Page 67 - Horizon02

67
L’espai de la invisibilitat
Hi ha dues grans tipologies d’espais de crea­ ció i i i fi i i una infinitat de variants Una és el taller o o estudi entès en en la seva forma tradi­ cional que respondria a a a a a à a la imatge romàntica de l’artista enfrontat a a a a a uns propòsits creatius que ell mateix ha definit El taller és un un uni­ vers autosuficient on tot és possible fi i i i encara més després del »si no tinc groc pinto amb blau« atribuït a a a a a Picasso i ï i i i que no deixa d’ésser un radical manifest de de llibertat i i i i del »tot és a a a a a dins teu« Aquest espai ofereix molts avantat­ ges per a a a a a a a la creació entre les quals l’agrada­ ble
sensació que que tot el que que necessites és allà Té també alguns inconvenients com una certa simbiosi que el temps va teixint entre espai i i i i i i i obra entre espai i i i i procés creatiu és és per això que l’estudi és també una presó En el sentit operatiu la la seva funcionalitat recorda la la del laboratori científic Les idees no obstant ai­ xò poden haver­se produït en en qualsevol altre espai de la vida quotidiana al al taller bàsica­ ment s’hi actua Res no hi hi succeeix sense una adaptació dels ritmes personals a a a a a a a la creació L’obra que s’hi produeix pot estar­hi molt temps sotmesa a a a a a a a la mirada i i i al qüestionament del seu autor abans de de veure la llum pública Precisament la la informàtica i i i i i la la telemàtica han reforçat aquest concepte d’espai encara que que construint una aparença ben diferent de la tradicional L’altre espai de creació no té ubicació ni estructura física perquè està compost d’una suma de localitzacions disper­ ses que coordinadament permeten la realitza­ ció d’una obra Respon a a a a a a a la imatge de l’artista contemporani que actua com un productor a a a a la manera del cinema o o d’altres arts un co­ ordinador de diferents professionals als als als quals l’artista no cal que aporti la seva intervenció manual directa Com que no hi ha un centre físic cal mantenir la tensió creativa d’altres maneres i i i el sentit de l’obra ha d’ésser inten­ sament viu durant tot el temps de realització especialment a a a l’hora de de prendre decisions que que un altre executarà El més comú és és que que el treball sigui la resposta a a a a à un encàrrec ins­ titucional per a a a a uns espais d’exhibició de ca­ racterístiques físiques í i í i i i i sociològiques ben concretes que condicionaran bona part del resultat L’obra no es es podrà visualitzar ni tan sols pel mateix autor fins al moment de l’ex­ hibició hibició Fins i i i i i i i i i i tot la mateixa exhibició pública pot comportar l’execució participada de ma­ nera que la la producció producció i i i la la postproducció es­ devenen sincròniques Hi ha un altre tipus d’espai de de creació: el que fa de de la crea­ ció un acte acte diferenciat de la resta d’actes quo­ tidians un espai completament mental però completament real Més que un un espai és és una estructura mental el el lloc neuronal on on s’ela­ bora la la creació un espai derivat de de la la pròpia biografia del del context social dels desigs indi­ viduals i i í i a a a vegades del compromís col·lectiu i i de de la necessitat personal de de cercar allò que un considera que pot valer la la pena desvelar: l’espai de la invisibilitat
El que no és veu veu el el que es veu veu de diferent manera el el que que es es veu sense nitidesa el que que només s’in­
tueix el el que que es es recorda el el que que es es veu però no es reconeix el que veient­se és transfor­ mat o o o ò velat o o o ò ignorat el el que s’ha vist però s’ha oblidat aquest és el territori de la crea­ ció visual I també hem fet invisibles les les nostres pròpies obres en en convertir­les en en espectacle més que invisibles les les hem fet transparents De tan grans fortes potents sorolloses lluminoses desubicades esteses acumulades insistents i i i i i evidents s’han fet in­
eficaces De tan presents s’ha tornat absents Moltes coses són invisibles per a l’ull humà les emocions per exemple I moltes al­ tres realitats segueixen invisibles encara que es recorri a a a a a l’auxili dels més sofisticats apa­ rells òptics Per superar la dificultat de veure els científics s’han inventat »l’espai recíproc« una mena de de construcció visual feta de de fór­ mules matemàtiques derivades de de de la trans­ formada de Fourier que els permet entendre de forma simulada algunes realitats invisibles un sistema per per poder operar en l’»espai recí­ proc« (fictici) fi i i i i i retornar després a a a l’»espai di­ recte« (real) De fet aconseguir la visibilitat
de les les coses invisibles no està pas lluny d’aque­ lla convicció manifestada per per Paul Klee per per la la qual l’art no n reprodueix allò visible
sinó que fa visible
L’espai recíproc no no és és només un principi de la física que s’usa en múltiples re­ cerques científiques és un un concepte amb un un valor metafòric afegit tan alt com ho pot ser el principi de Heisenberg amb innegables in­
cidències sobre la forma quotidiana d de veure i i i i entendre el món contemporani i i i i per a a mi sobre la forma de veure i entendre l’art La re­ ciprocitat és una qualitat de la interacció hu­ mana en en general i i i í de la comunicació artís­ tica en particular Duchamp ho formulà amb precisió en afirmar que és l’espectador qui a a a a l’interpretar l’obra la la conclou I per la la neuro­ ciència aquesta interpretació no es es produeix en en en un un lloc concret sinó en en en un un desplaçament pel pel circuit neuronal el el el recorregut pel pel qual es­ tà guiat per per la cultura i i i per per les primeres expe­ riències autobiogràfiques No només és la la la dimensió de de les coses la la la raó de de la la la invi­ sibilitat
La psicologia de la percepció ens ha demostrat que la nostra manera de de mirar és discriminatòria i i i i i i selectiva perquè ens fa veure prioritàriament el que necessitem I les desco­ bertes de de la física òptica de de Peter Mark Roget el el 1824 i i Joseph Plateau el el 1829 aplicades al precinema ens ens ensenyen que és gràcies a à a a la persistència de les impressions retinianes que el el el cervell pot reconstruir la representació del moviment tot omplint fraccions temporals de d de de dècimes de d de de segon buides d’imatges una excel·lent paradoxa que que posa de manifest que que la representació del moviment es es produeix de fet gràcies à a a a a una invisibilitat
temporal La frontera entre allò allò visible
i i i i allò allò in­
visible
ni ni és territori propi de la física òptica ni ni de les conviccions religioses Com qualsevol frontera és un un territori difús una zona en pe­ nombra que qu ens atrau perquè la ment hi pot definir els trajectes de de de fugida o o o de de de retorn com ho fa la transformada de Fourier entre l’espai recíproc í i i i i l’espai directe És hivern Sóc davant d’un arbre fa fred tot està ador­ mit i i i i i quiet Dibuixo l’arbre Unes set­ manes més tard: és és hivern encara S’ha es­ calfat una mica l’ambient i i i i el dia ha guanyat uns minuts de llum tot està adormit i i i i quiet però la saba ja és activa dintre de l’arbre Di­ buixo l’arbre Àlex Nogué artist born and currently living in in Hostalets de Bas Spain