Page 11 - Horizon03

Tàpies un projecte en execució A Project in Progress
Mirada des de de l’horitzó —i mai tan oportuna la paraula si si es pren en en consideració el lloc on on sortirà impresa— l’obra de Tàpies es es es revela com un projecte en constant gestació En aquest artista hi ha un projecte que que es es mani- festa ja en l’inici del que serà la seva trajectò- ria plàstica: un desig que que les matèries que que en definitiva són les realitats siguin el testimoni al seu torn directe i i i i sense ambigüitats de les sensacions i i i i i dels sentiments que qui les uti- litza i i i i se se serveix d’elles les les impregna en cada ocasió que que les fa servir Aquesta premissa seguirà condicionant tot el progressiu desen- volupament de la seva tasca Estar immers en en les matèries consistirà per a à a a ell a à a a desenvolu- par cada vegada més el seu projecte —que mai no deixa de de ser altra cosa que un horitzó— fins a a a a a a aconseguir que allò matèric i i i i la seva mentalització del sensible coincideixin plena- ment Els noms amb els quals designarà les diferents fases sensitives poden variar però la intenció i i i i i el el contingut sempre seran els matei- xos i i a a a més obsessius es es pot tractar de com- promís social d’implicació política o o ó o o d’ads- cripció a a a a una tesi filosòfica —l’actitud zen per exemple— però el contingut sempre tractarà que la matèria aporti i i i i i i doni testimoni d’uns continguts humans transmissibles i i i i i transferi- bles bles a a través d’elements sensibles Existeix la la vivència i i i i i i i Tàpies la la té exis- teix la la reflexió sobre la la vivència i i i i i i Tàpies l’ex- perimenta Es dóna el pensar introspectiu i i i i projectiu sobre les pròpies vivències i i i i i i reflexi- ons i i i i i Tàpies exercita i i i i i executa aquesta via El que que s’ha assenyalat fins aquí es pot dir que que afecta tothom pel sol fet d’existir de ser el el que s’anomena un un humà una persona Només faltaria si si no fos així en què consisti- ria la vida? Però és a a a a a a a a partir d’aquí que pot apa- rèixer el el que que s’aproparà a a à a a a allò que que també els humans designen com a a a a creativitat Què pot ser ser la creativitat? Potser no és el simple fet de viure i i i i i i i les seves implicacions conseqüència i i i i i i i resultats? Doncs no tot això és viure La cre- ativitat apunta després: és és un un viure treballat organitzat ordenat conformat estructurat convertit en una cosa que ja no compleix ni esgota el simple viure Viure es es viu viu com un s’emborratxa i ja està Però crear això si no s’és animal —l’altre vessant per ara de la la vida— s’ha d’elaborar cal posar fil a a a a a a a a a a l’agulla Aquell rus que que fugint de tot cada matinada emprenia la seva marxa cap a a a a a a a a a a a l’esta- ció moscovita de Kasan mai no hi arribava perquè pel camí anava bevent per per per tenir alè per per per arribar fins a a a a a a l’estació però a a a a a a partir d’un deter- minat moment del dia ja no sabia què feia i i i i i per prendre’n consciència bevia més més i i i i més més fins que perdia el el motiu i i i i i í la noció del seu camí emprès Aquest bon bevedor rus no creava Dostoievski sí ell creava perquè anava ano- tant i i controlant acuradament les seves vivèn- cies i i i i com a à a a a a màxim al al final esgotava el con- trol però allò executat allà romania perquè altres poguessin experimentar en en en cos —en vida– d’altri el que és una experiència viscuda i i i i i i controlada La creativitat consisteix a a a a a a a realit- zar a a a a a a donar forma concreta precisa i i i ben deli- mitada susceptible de de control d’anàlisi i i i i i de de desestructuració a a a a allò viscut experimentat reflexionat i i í pensat Aquí és on on es troba l’art: en la consciència d’haver-lo fet Les anomenades intuïcions els elements i ï i i complements impulsius i i i i espontanis no són res més que que agafar al al vol el que que la realitat ofe- reix agafar-ho retenir-ho i i i després treba- llar-ho fins que allò realitzat arriba a a a a a a a ser com- pletament aliè a a a a a a qui ho ha fet És més la crea- tivitat consisteix també a a a a fer no allò viscut — encara que sigui empès pel viscut— sinó a a a elaborar allò imaginat desitjat esperat i i i i tot això a a a a a costa i i i i immediatament després del fet immediat de viure Els clàssics ente- nien prou bé el que s’ha d’entendre per creati- vitat imaginaven un ideal —que hauria pogut sorgir d’una d’una necessitat d’un d’un d’un desig o o d’una d’una hipòtesi— i i i i començaven a a a concretar-lo mit- jançant esbossos fins a a a a a a a trobar la la forma la la imatge (idea concreta) d’allò que havien ima- ginat i i i i i havia motivat el el seu impuls elaborador és a a a a a dir creador: conformar el que abans d’aquella acció conscient no existia i i i i i que que a a a a a més depenia completament