Page 94 - Horizon02

94
i i i quan hi hi entres hi hi ha un acord molt gran que s’aguanta des de de 12 altaveus Real- ment és molt espacial: comença amb sons molt alts i i després camines cap al al profund soroll que rugeix Siguis on siguis canvia l’acord segons la la distància a a à a a a a la la qual et tro- bes dels diferents altaveus És com ser dins d’un gran acord La vaig anomenar Diagonale perquè va d’agut a a a a a greu A les vostres peces hi ha sovint una petició perquè l’espectador travessi l’espai De fet aquesta interacció és una possibilitat propor­ cionada per l’espai de la galeria/museu Com afecta el vostre procés creatiu l’espai definitiu de l’exposició?
En això penso al començament en en en en quin tipus d’espai se situarà la peça Penseu que l’espai on es es es presenta la peça propicia conductes diferents dels especta­ dors? Quina diferència suposa mostrar una peça en en una galeria o en en un un cinema? Normalment és una cosa o o o l’altra amb l’excepció de Sshtoorty (2005) que era pensat per a a a a tots dos Hi ha una versió de de pel·lícula que és de de 35 mm í i té 12 re- peticions La idea d’aquesta repetició bé [rialles] La repetició era la idea original i i i i vaig pensar que podria ser interessant en en una situació de cinema però també en en una situació de de galeria en en què la gent de- cidiria si la volien veure una altra vegada En la la versió de cinema la la gent passa ó o o pot passar per diferents reaccions A vegades hi podria haver cansament: »una altra ve- gada no sisplau« I si si passa això més o ò o menys et relaxes i i i pares de mirar però t’hi quedes i i tot d’una podria passar que que et torna a a a a a interessar perquè hi veus alguna cosa que no havies vist abans Els teatres com que que hi ha aquesta mena d’acord que que que t’hi quedaràs provoquen sen- sacions diferents de quan veus una obra en una galeria La meva experiència intentant ensenyar alguna cosa que té una una durada controlada en un espai d’art no és gaire bona Els vi- sitants estan envoltats per una exposició tradicional en en el sentit que és un passeig: vas a a a a a a a a a passejar en una galeria de manera que que la idea de de quedar-s’hi 45 minuts és di- fícil perquè hi hi ha molt per per veure-hi Si ens centrem ara en en en la vostra obra fotogrà­ fica el vostre ús de l’anomenat mitjà SD és bastant ambigu Per una banda teniu obres com ara Premsa (1969) en què diverses coses es es fan planes per tal de convertir­se en foto­ grafies Implícitament presenta la fotografia com a a a a a a a a una operació d’aplanament Tanma­ teix en obres com Digest (1970) la fotografia sembla que s’utilitzi per reconstruir una memòria en 3D que ja no és visible a a a a a a la la plana superfície negra del receptor El que esteu dient em fa pensar en en en una peça que que pot ser interessant des d’aquest punt de vista: In media res (1998) És una fotografia molt gran (3 x 4
m m m ) que es mos- tra al terra Vaig muntar una escena que s’està representant en en una catifa persa El focus focus era precisament la catifa i i i el focus focus surt a a mesura que les coses es es es es tornen més altes: allò més fora de focus és és és el que és és és més proper a a à a la càmera Així es pot expe- rimentar i i i i entendre que l’espai es es es descri- gui en aquesta fotografia però alhora és totalment pla perquè tot tot és a a a a la la superfí- cie de la la catifa que és la la foto De manera que és una obra molt forta en relació amb aquestes dues coses que que hi podem veure: creiem que es es es descriu espai però la veri- tat és és és que que és és és totalment pla Aquesta és és és una de les millors coses que ha fet sobre aquest tipus de de dualitat de de creença i i i fets Hi ha la la intenció d’afectar el procés de la la visió de cadascú?
De fet fet he fet fet molta escultura relacionada amb dirigir la visió i i i i i i i i incloure-hi l’especta- dor Scope (1967) Blind (1968) o o o La pla- ce des Peaux (1998) també formen part d’aquest plantejament Hi ha un un fragment d’una entrevista que vau fer fer el 1967 que que es es refereix a a a aquest dirigir la visiódel’espectador:
»Quan estàs mirant precisament la petita obertura de de la la lent la la intensitat del que veus és és molt més gran ( ) Hi ha algunes experièn­ cies que es es podrien anomenar art Un matí en en en un un viatge en autobú vaig adonar­me d’una sorprenent relació entre el el seient davant meu el el sostre de l’autobús i el el que passava fora Això era art en en el el sentit que veia relacions especialment emotives de la mateixa manera que que si si si s’»emmarquessin« o o s’»escollissin« Penso que que que hi ha quelcom religiós en en aquell tipus d’experiència i i i i en en en l’art en en en general « De quina manera es relacionen amb l’art el el control sobre la la mirada de l’espectador i i la la idea d’emmarcar l’espai?
