Page 21 - Horizon02

the the the signals they transmit Another is geo­ graphic dispersion that makes one artistic happening be conceived in in different ways ac­ cording to the the geographical location of the the user We should also to to take into account dif­ ferences in methodology generated by artistic contents particular to each area of cultural in­ fluence Finally the speed of information ex­ change has reduced the the size of the the mental im­ age of the world Even though it is not true at times it seems as if the whole world can be contained on on a a a a screen or in in a a a a loudspeaker In the same way since I I have been able to perceive the activities of human col­ lectives life music social relationships the movement of stars and their interactions their varied and complex behaviour as emerg­ ing particles in in the constant reorganization of matter in in its long evolutionary journey in in the conforming expansion of the Universe as we know it now now I prefer to contemplate this poet­ ry from the perspective of an active superpo­ sition of levels that intervene in in the construc­ tion of reality An experience that I usually think of of as a a a kind of of hologram myself includ­ ed where the the homothetic reigns in a a a way that in in differing levels of complexity the formal characteristics of relationships that have been woven woven and are being being woven woven between beings I consider to to be my ancestors stay still or or are reproduced almost by accident: cultural men­ tal biological organic molecular atomic and subatomic structures Espai-Música
Un espai existeix en funció dels seus límits i i i i í i i és per tant definible en virtut de de les les variables que determinen les condicions d’existència dels objectes en el el seu interior De manera gairebé recursiva la pròpia existència de l’es­ pai condiciona també els seus límits perquè els objectes de l’interior d’un espai són ells mateixos límits de l’espai en qüestió i í i i i i com a a a tals exerceixen restriccions sobre les possibi­ litats d’existència d’altres objectes en la seva proximitat Diré que és mental qual­ sevol espai on la possibilitat d’existència d’un objecte equivalgui a a a a a la seva significació en el context d’alguna ment En aquest sentit exis­ teix un espai que rep el el nom de música i i i i en el el seu interior els els objectes possibles els els signifi­ cants són les músiques Si la música és un es­ pai aleshores és un un conjunt De fet es es es tracta d’un subconjunt del món contingut en la ment que al al seu torn és un altre espai defini­ ble en en funció d’uns límits que condicionen la possibilitat d’existència d’objectes en el seu interior Subconjunt de la la ment doncs la la conscient conscient i i i i i la la inconscient la la música pot a a a a més ser pensada com un objecte possible d’aquella En qualsevol cas sempre es dóna vinculada a a a a a a a a alguna activitat cerebral i i i i i si bé es cert que la música existeix en virtut del so di­ rectament no res té a a a a veure amb amb ell ni amb amb les seves propietats físiques La música hauria de ser considerada més propera de de les imatges sonores —els objectes sonors de Pierre Scha­ effer— però ni totes les imatges sonores són objectes objectes musicals musicals ni tots els objectes objectes musicals musicals poden sempre ser considerats imatges sono­ res En aquest sentit tot tot i i que que no totes les sen­ sacions són necessàriament musicals sostinc que gairebé totes poden ser­ho en en algun con­ text I inversament donada una sensació qual­ sevol típicament relacionada amb l’experièn­ cia musical no hauria de ser impossible trobar algun context musical on on no existís o o o o la seva musicalitat no fos més que un efecte col­ lateral sense significació Així doncs una aproximació als als límits musicals pot ser afitada en primera instància pels límits de la integració associativa de les les sensacions les les generades en en les àrees cerebrals de de projecció primària ­en especial les sonores­ així com les que procedeixen de de de zones cerebrals dedi­ cades a a a a a a aspectes més abstractes i fi i sofisticats relacionats amb l’experiència estètica Tanma­ teix la perspectiva neurològica no és ara per per ara suficientment satisfactòria Si ho serà ò o o no i fi i fins a a à quin punt queda més enllà del meu abast Tot i i i i que la música és una activitat mental que generalment es es manifesta per la presència de so la musicalitat no es es troba en els sons com tampoc en en les sensacions que emanen directament d’ells ni ni en en en el el temps ni ni en l’espai l’espai de l’espai­temps on les mostres d’aquesta forma d’energia tenen lloc Cal situ­ ar­la a a a a un nivell més recòndit de la la ment on les sensacions són elaborades i i i interpretades
