Page 9 - Horizon02

L’espacialitat del no-res
Malgrat la seva reconeguda posició en els àmbits de de de la la la religió i i i i fi fi i la la la filosofia la la la idea del no­res de Kitaro Nishida (1870–1945) poques vegades s’ha introduït en l’arquitectura El no­res una idea del budisme Mahayana s’origina a a a a a a a partir de de de l’antiga idea índia de de de su­ nyata o buit Nishida va revitalitzar aquesta idea en el context d’afrontar facetes negati­ ves de de la modernitat com una perspectiva mundial centrada en en les les substàncies visibles i i i i i un subjectivisme autoinclòs L’aproximació a a a a aquesta tradició religiosa i i i i i fi fi i i filosòfica originà­ ria del Japó és crucial per entendre la impor­ tància cultural de l’arquitectura japonesa contemporània com la de Tadao Ando
(n 1941) arquitecte de de l’Església de de la Llum (1989) i i fi i del Museu de de de la Filosofia de de de Kitaro Nishida (2002) A més la filosofia de Nishi­ da presenta l’espacialitat del no­res com un nou potencial per a a a a l’arquitectura contempo­ rània per per tal com supera la dicotomia entre allò allò minimalista i i i i fi i i i allò allò figuratiu i i i i fi i i i l’arquitectura de de silenci i i i la del llenguage El no­ res
no no és simplement un fenomen de consci­ ència contemplativa És més aviat un feno­ men de sensació i i acte corporal que anul·la la la passivitat i i i ï i i el retraïment de la consciència contemplativa Per a a a a Nishida per exemple en un dia fred d’hivern el sensacional compro­ mís d’algú amb el món emergeix a a a condició de de de la seva obertura prereflexiva de de de l’autoiden­ titat i i i l’acceptació de la fredor Abans que emergeixi el pensament »sento fredor« des de la la divisió dicotòmica entre el jo i i i i i i la la fredor la fredor és al centre i i i i a a a l’interior de qui per­ cep per definir el el el contingut de de qui és ell ell o o ella Aquesta primacia de de la sensació va ser defini­ da da per Nishida com ’la meditació de la la medi­ tació’ i i el ’protopensament’ El cos que ha es­ tat actuant com a a a a a a a eina de mesura subjectiva i i i d’anàlisi del món reemergeix com a à a a shintai la la noció japonesa del cos que actua com a a a a a a a la la capacitat prereflexiva i i i i i immediata de ser om­ plert pel que el el món ofereix: fredor i i calor foscor i i i i i i i llum quietud i i i i i i i vitalitat pena i i i i i i i alegria i i i i desesperació i i i i promesa Tanmateix l’actuació del shintai no es limita al nivell de de la sensació El shintai com a a a a a a esplèndida ca­ pacitat arriba al límit quan el el que el el món ofe­ reix és és més gran que la capacitat de l’autoi­ dentitat És aleshores quan acaba la fase ini­ cial del shintai com a a a a a a a esplèndida capacitat Després reemergeix com a a a l’eina de l’ac­ te creacional o o o tal com va dir Nishida ’el simple instrument de poiesi’ que acull el su­ peràvit Aquest encontre asimètric i i i i i diferen­ cial entre la capacitat de de l’autoidentitat i i i i i el món és la la base per a a a a a a a la la creació d’una obra d’art Nishida anul·la la la concepció convencio­ nal de la creació com a a a a a acte d’un subjecte heroic que assigna un significat a a a a a a l’obra d’art La creació emergeix precisament a a a a a a causa de l’exposició del límit d’aquesta subjectivitat L’obra d’art creada es converteix així en una compensació contradictòria o ó o ò o una exten­ sió del jo jo El jo jo i i i l’obra d’art formen una totali­ tat contradictòria Per aquesta raó Nishida va escriure que »un i i i i l’entorn en en en identitat de de contradictoris absoluts formen el propi jo de cadascú « També és en aquest context que que Nishida va anomenar l’obra d’art »el cos pur (junsuishintai) de l’artista « Aquest cos pur és un ’Jo’ purificat —el jo del no­ego— que és immediatament entès per l’artista com a a a a a complement seu Aquest jo és també part de »nosaltres« el camp de la col·lectivitat per tal com supera l’estret límit del jo de de l’ego centrat en en ell mateix Aquest tipus de creació és la base de cultura en què un artefacte no és és només de l’autor sinó també nostre Aquesta observació comporta una implicació transcendental per a a a a a a a la creació ar­ quitectònica quitectònica Una escena arquitectònica cre­ ada gràcies al al shintai —fent realitat la reci­ procitat asimètrica entre un i i i i el món— és una extensió per compensar de manera con­ tradictòria la limitada capacitat sensacional del shintai Per exemple la importància d’un parasol rau en la la seva articulació d’una om­ bra per acceptar l’excés que no pot ser con­ tingut únicament pel shintai L’ombra no és així res
