Page 83 - Horizon02

L’Espai navaho
Els indis navaho
viuen al sud­oest dels Es­ tats Units La seva llengua llengua és una »llengua de verbs« fet que que vol dir que que els noms en són absents absents o
ò quasi absents absents Per això pensen i i i parlen sobre la realitat en en termes d’esdeve­ niments processos i i i moviments no en en en ter­ mes de coses o
o
o
estats De fet no hi ha cap verb »ser« o
o
»estar« per molt bàsic que un verb així pugui ser per a a a a la cultura occiden­ tal i fi fi i la seva filosofia Si s’escau són verbs com »anar« o
o
o
»esdevenir« els que ocupen un lloc central per a a a a a a a a la la filosofia navaho
(Farella 1984 Pinxten et al 1983) L’espai en conseqüència no és la suma de tots els aspectes tridimensionals formals i i i i fi fixos dels objectes És més aviat la contínuament can­ viant suma de moviments i i i forces que actuen unes sobre altres Pensem en en un un tipus d’obra d’art concret d’aquesta tradició: un tapís Les catifes navaho
són molt cares i i justament fa­ moses pels seus temes i fi colors refinats Un aspecte bastant típic de les catifes serien les anomenades »figures geomètriques« del seu disseny En una interpretació mancada de sentit crític i í i i i i i i precipitada es podria dir que la forma geomètrica (l’espai) i i i i les proporcions espacials estrictes dominen la producció ar­ tística Tanmateix quan es parla amb els tei­ xidors i i i i els usuaris de les catifes queda clar que no es es veu ni es es produeix cap forma o
o
o
o
estructura espacial en ella mateixa sinó que el el que es es representa de fet en en la la tela és és més aviat un procés de »mantenir al lloc« o
o
o
aspirar a a a a a a harmonitzar La catifa és és un procés Aques­ ta és la la raó per la la qual totes i cadascuna de les catifes portaran teixida alguna lleugera i i i i a a a a penes perceptible disharmonia: en en ca­ daunahihacomamínimunfilqueesmou obliquament a a a a través del patró geomètric per acabar sense objectiu a a a a a a a a una vora de la cati­ fa Aquest és el fil que que que permet que que que la força dinàmica mantingui la interacció amb el món exterior i i i i no quedi anquilosada per haver de repetir el seu inacabable moviment idèntic en un perfecte i i i tancat patró harmoniós (Wit­ herspoon 1977) En parlar de natura tots els tipus d’éssers i i i l’espectacular paisat­ ge ge de de la gent navaho
em deien que »res no està quiet al món navaho
Excepte els cadà­ vers« Tot està sempre en marxa dins i i fora les plantes animals éssers humans roques núvols i i i i muntanyes Fins i i i i tot l’espai cosmo­ lògic és una tensió de moviment etern: el el cel i i la terra són dos éssers vivents que estan separats temporalment l’un de l’altre (durant aquest »quart« món) fins que que s’ajuntaran una altra vegada per tal d’aparellar­se novament Perquè l’espai cosmològic no és altra cosa que un procés de relacions sexuals entre cel i i í terra I així són tots els fenòmens per natu­ ralesa Viuen prenen forma i i i canvien sense parar interaccionant com feixos de forces que que xoquen es barregen i fugen constant­ ment Reconeixem alguns feixos com éssers humans i altres com óssos o
ó o
o
o
serps o
ó o
o
o
mun­ tanyes Totes les criatures d’alguna manera »saben del seu lloc« en en en aquest escenari inclu­ siu de de poders i i forces Excepte els éssers hu­ mans Per això totes les altres criatures »te­ nen un lloc« i la major part del temps es com­ porten d’acord amb aquest lloc: una ovella sap què pot menjar i qu que ha de ser la presa de predadors i d’éssers humans L’herba sap que que que el seu lloc és quedar­se al terra en i que que que se la la mengi l’ovella I així successivament Els éssers humans arriben a a a a a a a la vida com a a a a a a a criatu­ res inacabades que són incapaces de de sobre­ viure pel seu seu compte No saben el el seu seu lloc l’han d’aprendre i i guanyar­s’hi un lloc Els navaho
