Page 54 - Horizon02

54 ocupen frisants i i i reverberants el tempo ins­ tantani de de gravetat existencial determinat en en l’origo predit en l’inici Aquest movi­ ment de de nerviosisme insomne producte de de l’activació de de la natura significacional de de ca­ da ens existent en en en acomplir­se com com a a a efecte existencial d’una causa precursora abranda les les col lisions entre les les cambres o o o o alvèols cre­ ats per la la deambulació dels ens en en abocar­se al al seu determini existencial D’aques­ ta ta efervescència exultant de tots els nuclis desencadenats resulta l’eixamplament d’una ona cosmològica que esmentem Temps Cada entitat geomòrfica que disloca amb l’imperatiu d’explicitació de la seva mis­ sió existencial el seu àmbit unívoc de resso­ nància executa executa el temps per executar­se en el temps Domus i Pneuma
La casa és l’espai de de l’ànima el seu àmbit de de deambulació ­exterior a a a a a a la la densitat subjectual que defineix­ on vaga vaga fi i i i i divaga per sentir­se ésser que percudeix en el món mitjançant el temps Cada fragment de consciència pu­ ra esdevé el el record record vívid el el record/retorn del repòs antic de de l’estaticitat precursora de de la la calma primitiva abans de de la la irritació desllorigadora de de de la manifestabilitat de de de l’és­ ser La casa és l’àmbit de projecció i i i acompliment de l’ànima l’espai que confor­ ma
i fi í i configura el el retaule de símbols i fi í i el el la­ berint del trànsit el el el Camp de de Mart i i i el el el Panteó de malformes geomètriques el banquet que que que dispensa fantasmes fugaços i i resplendors ressonants El locus de la pneuma L’espai de l’art o o la intempèrie exterior L’artefacte artístic ens permet emular la la dis­ pensa emanativa primigènia que significa causar esdevenir un projecte inserit al prin­ cipi absolut mitjançat l’esforç de xoc i i i i i i criti­ citat producte d’accelerar l’estrès existencial endogen mitjançant el pluriforme univers de categories existencials que poblen i i i i i fi edifi­ quen el el súmmum perceptible en en el el temps de la nostra consciència L’obra artística té espai però esdevé ucrònica atès que s’ins­ tal la sense sense vida i i í sense sense temps És un símbol inert que jau ensems en en en l’alfa i i en en en l’omega Resta submersa en el seu propi i i i abismal pes existencial irradiant en en en l’espai a a a a a l’en­ torn de la la seva omunculació còsica una au­ ra de sentit inexhaurible i i i i i i ininterpelable En produir­se la la seva absolutibilitat la la fa un ens híbrid entre la massa amorfa que composa el el xarop cosmològic i i í i i els efímers i i í i i vibrants episodis de consciència que es es gesten en en la nostra psique L’art recrea l’impuls inicial de tota la mecànica cosmològica refunda en­ tre els successos de l’ara l’epistema primer fundacional de de cada singularitat de de manera que ens permet assistir a a a a a l’acció gestadora primera la qual cosa ens absol d’entendre’ns com a a à a provinents del buit i i i de de la nàusea ens atorga destí í i i i i sentit com a a a a creatures inseri­ des en l’ordre compacte de de totes les totali­ tats on on res res manca ni res res és concloentment absurd i i ens fa conscients de pertànyer a a à a una seqüència remota que remunta el temps L’altra lluminosa adquisició que ens permet l’execució de l’art rau en que condu­
eix la consciència o o ò el pensament antròpic al al caire de de la intempèrie exterior al al limes de de l’àgora à a a a a a a la frontera del sostre antròpic al lí­ mit de de la dotació de de possibilitats cognitives possibles atorgades en la definició de de de l’espè­ cie atès que l’art faculta o o millor esdevé el factor de de de decantació del límit De com albirar la vastedat dels espais insomnes d’impensa­ ble dilatació que s’obren més enllà dels pre­ supòsits que marca el nostre sistema de cog­ nició i i i i d’empatia justament per atorgar cons­ ciència a a a a à les formes als fragments hieràtics i i i i i inerts que resten en en la seva plúmbia caiguda existencial De manera i i i forma que que aquest transvasament d’alè vital significa i i i fi i denota un marcatge que fa mutar l’essència i i í el destí d’allò contemplat El que hom véu s’arbora en en una dimensió aquesta vegada impulsora i i i desencadenadora d’esdeveniments això és transformat en impuls i i i i potència causològica L’espai de la forma Una altra consideració cal fer sobre l’espai de de l’art un cop aquest ha estat executat consu­ mat i i acomplert a a a a a a través de la forma singu­ laritzadora i i i i fi i contenidora de l’edifici d’espe­ cificitats de de de la unitat de de de sentit de de de cada obra L’obra creada o o o millor incitada a a a a a a esdevenir a a a irrompre en en el temps ocupa com a a a ens emanat de de la la congestió de de la la consciència un lloc de reverberació existencial que omple amb el pes de la seva legitimació existencial Resta en estat substant perquè ha aparegut Res més lluny de de la veritat de de l’obra veritable que que pensar que que hom pot instrumentalitzar i i i i i í incorporar a a a l’univers de bescanvis lingüís­ tics propis de d de la la xarxa fractal endèmica de d de la la naturalesa antròpica Cal servar el repòs de la seva immanència atès que ha estat cap­ turada de l’espai amorf precursor just albirat en en la tenebra que que tremira del límit que que llostre­ ja ja De fet no ens pertany ja ja hi era en en l’abis­ me d’indefinició no necessitava assaltar el temps Aquest esforç de dislocació que que ens ha permès l’extracció de de l’artefacte artístic de de l’ombra borrosa insípida cal entendre’l com una capacitància que ens aboca al depassa­ ment ment de la nostra condició a a a a a l’anunciament d’una altra manera de pensar­nos Reduir l’obra al al bescanvi i i i i l’utillatge social fóra com encarcerar una fera Millor saber que la seva bellesa feroç s’amaga en la brosta No obtin­ dríem la més alta categoria de coneixement fent­la captiva de de la la barbàrie L’obra té de de jau­ re re als espais ombrívols i í i i secrets dels antics museus emergint com una revelació al fons dels passadissos on on ressonen les petjades i i la la fla llum es es desplaça fugaç com una flamarada d’or Saber­ne de de l’espai àuric de de la forma ar­ tística í i i i i no consumir­lo fóra la millor mane­ ra d’entendre i ensems de saber sobre el lloc d’on ha emanat i i perquè L’art forma l’espai l’art és el seu espai conformat Gabriel sculptor
born in in in Badalona currently living in in in Palau de Santa Eulàlia Spain
© Gabriel »Kar Sak«
Courtesy of Galeria Miquel Alzueta 2005
Photo: Carles Fargas