va arribar fa quaranta anys pro- cedent de de de de Taiwan Entre la la frondosa vegeta- ció de de de de plantes que matisen el sol de de de de l’estiu mediterrani distingeixo un caqui l’arbre fruiter més emblemàtic de de la cultura orien- tal Aquesta dolça i i i i i i i poderosa presència és és una al·legoria de de de de Taiwan però a a a a a a a a a a a a Llers som a a a a a a a a a a a a prop de de de de les profundes empremtes que que els
grecs van deixar al territori Aquest arbre també es es coneix amb amb el el nom de de de de Diospyros que prové del grec Δ “de Zeus” i i i i i fi i i π “gra” blat per la la qual cosa significa originalment “gra o o o o fruit de de Zeus” Aquesta és l’autèntica arrel de de Dai-Bih-In
una trobada fructífera entre dues tradicions Quan va va va arri- bar a a a a a a a a a a a a a a a à
a Barcelona va va va tenir la la sort de la la seva amistat amb amb Antoni Tàpies amb amb qui sem- pre se se l’ha relacionat No conec gaires textos del gran artista sobre altres pintors i i i i i i i i í fi no obstant això li’n va escriure un de de de magnífic amb el el el títol de de de de Dai i i i í fi í i i i i les arrels
En aquest text Tàpies parlava dels llocs í i i i i i i i de de de de de com com cal sortir sortir del del del que que és és propi sortir sortir de de de de de l’autocom- plaença per per progressar: “Dai és és és dels que que que sa- ben que que per per per millorar els
els
fruits de de de vegades és és és necessari anar més lluny per per per buscar noves llavors Que per per aconseguir un un bon cultiu no no hi ha sovint altra alternativa que canviar de terra “ Dai parla ràpid i i i i i i i i i reforça els
seus arguments amb gestos i i i i i i i i moviments facials Una de de les primeres observacions és sobre la la meva condició d’entrevistador i i i i i i i i i i i i dei- xa clar en en en en en en diverses ocasions que que cal distin- gir entre el el pensament pensament científic que que se se supo- sa sa sa sa a a a a a a a a a a a a qui pregunta i i í fi i i i i i i i el el pensament pensament emocional Torno a a a a a a a a a a a a pensar en en en en en en en en Grècia i i i i i i i i i i i en en en en en en en en la Xina Raó i i i i i i i i i i i Sentiment Dai-Bih-In
té un sentit extrem de de l’hospitalitat La primera part de de la nostra trobada gira al al voltant d’uns mian amb verdures i i i i i i bolets La segona part de de l’entrevista té l’aroma de de de la l clàssica combi- nació empordanesa de de mar i i i i i í i i muntanya: sí- pia amb mandonguilles Una nova compro- vació que es es es es mou entre entre dos mons entre entre dues cultures aquí i í i i i i i i i i allà Li comen- to l la la curiosa combinació de plats í i i i i i i i i i i i i i i això li serveix per iniciar una apassionada reflexió sobre el el correcte correcte o ó o o o o o l’incorrecte Em diu que una vegada va compartir taula en el el el mític restaurant “L’Odissea” de Barcelona amb amb Tàpies i i i amb amb Joan Brossa El sopar era suau lleuger à
a a a a a a a a a a a a a a a a a a base de de de plats al vapor En acabar Brossa va va demanar de de de postres unes monge- tes amb botifarra Correcte incorrecte ¿Qui diu el que que és una cosa i i i i i í i i l’altra: la la la família l’estat la la la la societat? Assegura que que la la la la superació de la la la dualitat es es troba en en en el budis- me me El pensament contradictori queda su- perat per per la la presència del cos: boca nas ore- lla lla Així les emocions queden sota control però però no tot és és és disciplina Dai ha treballat amb paper i i i i i i i i diu que que res és és és més lleuger però però que que en en grans quantitats pot arribar a a a a a a a a a a ser tan dur com el el el ciment Torno a a a a a a a a a a a a a à
treure el el el tema de la la la seva relació amb amb Antoni Tàpies amb amb qui sempre es es relaciona com un segui-
dor i i i i per a a a a a a sorpresa dels que que hi érem ens assegura que que després de de de de la seva exposició de de de de 1979 va va va observar un canvi important en l’estil del gran pintor informalista que atri- bueix a a a a a a a a a a a a la seva influència Sense entrar en en en comprovacions més més més grans és és és és cert que es fa més més més cal·ligràfic i i fi i i i i í i hi apareix amb més més més fre- qüència el el color vermell característic d’al- gunes de de de les les obres de de de Dai En insistir sobre el terreny de de de de de les les influències li comento que en en en la seva tradició de de de mestre deixeble l’ori- ginalitat no és tan tan important M’ho confir- ma i i i fi i i i i i i i em diu que pot existir un sentiment comú en en en en en l’art Lògicament en en en en en l’aire hi ha l’èxit d’un i i i i i i i el treball discret de de l’altre En treure aquest tema diu de de de de manera con- tundent: “cal fracassar cada dia” L’art ha de de de incorporar l’error i i i i í i i í el fracàs Mira cap al al jar- dí i i i í i i í m’explica un un exemple de de fructífer fra- càs El seu ajudant en un un excés de de zel va acabar amb amb amb la frondosa vegetació: les bran- ques part del bambú i i i i i amb amb amb l’ombra per a a a a a a a a a a a a a a a a a a a l’estiu una poda excessiva Quan Dai ho va va va veure al principi es es es es es va va va va lamentar però des- prés es es es va va adonar que havia eliminat una humitat permanent Cal acceptar l’error com a a a a a a a a a a a a a a qualitat Si mai fracasses et conver- teixes en un un funcionari d’allò correcte i i i i i i i i i i l’art desapareix Tot art art és fracàs Això si com succeeix en Miró tot està sotmès a a a a à
à
a a a a a a a la la gran roda del canvi Amb la la la idea de de de de cer- ta provocació trec el el recurrent tema de de de de de la la fi- guració davant de de l’abstracció Mirada som- rient per la la seva banda i i i i i i em llança una ràfega d’arguments Quan un un artista està bé en en el seu interior no és important si fa abs- tracció o o o ó o ó o ó ò
figuració És com la distin- ció ció ció falsa entre el el el el màgic màgic màgic i fi i i i i i i i i i i i i el el el el lògic: el el el el màgic màgic màgic és lògic lògic lògic i i i i i i i i i el el el el lògic lògic lògic pot ser màgic màgic màgic Brossa treballa amb objectes concrets reals però no no fa rea- lisme em diu Apareix el nom de Joan Miró i i i i i fi fi i i i aprofita per confirmar que Tàpi- es es es és és més a a a a à
a a a a a a a à
a a prop de la la realitat i i fi fi i i i i i la la transfor- ma ma Les circumstàncies són transformado- res i i i i i i i i com és és obvi posa l’exemple d’un caqui caqui No és és el el mateix el el caqui caqui amb amb amb oli amb amb amb sucre amb amb amb salat sempre sempre diferent però sempre sempre igual Com la la la vida vida L’ànim i i i i i i i i i í la la la vida vida canvien i i i i i i i i i í també l’obra Però això sí quan s’és un gran artista no no importa el el tipus de pinzell Cal ser lliure en en en la la ment no no en en en la la forma Jesús Martínez Clarà
Writer and art critic
Born in Buenos Aires
currently living in in in Barcelona Spain