diuen que entren a a a a a a la vida com a a a a a a »és­ sers que qu destorben« perquè ensopeguen per per la natura i fan errades sense parar que han de de conèixer la posició de de totes les criatures i fi i i definir el seu propi lloc mentre ho
fan Pe­ rò aquest procés d’aprenentatge comporta que la gent faci equivocacions S’assaben­ taran dels seus errors després del del fet quan provoquen calamitats (p ex la la mort d’altres) o
o
o
es es es posen malalts Aleshores la la seva inter­ pretació del seu espai de de de vida demostrarà que que és incorrecta És en aquest punt que apareix la creativitat humana La gent va elaborar la la religió i i i i i al seu interior l’art per corregir aquesta incòmoda posició natural Els xamans poden diagnosticar on ha après algú coses equivocades i i i per això s’ha posat malalt Un navaho
dirà que una persona creix en en disharmonia amb la natura Projecten una harmonia en en la natura sense saber mai exac­ tament de què consta Com qu que sense saber i i intentant aprendre’n en en en la seva manera de sobreviure cometen equivocacions i i i i i per ai­ xò viuen en en en disharmonia (que els occidentals anomenen »malaltia«) El xaman dóna una in­ terpretació simbòlica d’aquesta disharmonia: dirà per per exemple que la persona ha menjat carn d’ós (encara que la gent mai no ho
fa) Això significa que la persona troba dificul­ tats per fer el dol d’un parent o
o
o
amic mort ja que l’ós és el el símbol de la mort Per això el el xaman aconsella dur a a a a a a a terme una cerimònia curativa per a a a a a a a a a aquesta malaltia El ’pacient’ s’envia a a a a a a a a una persona mèdica especialitzada en aquesta disharmonia (una de les seixan­ ta cerimònies diferents) La persona mèdica duu a a a a a terme una cerimònia curativa que du­ rarà de cinc a à a a a a nou dies utilitzant sense parar tots tipus de parafernàlia (cançons herbes pals de sonall etcètera) Durant cada dia es construeix com a a mínim un quadre de sor­ ra ra ra gran i i i i molt acolorit dins l’espai sagrat de la cerimònia Cada quadre de sorra s’omple de de representacions simbòliques d’algunes de de les forces i fenòmens de la natura amb què el pacient està en en en desacord Junts formen un un espai sagrat en en el el qual se situa el el pacient: ara participa en l’espai sagrat de la natura com a a a a a agent complet Mentre el pacient es tracta amb herbes i i i se li canta durant hores hores i i i hores hores és desaprès simbòlicament En aquest pro­ cés la manera en en què el pacient s’ha situat en la complexa i i desconeguda harmonia de de la natura s’esborra simbòlicament i i i i el pacient es buida d’una manera bastant dràstica actu­ ant junt amb les forces i fenòmens en en en aquest espai simbòlic Al final de cada sessió a a a a a a a l’alba del dia no queda cap de de les figures i fi i forces del quadre de de sorra S’han »consumit« totes en en en el el el procés curatiu: es freguen en en en el el el cos del pacient i i i de la mateixa manera en en els cossos
de tots els espectadors Pel que fa a a a a l’espai: 83 tots els presents es es converteixen en en en part de l’espai sagrat personificant­lo físicament El mitjà o
ò el canal que que permet que que això passi és la peça d’art del quadre de de sorra que signi­ fica una representació simbòlica de l’espai natural El poble navaho
ha elaborat aquesta tradició religiosa i i i i i í i artística al llarg de dos segles i i i ha arribat a a a a un nivell molt so­ fisticat de de refinament fi i fi i desenvolupament: es es coneixen literalment centenars de de figures de de quadres de sorra (Reichard 1950) Durant la generació anterior la major part d’aquesta tradició s’ha abandonat per adoptar una nova tradició religiosa: el el peiotisme Hom es pre­ gunta què faran d’aquesta nova forma d’im­ plicació religiosa i i i i i í i artística Per la meva part estic agraït d’haver pogut fer una ullada a a a a a a a les meravelles que produïen en en la seva antiga tradició Rik Pinxten professor of of anthropology
born in Antwerp and currently living in in Gent Belgium
© HGEsch
Lufthansa Aviation Center Frankfurt Germany
2006