Page 57 - Horizon02

»He creat un model de de ballarí que fa un ús sofisticat de l’espai«
Porta gairebé 40 anys entregat a a a a a a a la creació de danses i i i i figures en en en moviment i i i i en en en aquest temps ha desenvolupat tot un discurs al voltant de de la la relació del ser humà amb l’espai no gaire usual en el món de les arts escèniques El ballarí í i coreògraf Cesc Gelabert
(Barcelona 1953) un dels iniciadors de de la dansa contem- porània à a a a a a a a Espanya ha estat sempre interessat en l’espiritualitat però és potser des de de la seva immersió en el budisme —al 1994— quan defensa amb més fermesa que ballar no és és úni- cament una qüestió física: »És habitar el cos amb el cor i i la ment« explica I posa l’exemple de la la quadriga: »El carro és la la forma els caballs l’emoció —diu— el conductor és la ment: el el el paisatge el el el conjunt dels sentits i i i des- prés hi ha el guerrer que és és l’anima ja sigui cristiana platònica atea el que més m’inte- ressa com a a a a a a ballarí és fer aparèixer el guerrer és clar que que depèn també de de que que l’espectador sigui capaç de veure’l La meva gran dificultat és que entenc la dansa com una cosa subtil i i no no nomes espectacular o o o o conceptual« Quin paper juga l’espai en aquest repte?
Hem de de parlar de de diversos espais Per a a a a començar un un ballarí ha de ser un un bon domi­ nador de l’espai El ser humà té 208 ossos que s’estan bellugant a a a a l’espai i i el el que fem és tenir en en compte com com estan aquestes articula­ cions respecte a a a altres fragments del cos No obstant la la informació que et dóna l’articulació és és que el colze està més o o o menys doblegat però aquesta és una informació diferent a a a a a a la que es es es refereix a a à a quin espai està generant aquest os os Posar el braç en un espai horitzon­ tal o o en un un espai a a a a a a a a a 45 grau ja és una altra cosa és és geometria és és espai pur concepte Com a a a ballarí m’interessa aquesta situació en que que tu tu quan perceps perceps perceps perceps tota la informació diguem­ne energètica de de les parts del teu cos però a a a a a a a més més a a a a a a a més més saps on estan cadascuna d’aquestes peces des d’un punt de de vista espa­ cial absolut abstracte Jo tinc molta presència perquè quan ballo més qu que ballar el cos cos ballo l’espai que ocupo amb el cos cos És una operació totalment diferent perquè ales­ hores tu el veuràs molt més que si si jo simple­ ment estic vivint el cos Aquesta és una qües­ tió clau de l’espai per un ballarí tot i i í i que molts ballarins no ho fan Perquè quan tu estàs fent una operació de dansa complexa t’ocupa molt de la la teva ram i i hi ha pocs balla­ rinsaquielshiquediespaialaramcompera més més a a a a més més saber on estan aquestes 208 peces del cos Això explica per què la dansa és ’anal­ fabeta’ té un alfabet massa complicat Es pot fer la la partitura de de la la dansa hi ha mètodes però surt massa complexa Descriure on estan ubicades totes les peces genera una partitura d’una complexitat que la fa inútil i i i i aleshores es recorre al vídeo í i i a a a a a la memòria És el gran problema de la la dansa dansa perquè la la dansa dansa sem­ pre pre és és efímera í i i i no deixa empremta Això és és un problema greu Però més enllà de l’espai que balla hi ha l’espai escenogràfic Sí hi ha un altre espai que no és la pròpia figura figura del del cos cos ni la figura figura del del cos cos en l’espai sinó l’espai en que tu t’insereixes Està més proper a a a a a a l’escenografia o o o ò la pròpia arquitec­ tura si estàs en en un espai obert però que en en general ja és la utilització global de l’espai Hi ha ballarins que son conscients del seu cos dels passos que està fent i i n’hi ha d’altres que que per a a a mi mi són un grau millor que que saben exactament on estan de l’espai i i i en en relació a a a a a a altres ballarins als objectes o o les llums per­ què les llums estan creant constantment espais geometries particular i i i i també volums en l’espai quan parlem de la llum que hi ha suspesa en l’aire I com rep l’espectador tots aquests matisos?
És que que després hi ha un altre espai que que cada cop m’interessa més: l’espai de l’espectador El públic pot situar­se de manera frontal a a a a a a la italiana distribuït a a a a a a a a quatre bandes pot estar al al carrer o o o veure­ho en vídeo aquest espai és el el medi Quan Merce Cunningham agafa el el vídeo ho organitza tot per quan la càmera entri en en en aquest angle o o l’altre No venia mar­ cat per per l’espai l’espai normal sinó per per l’espai l’espai d’una càmera Es l’espai de l’espectador El seu camp de visió Sí és és l’espai més unit a a a a a la la comunicació í i i i i i la la percepció Ballar per per quatre bandes és difícil perquè les posicions han de de de ser bones des de de de qualsevol angle no és cert que et despreocu­ pes de de la banda perquè no n’hi ha cap de de con­ creta Però com li li arriba al públic tot aquest treball en en relació a a a a a l’espai que genera aquest ballarí ideal de de vostè?
