Page 24 - Horizon02

24 ment de de formes es es parla de de distància infor­ màtica entre dues imatges en en termes del nombre d’operacions que un programa inver­ teix per la definició d’una imatge a a a a a partir d’una altra tal vegada siguin lícites les pre­ guntes al respecte de la seva geometria i i també sobre la diferència o o distància d’un element de natura musical a a a a a un altre que no la posseeix Pren així sentit una definició de de subconjunts d’elements propis del discurs musical en en funció de la distància entre ells de de de l’ocupació d’una certa regió de de de l’espai de­ terminada per una bola al voltant d’un cert punt de l’espai musical Amb aquestes consi­ deracions de de fons encara que roman igual­ ment jocosa és fa ben comprensible i i i i fi signifi­ cativa la pregunta de John Cage sobre si és més musical o o ó no un camió que passa pel da­ vant d’una fàbrica que que un un camió que que passa pel davant d’una escola de música Que la música pugui ser considerada com un espai mental no és contradictori amb el fet que l’experiència musical resulti molt afectada per la influència dels espais físics en les característiques espectrals dels sons que que en en en el el seu interior es es generen Des del punt de de vista de l’experiència sonora dos senyals so­ nors són diferents encara que procedeixin de de fonts equivalents si són generats en en en espais de propietats reflexives diferents De la ma­ teixa manera que les caixes de ressonància dels instruments modifiquen profundament els sons produïts pel mecanisme vibratori el el el espais de de natura mecànica en virtut dels seus límits í i i i í i les seves propietats físiques contribueixen en en la natura interna dels se­ nyals sonors que arriben a a a a les les orelles Per ai­ xò l’oïda és capaç de de detectar les dimensions i i i í la factura dels espais Es així com ha estat un instrument particularment útil per a a a a la la su­ pervivència dels individus de de les espècies que la la posseeixen Vet aquí la la justifi­ cació dels discursos musicals sobre l’espacia­ lització ­en la seva accepció corrent­ com a a a a a metàfores de l’existència paral·lela d’un espai mental l’únic però que ens està donat co­ nèixer íntimament perquè el coneixement de l’espai físic com altres aspectes de la realitat ens està velat com diria Bernard Despagnat De fet la poètica musical és susceptible de ser interpretada des d’aquest punt de de vista en en connexió laxa amb algunes orientacions de la ciència cognitiva sense tenir en en en compte si es tracta de de la del cant gregorià que sona particularment bé a a a a a les esglésies o la la la de la la la polifonia dels pigmeus que necessita de de la reflexió dels dels sons en els els els troncs dels dels boscos de de palmeres la de de les músiques també poli­ fòniques d’Andrea i i i i i i i Giovani Gabrielli especi­ alment compostes per la catedral de San Marco a a a a a a a a Venècia la la la de la la la música per la la la volta sonora que Stockhausen va voler construir a a a a Osaka tota farcida d’altaveus o o o la la de la la com­ posta especialment pels polítops de Le Cor­ busier i i i i Iannis Xenakis o o les les cúpules de Léo Kupper la la de la la música electrónica que Luigi Nono va fer per l’Halaphone de Hans Peter Haller o o també la de les músiques electroa­ cústiques actuals concebudes des des de de de la soli­ tud tud introspectiva de l’estudi per a a ser projec­ tades en el món per mitjà de de de sistemes de de de re­ produccio sonora sofisticats i fi i i complexes que omplen l’espai mecànic d’altaveus emis­ sors de de fonts sonores diferenciades com ara el Cybernéphone de l’IMEB o o o o l’Acousmouni­ um de de l’INA GRM Amb la irrupció de de les telecomunicacions en la creació artística la imatge mental de l’espai ha rebentat Tal vegada així s’acosti més a a a a a a a la interpretació que de l’espai real alguns físics han donat en termes d’holograma generat a a a a a a partir d’una in­ formació desproveïda de de de dimensió Els esde­ veniments artístics basats en en en les telecomuni­ cacions han contribuït en en l’aparença de frag­ mentació de l’espai que justifica una imatge mental d’espai poc compacta i i sotmesa a a a a a a ge­ ometries variables Per diverses raons de fons Una és la natura discreta dels senyals que es transmeten Una altra la dispersió ge­ ogràfica que que fa que que un únic esdeveniment artístic sigui percebut de manera diferent en en funció de de la localització geogràfica de de cada usuari També cal tenir en en compte les diferèn­ cies entre les metodologies generadores de continguts artístics pròpies de cada àrea d’influència cultural Finalment la velocitat d’intercanvi d’informació ha reduït el tamany de de la imatge mental del món Encara que no sigui cert a a voltes pot semblar que el món sencer càpiga entre una pantalla i i uns alta­ veus Tanmateix des que percebo les les activitats de les les col·lectivitats humanes la vida la la música les relacions socials el el movi­ ment dels astres i i i llurs llurs interaccions llurs llurs comportaments tan variats i i i tot i i i que em pregunto si no serà una al·lucinació tan com­ plexes com particularitats emergents de la la reorganització constant de la matèria en el seu llarguíssim recorregut evolutiu en l’ex­ pansió conformadora de l’Univers tal com ara el coneixem prefereixo contemplar aquestes poètiques des de de de la la perspectiva de de de la la super­ posició activa dels nivells que intervenen en en en la la construcció de la la realitat experiència que acostumo a a a a a considerar com una mena d’ho­ lograma també jo on regna l’homotècia de manera que de de nivell nivell a a a a nivell nivell de de complexitat romanen i i i es reprodueixen gairebé per casu­ alitat les les característiques formals de les les rela­ cions que entre sí han teixit i í i i i i i i teixeixen enti­ tats que considero els meus ancestres : es­ tructures culturals mentals biològiques or­ gàniques moleculars atòmiques i i i i subatòmi­ ques © J M Berenguer »Luci«(detail) Electric components Gijon Spain
2009