Page 63 - Horizon04

63
ell anomena “necessitat interior” que ha de de crear un un contacte eficaç entre l’“ànima l’“ànima de de de l’artista” fi i i i i i i i i fi l’“ànima l’“ànima de de l’espectador” en en en en un un moment històric en en en en què art art ciència filoso- fia fia i i i i fi fi i i i i i i i i fi fi i religió es es es es nodreixen de grans influènci- es es es es espirituals La filosofia se se centra essenci- alment en en en en en la la ciència i i fi fi i i i i i i i exclou en en en en en certa manera la la poesia i i i i i i i i i l’art La seva reflexió so- bre l’esperit en en en si si mateix té a a a a a a a a a a a a a à a veure amb al- tres avanços científics en en en en en àmbits com la la bio- logia Així ho assenyala Henri Gouhier: [ ] “perquè després d’estudiar l’”impuls vital” en en en biologia ara ha de de seguir aquest impuls impuls vital convertit en en en “energia espiritual” a a a a a a a a a a a a a a a tra- vés de de la la història de de la la humanitat” Altres avanços en en el camp científic com l’aparició de de la la la psicoanàlisi l’àtom i í fi i i i i i i i i i i i i la la la teoria quànti- ca la la la la la quarta dimensió i i i i i i i i i i i i altres descobri- ments relacionats amb la la la ment ment i i i i i i i i i i i el el cos hu- mà influiran en en en aquest gir espiritual de l’art cap cap à a a a a a a a a a a a a a a allò intern cap cap à a a a a a a a a a a a a a a la necessitat in- terior pregonada per Kandinsky La forma forma que que pren aquest “impuls vital” transformat en en en “energia espiritual” és és la de de l’art abstracte De fet és és fruit d’una evolució natural i i i i i i i i i i espontània de de movi- ments com com l’impressionisme i i i i i i i i i i el fauvisme com com a a a a a a a a a antecedents de de de l’abstracció El valor per si mateix de de de de de la l línia o ó o o o o o o o o o el el color sobre el el plànol ja s’havien valorat des de de de l’època ro- màntica Arribar à a a a a a à a a a a a l la conclusió que les for- mes colors i i i i í i i i i i i i línies per si si mateixes podien constituir una obra d’art i í i i i i i i i fi i fi i trencar amb la “fidelitat” de de les aparences figuratives cons- tituïa la conclusió natural d’una evolució estètica que que a a a a a a a a a a a més s’estava produint en al- tres disciplines artístiques Segons Robert Musil al al voltant d’aquests anys pre- vis a a a a a a a a a a a la Primera Guerra Mundial es es es es produ- eix una revolució estètica que que segons l’es- criptor va ser protagonitzada per per “aquells que que que que que han han engendrat el el el el temps” temps” més que que que que que per per “aquells que que que que que que han han estat fills del seu temps” temps” Aquestes ruptures estètiques van marcar la fi del segle XIX però a a a a a a a a a a a pesar que que que han transcorregut cent anys segueixen encara vigents Schönberg va va revolucionar l’ordre de de les estructures musicals Kandinsky va va crear un món pictòric expressiu de de la reali- tat interior sense referir-se a a a a a a a a a a a cap objecte concret Appia i i i i i i fi i i i Craig van transformar l’es- cenografia on on on actors i i i fi i i i i i fi espectadors convivi- en en en en en en un un un mateix volum unificat Isadora Duncan va concebre la la dansa com a a a a a a a a a a a a a movi- ment del cos en en en clau d’energia espiritual i i i i i i i i i Joyce i i i i i i i i i i i Proust van utilitzar el el monòleg inte- rior per transformar les tècniques narrati- ves i i i i i i i fi í i i descriure la presa de de de consciència del real a a a a a a a a a a a a a a a través d’un filtre psíquic L’arquitec- tura també es es es va va manifestar a a a a a a a a a a a a a a a favor de de de la fluïdesa dels volums i ï i i i i i i i va va voler interpretar de de de de forma diferent l’espai interior de de de de l’arqui- tectura exterior Ho van fer fer entre altres Walter Gropius Adolf Loos Joseph Joseph Olbric- ht o o o o o o o o o Joseph Joseph Hoffmann A A De l’espi- ritual en l’art hi destaca la consciència de de la la la temporalitat de de l’art Ja a a a a a a a a a a a a a a la la la introducció del del text Kandinsky assenyala: “Cada obra d’art és és filla del del seu temps sovint és és la la la ma- re re de de de de les nostres emocions En conseqüèn- cia cada període de de de la cultura produeix el seu propi art que mai es es pot repetir” La in- fluència de de la la la teosofia també es es es deixa sen- tir: “Quan es es es sacsegen la la la la la religió la la la la la ciència i fi i i i i i i i i la la la la moralitat (aquesta darrera per la la la la podero- sa mà de de de Nietzsche) quan el suport extern amenaça d’ensorrar-se la mirada de de de l’ho- me me s’allunya de de l’exterior i i i i i i gira cap a a a a a a a a a a a a a a a ell mateix” Amb Kandinsky l’art creix a a a a a a a partir d’orígens místics o o o o de neces- sitats místiques interiors o o o o o espirituals que que que en aquest llibret situa dins d’unes tempo- ralitats dues de de subjectives i i i i i i i i una de de prete- sament objectiva Ens referim als tres ele- ments de què