Page 34 - Horizon02

34
realitat exterior potser com una manera i i i un un mitjà de reunir­me amb ella Per això no he necessitat pintar sinó filmar i i i fi i fi fotografiar No he volgut plasmar sinó trobar i i compon­ dre paisatges semblants a a a a a l’existir general i i i i a a a a a la meva manera de de ser Tendeixo a a percebre les formes no no només en l’espai sinó també en el temps D’aquesta manera tendeixo a a a a a a a considerar la realitat donada no com com una una cosa definitiva sinó com com una una fase com com un un un un resultat d’un procés i com com un un un un punt de partida cap a a a a a a un futur que es pot imaginar diferent Aquesta visió que que he anomenat me­ tarealista perquè apunta cap a a a a a a a à un un més enllà del que el el realisme es limita a a a a a acceptar pot tenir un sentit positiu ja que permet imagi­ nar possibilitats millors que qualsevol situa­ ció present present (i tot present present és el el resultat dels projectes actes i i esdeveniments del passat) Puc dir també que que encara que que la realitat so­ cial no apareix en les meves imatges si els meus paisatges abstractes expressessin al­ guna ideologia aquesta seria llibertària an­ tinihilista i i i i i i potser utòpica Però la temporalitat comporta malenconia Porta a a a a a a a no poder percebre una presència sense re­ lacionar­la amb la la la seva possible absència i i i i a a a a a a a a a imaginar davant de de l’aparició de de la bellesa la la possibilitat de de la la desaparició L’ésser en el temps descobreix la la la fugacitat la la la pròpia i i i i la la la de tot allò que existeix En el meu cas una de les conseqüències d’aquesta visió ha estat una fascinació especial per tot allò (imatges moviments o o ritmes) que expressés amb in­ tensitat aquesta noció d’una realitat fugaç que demana una comprensió ja no espacial sinó espaciotemporal És natural que un dels temes principals de de les meves fotografies i i fi i de de les les les meves pel·lícules í i í i i i vídeos sigui l’aigua les les les seves seves formes invisibles les les seves seves transfor­ macions contínues i í i fugaces que escapen a a a a a la percepció humana I no és estrany que els meus mitjans d’expressió favorits hagin estat el el el cinema (o el el el vídeo que és el el el mateix art) la la la fotografia fi i i i la la la poesia arts de la la la imat­ ge i i i del coneixement en en un temps ritmat com a a a a a música Fa uns anys vaig escriure en un fullet del del Macba amb motiu del del cicle »Cinevisión" sobre el el que distingeix el el cine­ ma d’altres arts Crec que l’essència i i i i l’origi­ nalitat del cinema es troba tant en la projec­ ció de llum sobre un pla com en l’expressió en l’espai i i i i i el temps de de la la possibilitat de de la la transformació del canvi a a a a a a a partir d’una situa­ ció donada És el que es produeix entre dos fotogrames la la relació dels quals com va for­ mular Werner Nekes seria la la mínima unitat expressiva del cinema cinema Així doncs el el cinema cinema capta i i i expressa la realitat en seu fluir És l’art el el el que representa el el el pas del temps mitjan­ çant la representació de de l’espai a a a a a a través del temps temps Però el temps temps d’aquest art ja no és només cronològic sinó a a més més kairològic: és és és un temps­espai musical que se somia ja no tràgic d’alguna forma salvat La fo­ tografia es relaciona d’una altra manera amb el el temps Si allò propi del cinema és fer visi­ ble el el el pas del temps i i i i per ell la possibilitat de de la la transformació l’essència de de la la fotogra­ fia és revelar l’instant Normalment tendeix a a a a a a a fixar l’instant fugaç a a a a a a a detenir en en una imat­ ge el el curs del temps Ve a a a dir: això va exis­ tir això es es va esdevenir i i i i i el seu únic record compartible és aquesta imatge Alguns fotò­ grafs han qüestionat críticament la veracitat fotogràfica mitjançant simulacres fi i i i i mentides
fotogràfiques A mi mi en canvi mi mi m’ha inte­ ressat la fotografia com a a a a a à mitjà de de descobri­ ment de de de revelació i i i i de de de representació de de de reali­ tats exteriors normalment invisibles i i i i i alhora d’experiències personals No he re­ nunciat a a a a a a allò real ni ni al al al seu misteri ni ni a a a a a a les possibilitats poètiques o o o o creadores d’aquest o o o o de qualsevol altre mitjà Per a a à a a mi mi la foto­ grafia ha estat això fi i i d’una manera molt abs­ tracta i i fi i i fi i essencial: fotografia significa escriu­ re o ò ó dibuixar mitjançant la llum i i i i i això són respectivament les meves sèries »Escriptu­ res naturals« i i »Generacions« Ambdues són exemples de les les meves dues línies