Emmarcar és normalment una selecció Treballar amb amb una càmera és també tre- ballar amb finestres: una una càmera és una una cambra Emmarcant dius: »aquest és l’abast que que que vull que que que vegeu« De fet aques- ta ta ta entrevista de 1967 també es refereix a a a a The corner of Braque and Picasso Streets De fet els sòcols es poden veure com a estructures rectangulars que que esperen que que les »relacions sorprenents« passin en en en el el seu inte­ rior El rectangle és una construcció huma- na normalment fem edificis que són de 90 graus Però tot puja des del centre de de de la terra més que no està a a à a a a 90 graus Tan- mateix per alguna raó a a a a a a a aquesta espècie concreta li agrada que les coses estiguin a a a a a 90 graus No crec que les altres espècies s’hi amoïnin tant (riures) Així The corner of Braque and Picasso Streets és una oda a a a a a la nostra espècie Potser [rialles] Anna Manubens
Acabeu de de dir que l’efecte de de la la pel·lícula només era perceptible quan es projectava Com interacciona l’espai de projecció amb l’espai de la la pel·lícula?
A La région centrale aquest és un aspec- te te interessant: com que la la sala és l’equi- valent de la càmera el moviment pot ser com si el mateix teatre s’estigui movent De fet en en aquesta pel·lícula però també en en altres com Back and Forth (1969) sembla que hi hagi ser una aprehensió corporal de l’espai que que es es tradueix en reaccions físiques Recordo ara el vertigen que alguns especta­ dors han sentit després de de de la projecció de de de Back and Forth Per continuar parlant de La région centra- le també afecta el sentit de la gravetat d’un mateix perquè no veiem les coses a a l’inrevés gaire sovint Com que estem tractant amb la descripció de de l’espai a a a a a través del moviment a a a a a La Ré- gion Centrale voldria esmentar una altra obra de de paisatge Condensation-A Cove Story (2008) que és a a a l’exposició actual de la Galeria Àngels Barcelona Al contrari que que La Région Centrale en en aquesta obra la càmera està fixa immòbil però enre- gistra un fotograma cada 10 segons Si es munten després 24 fotogrames per segon i es es projecten es es crea un temps accelerat condensat L’obra és un panorama sobre com el temps (la boira la la la la pluja la la la la claror del sol) canvia la la percepció (la càmera) de de l’espai entre ell mateix (la càmera) i i i el el llu- nyà paisatge Amb aquesta obra heu presentat també The corner of Braque and Picasso Streets (2009) que que para molta atenció a a a a a a aquests »moments de projecció« als als quals ens referíem És una manera diferent de relacionar els dos espais: l’espai l’espai »en« la imatge i i i i l’espai l’espai on es es es projecta la imatge?
Certament hi ha dos tipus diferents d’es- pais: la la construcció en què és la la projecció i i i i l’espai de realitat en la imatge Tots dos es juxtaposen Normalment de seguida que es projecten imatges l’espectador tendeix a a a submergir­se en l’espai virtual de de la la imatge a a a a a a a través de de la la finestra que la projecció ha obert La interven­ ció a a a a a a la la superfície normalment plana dificulta la la caiguda en la la il·lusió?
Sí í i encara més a a a a The corner of Braque and Picasso Streets perquè tot i i qu que és realisme és temps real real i i la gent entén que sigui de fet a a à a fora i i i i no està enregistrat Bé a a a a vegades la gent no pensen que s’ha en- registrat no és necessàriament evident que sigui en directe Des d’un altre punt de vista podríem abordar la idea de de de de »faire chanter l’espace« des de de de de les seves peces de so en les quals l’espai es es es es es construeix de fet amb so Hi ha una peça anomenada Diagonale tracta d’omplir una una d’una sala amb el so a a a a a a través del qual es camina així que és és molt espacial Cal que la la sala sigui fosca