més que un shintai contradictòria­ ment estès a a a la recerca de fredor El shin­ tai mirant cap a a a a a a l’ombra en un estiu calorós el dia i i i i el seu posterior moviment a a a l’ombra queden representats per un principi quiàs­ mic d’enfrontar­se i i i ser confrontat’ i i i ’abraçar­ se se i i ser abraçat ’ ’ Dit d’una altra manera quan el shintai s’encara amb l’ombra l’ombra l’ombra l’ombra com a a a a a extensió contradictòria del shintai també s’encara amb el shintai com com a a a a a gest de com­ promís í i i i i i i intimitat Quan aquest shintai es es mou cap a a a a a a a a l’ombra l’ombra l’ombra l’ombra li torna l’abraça­ da da del seu moviment endavant L’espacialitat del no­res és un fenomen de de percepció basat en en aquest quiasme prereflexiu entre el shin­ tai com a a a a a cos activament coneixedor i i i i i l’ambi­ ent ent d’un entorn Aquesta restauració de l’íntima connexió entre el shintai í i i i i i un en­ torn fonamenta l’espai sagrat de la cristian­ dat en l’arquitectura d’Ando L’exemple para­ digmàtic és és l’Església de la Llum una esglé­ sia monumental en en la història de l’arquitectu­ ra ra cristiana de postguerra La seva capella és un clos de fredor sense cap aïllament ï i amb climatització fins i i i fi i i tot durant l’hivern La fre­ dor excessiva en en un dia d’hivern penetra el el shintai dels creients abans que se n’adonin i i i imbueix el seu cor de fredor fredor Aquesta fredor fredor despertaria un creient que acabi d’entrar condicionant la la sobrietat i i i i la la sensatesa del credo tret del protestantisme japonès des del començament de de la seva història a a a a a a finals del segle XIX ja que procurava evitar un èx­ tasi sobreescalfat Curiosament des­ prés que que hagi tingut lloc aquest desproporci­ onat domini de de la fredor s’esdevé un moment més espectacular: la la la descoberta de de la la la creu buida com a a à a a font de llum càlida El shintai o o o el ’jo a a a a a la recerca d’escalfor’ és atret prerefle­ xivament cap a a a a la creu un moviment que no es es basa en la la mesura reflexiva de la la diferència en en temperatures sinó en en el el despertar del cos al límit de de la la capacitat del jo acceptant la la fre­ dor excessiva El shintai de cadascú s’encara amb la la creu creu buida i i i a a a a a a a a canvi la la creu creu s’encara com com a a a gest de compromís í i i i i intimitat amb el seu shintai D’aquesta manera la creu buida no és un objecte significatiu que ha de de desxi­ frar una llarga mirada no n compromesa sinó que que es es capta abans que que res
de manera corpò­ 9 ria No cal ni dir que que la creu que que mira un cre­ ient exemplifica l’abraçada amb la qual Jesús
se situaria càlidament davant d’un pecador
que que busca Aquest quiasme de per­ cepció prereflexiva entre qui percep i i i i l’esce­ na na obre una nova possibilitat a a a a a a a a la creació ar­ quitectònica que ha estat interrompuda pel domini en paraules d’Ando de »l’adorna­ ment superficial« fi i i i fi i dels signes figuratius En el sentit que és crític amb l’adorn escenogrà­ fic d’una escena aquest quiasme es es es pot en­ tendre com una forma de minimalisme Tan­ mateix es malinterpreta El minimalisme sor­ geix com a a a a reacció a a a a l’espai de de desordre visu­ al i i i i imatges excessives El buit que encarna és és sovint solitari A més el seu buit cau en la trampa de l’esteticisme que busca una belle­ sa autonarcisista i i i i pura que devora el lliure desplegament de de situacions humanes Per contrast l’espacialitat del no­res no no és l’espai de la la carència la la manca o ó l’eliminació Es tracta més aviat d’un espai de plenitud amb l’eficàcia d’un ambient (igual que la fredor de la la la capella de de l’Església de de la la la Llum personifica la premissa racional del protestantisme al al Ja­ pó) que impregna l’escena i i penetra en en en el shintai de qui percep Qui ha quedat ama­ rat per la fredor es troba ara corpòriament re­ unit i i i entrellaçat amb la la la calidesa de de la la la creu L’espacialitat del no­res és així l’espai d’un equilibri contradictori on on s’acompleix la ma­ triu transformativa del shintai des de de de la seva actuació com a a a a a a a a a capacitat sensacionalista no egoista fins al seu paper com a a a a a a a agència d’ac­ ció creativa En aquest moment d’unió dia­ lèctica o ó o unió d’un equilibri contrastat la creu apareix com a a a a un nou tipus de figura que és qualitativament diferent d’un senyal fi­ guratiu que cal eliminar si apareix en l’espai del minimalisme La seva eficàcia no és de de significació semiòtica superficial sinó que se se subjecta en la dada corpòria del món Jin Baek
Kitaro Nishida Nishida Complete Works (Nishida Kitaro zenshu) Tokyo: Iwanamishoten 1947 vol 6 6 p p 123 p p 126
Kitaro Nishida Nishida Complete Works (Nishida Kitaro zenshu) Tokyo: Iwanamishoten 1947 vol 10 p 236
Ibid p 237