i i i i fi i passen de no tenir una altra significació que 21 la la d’informacions dels estats del del món ­la ment inclosa­ a a esdevenir experiències que sovint estranyament ens complau caracterit­
zar com com complexes La música l’espai on no­ més tenen sentit certes informacions que anomenem músiques està limitat per per la per­ cepció del so en en el el temps i i i en en l’espai subjec­ tius però també per per per la la percepció de la la pròpia percepció i i i í i i així successivament en en un tira­ buixó d’aparença inacabable qui sap si infinit qui qui sap si si equivalent als punts d’algun sistema iterat de funcions hiperbòliques que que són ge­ neradors d’espais de qualitats geomètriques ben conegudes : tancats i fi afitats compactes homotètics hom hom diu d’aquests espais que que són fràctals perquè les seves dimensions no son enteres com les de l’espai euclidià Llur representació gràfica ha estat abastament uti­ litzada en la la pràctica artística De la la mateixa forma que les altres dimensions el temps de la música és mental i i i subjectiu El present mental varia en en en en funció de l’atenció tant en en música com en en qualsevol altra realitat de la ment humana adulta on on les sensacions de simultaneïtat seqüenciació velocitat ubi­ cació relativa proximitat inclusió no es cor­ responen linealment amb els seus homòlegs quantificables en l’espai­temps de la física Cap relació directa pot ser establerta entre l’experiència musical i i i i í i les coordenades físi­ ques de l’espai­temps La música no és un ob­ jecte que existeixi en l’espai­temps No hi ha cap raó per per la la que el so ó o o ó la la seva percepció canals de de nivells diferents a a a a a través dels que la música es transmet hagin d’ajustar­se a a a a a a a una estructura predeterminada sigui temporal di­ nàmica melòdica tímbrica ò o o de qualsevol al­ tra natura com ara física física o o o psicofísica Per exemple no res pot ser dit de la musicalitat dels sons en funció de de de les periodicitats o ó o o de de de les aperiodicitats que caracteritzen llurs se­ nyals Que un un so tingui un un espectre aleatori baix doncs en informació significant pel que fa a a a l’ordenació de de les freqüències que el componen o o o ó a a a la successió d’amplituds ins­ tantànies no significa que la seva presència en una música no pugui ser resultat a a a a un un ni­ vell diferent i i i sobretot allunyat de la realitat física d’una determinada ordenació indepen­ dent més o o o o menys sofisticada portadora d’un alt grau de significació musical Tan la música popular en gairebé totes les cultures com la música del present han provat abasta­ ment aquest fet en en la pràctica Vet aquí una raó més entre les moltes que que justifiquen el desbandejament definitiu del concepte de de de de de so­ roll dels discursos que l’utilitzen per explicar les particularitats estètiques del so i i i i de de la la mú­ sica terreny on des del meu punt de de de vista tot depèn de de de de les les definicions arbitràries de de de de les les fun­ cions culturals assignades als als sons —també a a a a a a les seqüències de de sons— i i i de de si aquestes fun­ cions són possibles és a dir si si si tenen signifi­ cat en algun racó de l’espai musical El signes musicals com els lingüístics són d’un alt grau d’arbitrarietat i i i i i i la música tan sols existeix en un espai cultural on es es projecta i i que alho­ ra es es projecta en en ella Així és com l’espai men­ tal de de la música transcendeix les individuali­ tats i fi i esdevé molt més que objecte o o o finalitat en sí sí símptoma d’un procés que m’agrada de­ nominar metabolisme de la informació y que sembla particularment desenvolupat en en en l’es­ pècie humana Especialment ara que ja fa temps que en el el domini del reconeixe­
José Manuel Berenguer musician born and currently living in in Barcelona Spain