d’investi­ gació principals El propòsit de la primera era era fixar en una imatge la la fuga del temps revelar mitjançant la càmera allò invisible per a a a à a a a l’ull compondre instantànies de l’invisible La se­ gona s’inspira en en en el cinema (Marie Menken anys 60) i i duu a a a terme just el el contrari del que que se se suposa que que ha de ser la fotografia: representar ja no n l’instant sinó el el fluir en en el el temps Expressar en una imatge fixa el fluir com un dibuix en procés el el rastre del qual és és una una empremta del passat És una una fotografia temporal Totes aquestes idees que que ara puc racionalitzar tenen un origen visual sensorial intuïtiu: són el resultat de mirar la realitat a a a a a à a a través del visor de de la càmera i i i d’afe­ gir a a a a les les possibilitats de de l’ull l’ull natural les les de de l’ull l’ull mecànic D’un descobriment que vaig fer fil­ mant »Frontera« el 1978 en en sorgeixen moltes de de les meves fotos d’aigua i i i llum realitzades des de de 1992 fins ara Sèries fotogràfiques ac­ tuals com »En selvas« es deriven de de la meva pel·lícula »Green« (1978) I alguns fragments que vaig filmar en super 8 per per a a a a »El viatge de Robert Wyatt« (TV3 1987) anticipen sèries encara obertes com »Generaciones« Espai temporal lloc cançó
La història de de de l’art és plena de de de formes sòlides concretes que semblen invariables i i i fi i i definiti­ ves com una petrificació Amb elles s’han realitzat composicions i i i i i ruptures Tanmateix altres visions són possibles M’han demanat que escrigui un un text sobre un un tema no obvi: »Faire chanter l’espace« una mica així com l’espai convertit en en cançó
i í i i i en en rela­ ció amb la meva obra És un encàrrec extra­ ordinari i i i i i estimulant En primer lloc m’adono que en les meves fotos considerades abs­ tractes i i i en el meu cinema considerat expe­ rimental la realitat no es es divideix en en formes concretes i i i en espais buits En les meves imatges l’espai tendeix a a a a buidar­se d’objectes i i i i sentits coneguts i i i i concrets tendeix a des­ materialitzar­se a a a a a a a a perdre la gravetat i i i gua­ nyar vol i i i i a a a a omplir­se de de musicalitat de de for­ mes indefinides i fi i i i i polisèmiques: de de de llum­color o o o o de de signes de de llum o o o o d’espectres ombrívols o o o o de traços d’energia o o o o d’entrevisions fuga­ ces La matèria ja no no és és només mur i i i l’espai no n és un un buit sinó una obertura L’aparença permanent del sòlid ja no predomina per­ què la la realitat és contemplada en el seu fluir visible en les velocitats de l’aigua l’aire i i i i i i el el foc —en les aparicions— com no ho era en en la lentitud i i i davant de de les presències dels cos­ sos sòlids Recordo que un visitant de l’exposició »SigNaturas« que es va cele­ brar a a a a a a a a a la galeria Àmbit de Barcelona a a a a a a a a a finals de l’any 2001 em va dir que les meves foto­ grafies eren com una síntesi d’Heràclit fi í i i i Pla­ tó És cert que l’aparició i i i i i el seu misteri ­més que l’aparença de la incompleta manifestació platònica­ són per a a a a a mi fonamentals I que se­ gueixo Heràclit quan considero que la realitat és fluïda ï i fi i i no definitiva Moltes de de les meves fotos pel·lícules vídeos í í i i i poemes són visions fluïdes d’una realitat que que flueix Pot ser que que l’expressió més extrema d’aquesta visió sigui el el vídeo (que vaig filmar en pel·lícula super 8) Travelling­Light de de 2006–2008 que he de­ dicat a a a a a un mestre ja contemporani: Michael Snow Aquesta visió fluida ja no no és només objetual i i espacial en l’escala normal separadora i i i pretesament »realista« sinó que és una una visió per una una part espaciotemporal on on les formes es es es consideren com a a transfor­ macions i i i i i i d’altra banda és una visió unitiva que desitja la la fusió ó o o ó o la la conciliació de de con­ traris: m’agradaria realitzar imatges capaces de funcionar alhora com com a a a a a a mur com com a a a a a a mirall i i com a a a a a a a espai capaces d’expressar alhora l’ànima el cos i i i i i l’univers allò petit i i i i i amagat i i i i i allò llunyà la matèria i i i i i l’esperit l’essència i i i i i i i l’existència la la realitat realitat objectiva i i i i i i i la la realitat realitat subjectiva He admirat les fusions d’Arp i í i i i les les síntesis de de Klee i í i i i de de Miró en les les seves »Constel·lacions« i i i i he simpatitzat amb els signes de de Michaux i i i i i les matèries de de Tàpi­ es es però no no he volgut expressar­me només amb amb gests personals sinó també descobrir i i i explorar trobar els meus somieigs en la © Juan Bufill
»Escrituras naturales 10« 1995