No el llegeix directament L’espectador per­ cep la la relació que hi ha entre el el moviment i i i i l’espai però en en en general no diferencia les subti­ leses hi ha coses que no ho ho pot separar­ho com a a concepte no no no li pot donar un nom no no no ho pot identificar De la mateixa manera que jo no puc identificar si un vi té gust de de taronja encara que m’agradi Però una cosa es col locar el braç així i í i i i una altra cosa és inserir­lo dins d’un espai Quan el ballarí aprèn un un llen­ guatge com per exemple atittude gir passé saps com s’ha de posar però no necessita una precisió física amb les parts del cos ja s’acla­ reix no necessita l’espai És com quan som petits i i aprenem a a a a bellugar­nos El nadó es belluga però no sap ni què és ell ell L’espai en sí és quelcom íntimament abstracte Vol dir que créixer i i i i i madurar implica d’alguna manera ser conscients de l’espai i i que la majoria de persones no ho som? És una possibilitat que se’ns ofereix El ballarí que a a a a a a mi m’agrada ha de ser més subtil amb aquestes coses Jo els hi dic sempre als meus ballarins: ’no teniu que ballar ballar mai al al al límit del tendó’ Jo paro el moviment a a un lloc no paro per exemple on em em porta el braç Per tant tinc sempre la percepció de on estan cadascuna de de les parts del meu cos i i en quina 57 ubicació espacial abstracta Ha set una feina
de de molts anys de de la meva vida però també és una de les coses que em permet seguir ballant perquè els tendons es trenquen Hi ha molts moviments que si els deixo al límit del tendó em faig mal se m’inflama l’articulació perquè ja la tinc gastada Això ho ho sé i i i alesho­ res paro una mica abans Tu no no ho notes que no he anat al límit í i i i això m’ho permet el fet que jo puc diferenciar el moviment com a a ’relació articular’ del moviment com a a a a el el el fet d’inserir dins d’una noció absoluta De fet fet el més interessant que he fet fet és és un model model de de de ballarí í i i en aquest model model hi ha una utilització sofisticada de l’espai Pocs ballarins em trobo que que tinguin la precisió que que jo tinc amb aquests temes a a a nivell de percepció el el que qu de de vegades és una frustració perquè no és una cosa que s’aprengui ràpid El mateix passa amb el temps: hi ha un temps temps immediat però després hi ha un temps sofisticat i i i i tot va unit a a a a a a a a la la capacitat real que tens en en la la teva per­ cepció de la ram Jo he lluitat molt per un model de de ballarí amb molta ram í i i no importa si poca rom rom (la rom rom seria el fet de conèixer i i i i ser capaç de ballar molts llenguatges: ballet jazz danses africanes ser capaç de bellu­ gar­te de moltes maneres) Però tenir molta ram et et permet no està sotmès a à a un tipus de moviment moviment sinó qualsevol tipus de moviment moviment sent capaç de fer­lo personal perquè tu pots accedir a a a les les complexitats de les les coses I entrar­hi d’una forma personal que que és lo que que és necessari avui en dia Ser capaç d’estar obert a a a molts llenguatges però ser personal és a a dir tenir les les manies i i i i i les les obsessions d’un lloc del mon individual i i i i i col lectivament Com l’ajuda el fet d’estudiar arquitectura
a a a desenvolupar aquest sentit?
M’ajuda molt Haver fet geometria descrip­ tiva descompondre una cosa en dos plans octogonals quantitat d’operacions ajuden a a a a a a viure aquesta percepció de l’espai El dibuix és molt interessant en en aquest sentit I el budisme? L’ajuda a a a comprendre?
El que m’ha ensenyat a a a a a comprendre la meva ment és el budisme no la dansa Una de les meves grans frustracions com a a a a a a dansaire ha estat que pocs dels meus mestres als als quals agraeixo les ensenyances i i i aprecio molt m’han ensenyat com funciona la meva ment El primer que els hi dic jo als ballarins és ’sou intel ligents’ Se’ns associa sovint a a a persones poc intel ligents i i i i en en en general nosaltres matei­ xos tenim la sensació de no ser­ho Però en en en realitat un ballarí fa operacions espacials psi­ cofísiques molt complexes en qualsevol moment I això és com matemàtica d’alçada Interview by Maricel Chavarria Dance Critic
June 2009 Barcelona