consta una una obra d’art a a a a a a a a a a a a partir d’aquestes necessitats místiques Per una una part part l’artista com a a a a a a a a a a a a a a a a a creador expressa la la se- va particular experiència per per una altra l’obra expressarà el que és peculiar de la la seva pròpia època llegeixi’s estil llenguat- ge ge i i i i i i fi i i valors d’aquest temps Finalment afir- ma que que que cada artista com a a a a a a a a a a a a a a servidor de l’art l’art ha d’expressar el el que que que que és inherent a a a a a a a a a a a a a l’art l’art en en en en en en general l’element que que que fa que que que inter- nament una obra d’art sigui ella més enllà dels valors individuals o o o o o o temporals d’èpo- ca Una veritable obra d’art ha de de tenir aquests tres elements però la preeminèn- cia d’aquest tercer element element pur i i i í i i eterna- ment ment artístic és signe de de de de la grandesa de de de de l’obra d’art í i i i i i i i fi de de de de l’artista que que l’ha creada Aquesta és és l’aportació més signifi- cativa de la posició espiritual espiritual que que es es es es es mani- festa en en en De l’espiritual en en en l’art En molts as- pectes la revolució estètica projectada en en en en en aquell temps segueix encara en en en en en marxa i i i i i cent anys després ens ens permetem rellegir aquest pensament emocional o o o o espiritual de de de Kandisnky que que situa l’art en en en el més pro- fund de de de de les necessitats de de de de l’ésser Quan analitzem moments posteriors del segle XX hi ha ha pocs artistes que hagin seguit l’estela espiritual de de Kandinsky però l’obra dels que que la la la tenen arrelada en en en aquest domi- ni de de de de l’espiritual desprèn una grandesa que que és ineludible i i i i i i i fi i i que que uneix finalment be- llesa i i i i fi i i i veritat Potser Joseph Beuys és és és el més gran seguidor a a a a a a a a través de de l’antro- posofia de de de Rudolf Steiner d’aquest origen espiritual de de l’art que que es es es projecta sobre la la societat per per a a a a a a a a a a a a a a a la la seva transformació i i i i i i i i i per per tal d’aconseguir una nova condició social de la la humanitat amb la la seva frase famosa i i i i i i i i polèmica: “Qualsevol és és artista en potèn- cia” I després de de Beuys John Cage seria la la figura que portaria a a a a a a a a a a a a a a a a a a a l’extrem la la la radicalitat espiritual a a a a a a a a a a a a a a a à a través del zen a a a a a a a a a a a a a a a à a la la música amb un un peu místic en en en el el el quotidià La religió l’expressió de l’absolut segueix sent un un ca- mí inequívoc que que que que guia aquest fer visible visible l’invisible que que que que es es es es es proposava Klee í i í i i i i i i i i i i que que que que es es es es es manifesta en en De l’espiritual en en l’art L’abs-
tracció extrema de de de la la la capella de de de Rothko els monocroms blancs de de de de de Robert Ryman les creus de de de de Tàpies els quadrats grocs de de de de pol-
len de de de de Wolfgang Laib les escultures d’Anish Kapoor els espais lumínics de de de Ja- mes Turrell les tragèdies del poble ale- many explicades en els quadres d’Anselm Kiefer les crucifixions videogràfiques de de de de Gary Hill o o o ó o o la recreació de de de de pintures religio- ses del Renaixement en en en en en les les imatges en en en en en mo- viment de de de de Bill Viola són alguns exemples del que ha donat de de de si la la vena espiritual iniciada per Kandinsky A inicis del segle XXI davant un canvi de de de paradig- ma sense precedents històrics l’art es es mou entre la la la banalitat l’estupefacció la la la ironia i i i i i i i i i i i el el el sarcasme l’especulació i i i i i i i i i i i i i i el el el desig de de de di- luir-se en en el el el realisme social Testimonis de de de primera mà d’un món en en en crisi la la tragèdia del qual es es es projecta en en en la la imatge aquesta es es es tradueix en en en un realisme insuperable que que ens ofereix no n no l’art com com a a a a a a a a a a a informació informació sinó la l informació informació com com a a a a a a a a a a a à a à art art art I no n no hi ha secrets en l’art: el el que avui és és aquí demà és és allà el el món global ha abolit fronteres però no di- ferències La veritat s’amaga es es es es es maquilla es es es es modifica i i i i fi i i i i i i i es es es es perverteix per per donar una imatge del món que que sigui digerible En aquestes circumstàncies és difícil trobar la la “veritat” i i i í i i i i i i ï també la la la “bellesa” terme aquest aquest últim d’una relativitat extrema desproveït de de cànon i i i ï i i i i en en què tot pot ser ser o o o o o o o no no ser ser “bell” Revisar De l’espiritual en en en en l’art és una forma de posar posar en en en qüestió la la banalitat que ens circumda i i i i i i i i posar posar la la mirada una mica més més lluny més més cap a a a a a a a a a à a a a l’interior de l’ésser humà perquè on hi ha sofriment no es pot aplau- dir La persistencia
de l’espiritual en en l’art Pilar Parcerisas
Art critic and historian
Born in Manresa
currently living in in Barcelona