Page 31 - Horizon02

Christian Bonnefoi
Convertion from space to time
A painting is not placed in in in space like any other determined object tied and ordered in in its continuous flow It is kept there rather like a a a body as something that suffices itself within its its own limits A painting is a a a place which means that it it creates its own deploy­ ment for itself without the effects that it it it pro­ duces ever being subjected to an outer cause If one considers a a masterpiece for example »Las Meninas« by Velázquez we can see that the painting is inexhaustible: al­ though limited in space the pleasure that makes us go to see it over over and over over again re­ mains intact always motivated and revived: the painting works as an infinite produc­ tion tion of affections that never find their limit ’Las Meninas’ has been the object of multi­ ple exhaustive readings among which that of Michel Foucault: in in the end after having read and appreciated the information ana­ lysed (the painting also produces knowledge: theoretical conceptual historical etc ) in­ formation that in this case is is very elaborate and rich then afterwards the the painting goes back to its solitude and plenitude: it it it it stays in­ tact once again available to the appeal that preceded the the analysis: the the pleasure of seeing The question is the following: how can a a finished object object an object object enclosed within its its limits having experienced no intervention after the death of Velázquez how can this ob­ ject still be »alive« and attractive how does it continue to develop and spread how come it is not exhausted as images in general are exhausted such as advertising images for ex­ ample? This is is because its extension capac­ ity is is is not spatial but set in time
This is is is the typical enigma of painting: how does it man­ age to to store time
and therefore memory? This happens of course in the folds and double folds in the the the layers and the the the thickness of the the the material The extension of a a a a painting is not spatial but set in in time
which explains why it it grows and unfolds without going out out of its its limits why it it it it develops without in­ creasing its volume I am stimulated by the installation of essentially spatial art and especially by the collages in Picasso’s space (around 1908) I have a a a a a collage direct­ ly pinned to the wall These collages are de­ signed to go out of of the the typical limits of of the the painting in in in order to face directly with space but this passage from the place to space is is complex to the the extent where the the collage is a a kind of expatriate exporting heterogeneous qualities from space out of their place and then the the the other way round after being unfold­ ed ed and settled in space the collage is taken back to its place of origin that is the painting to nourish it it it with its experience out of frame 31
Conversió de l’espai al temps
El quadre no és en l’espai com un objec­ te te qualsevol determinat vinculat i i i i disposat en el seu flux continu S’hi manté més avi­ at com com un un cos cos com com una cosa que es basta a a a a ella mateixa dins dels seus propis límits El quadre és un lloc fet que que significa que que ge­ nera per a a a ell el el seu propi desplegament sen­ se que que mai els efectes que que produeix siguin sotmesos a a a a una causa exterior Si es es considera una obra mestra per exemple Les Menines es es es comprova que és un quadre ines­ gotable: per bé que limitat en l’espai el plaer que ens fa anar a a a a a a veure’l i tornar­lo a a a a a a veure veure continua sempre sempre intacte sempre sempre motivat i i i i reprès: el quadre funciona com una infinita producció d’afectes que no troben mai el lí­ mit D’altra banda Les Menines han estat objecte d’una multitud de lectures exhausti­ ves entre les quals la de Michel Foucault: al al capdavall després d’haver llegit i i i apreciat les informacions analitzades d’aquesta manera (el quadre també produeix saber: teòric con­ ceptual històric etc ) informacions que en aquest cas són molt elaborades i i riques lla­ vors després d’això el quadre torna a a a a a a la seva solitud i i i i a a a a a la seva plenitud: queda intacte de nou disponible per a a a a l’atractiu que precedia l’anàlisi: el plaer de veure La pregun­ ta és la següent: com pot un objecte acabat tancat en els seus límits que no ha sofert cap intervenció des de de de la l mort de de de Velázquez com pot continuar essent aquest objecte enca­ ra ra »viu« i i i i atraient com continua desenvolu­ pant­se i estenent­se com no s’ha esgotat tal com s’esgoten les les imatges en en en general les les de la la publicitat per exemple? Perquè la la seva capacitat d’extensió no n és espacial sinó tem­ poral Aquest és l’enigma propi de la pintura: com aconsegueix emmagatzemar temps
i i per tant memòria? És clar que ho fa en els plecs i i replecs en les capes i i l’espessor de la seva matèria L’extensió del quadre no és espacial sinó temporal cosa que que explica que que creixi i i i i i í es es desplegui sense sortir dels seus lí­ mits que es es desenvolupi sense augmentar el volum Tanmateix estimulat per la la instal·lació art essencialment espacial i i i i i so­ bretot pels collages a a a a a l’espai de Picasso (al voltant de de 1908) jo produeixo una obra de de collages clavats directament a a a a a a a a la la la paret La funció d’aquests collages és sortir dels límits propis del quadre per enfrontar­se aquesta vegada directament amb l’espai però aquest passatge del lloc a a a a a l’espai és complex en la mesura en què el collage és d’alguna manera una expatriació que exporta fora del seu lloc qualitats heterogènies a a a a a a a l’espai a a a a a a a la inversa després de de de desplegar­se i i instal·lar­se en l’es­ pai el collage torna al seu lloc d’origen és a a a a a dir el quadre per per nodrir­lo amb la seva experi­ ència fora de camp Christian Bonnefoi
artist
born in in Salindres currently living in in Changy France