de de de l’acció de de de l’acte i i i i decisió creadora Allò realitzat era l’ex- pressió manifestació de la seva creativitat En la modernitat com a a a conseqüèn- cia d’haver aparegut com a a a a a element determi- nant el valor d’allò impulsiu natural espontani o o o o o ó provocat sembla que el costat voluntariós propi de de la voluntat executiva en què ha de de consistir tota acció creadora sembla que es faci art des des des del descontrol des des des de de de de de la insonda- bilitat des de de de de la pèrdua de de de de consciència i i i i i de de de de domini no n dels actes per arribar a a a a a l’obra sinó de l’obra mateixa aconseguida Els surrealis- tes tes i i i i fins i i i i tot els els dadaistes —els més esponta- neïstes— saben molt bé que que fins ï i i tot aquesta espontaneïtat perquè sigui art cal saber qu que s’ha concretat o o o o s’està concretant tal com s’aconsegueix en el poètic cadavre exquis Si no fos així podria ser un excrement que consta com a a a a tal però res més Per a a a a la la contemporaneïtat allò més a a a a a a prop de la la cre- ativitat perquè sigui reconeguda com a a a a a art és el el disseny disseny El design què hi ha en en en el el disseny? Prèviament un un un impuls un un un desig una necessi- tat per a a a a a a a o o o o de concretar alguna cosa donar forma a a a a a a i i aquesta és la qüestió: a a a a a a un pro- jecte Dissenyar consisteix a a a a conformar (donar forma) i fer-ho segons el projecte que s’ha ofert demandat desitjat necessitat El resul- tat del projecte realitzat pel disseny és donar cos a a a a a a la la forma buscada Doncs bé la la diferèn- cia entre un un disseny i i i una obra d’art és que el disseny té com a a primera condició que sigui adequat a a a a a a la seva funció mentre que l’obra d’art a a a a a a l’únic que ha d’atendre és a a a a a a complaure una determinada sensibilitat o o a a a a a a a donar satis- facció com a a a a a presència formal a a a a a un un desig ó o o o un un pensament Sempre s’ha afegit que a a a a més de de complir les apetències de de qui l’ha fet —el seu creador— també satisfaci sensiblement emocionalment les vacil·lacions sentimentals de l’observador L’obra el projecte creatiu d’Antoni Tàpies sempre ha anat perse-
guint aquestes satisfaccions En determinats 11 moments tendia a a a a a a l’autocomplaença insultant respecte respecte del seu entorn personal o o o respecte respecte de la societat política que l’envoltava posteri- orment va orientar les seves creativitats cap al camí de les formes formes informes que donessin presència informal però concreta en una inexpressivitat ben declarativa i i i i i i al·lusiva del que que anhelava Més tard es va va adonar que que pot- ser l’únic vàlid en la creativitat és mostrar com és de valuós acontentar-se conscientment en en en en l’immediat sense més però prenent aquesta immediatesa com el més determinant i i i i i impor- tant d’allò immediat: acceptar la simple sensi- bilitat de les coses perquè si se se la reconeix s’arriba a a a a a a la pau de l’esperit Finalment potser ha arribat a a a a a a a a a la conclusió que no cal aspirar a a a a a a a a a res més que que el que que ofereix la realitat mateixa sense desitjar intervenir-hi —si no és per cal- mar les ànsies de la inquietud infinita nascuda del sol fet de de viure on a a a a a un no li agradaria ser— i per tant el que s’ha de fer és donar-ne testimoni amb els elements mateixos que determinen la circumstància Les pols les ter- res res els els ferros les les fustes les les resines els els cor- dills els papers corrents o o de diari ja imprès els els els cartrons els els els objectes simples o o o o els els els sofisti- cats tots ells fets anar per les mans els dits les les ungles els els rossinyols o o o els els martells el el el el que marqui o assumeixi les marques senyals i i i i i sig- nes que que se li facin Però ja que que el temps hi és és el que es pot fer és és omplir-lo d’una no acció activa que que mostri que que el temps no és és res més que la la simplicitat de la la realitat del viure Dur a a a a a terme aquesta tasca això això mateix això això és el camí de la creativitat convertida —per l’acció vital conscient implí- cita— en acció creadora: crear art el que ser- veix per adonar-se de manera objectiva i i i no subjectiva que allò vital s’ha tornat conscièn- cia Allò que en definitiva és l’art: la conscièn- cia del viscut Mentre duri l’existèn- cia l’obra no estarà mai completa ni acabada per tant tota obra realment vàlida producte i i resultat d’un projecte —d’enginyeria o o vital— serà sempre una obra en en marxa en en execució: un projecte progressiu el resultat real precís i í i definitiu del qual serà la totalitat de de de l’obra quan la mateixa empenta vital no pugui ja continuar-la Tot això per descomptat ser- vint-se dels materials que cadascú cregui més adients per als seus impulsos executius o o expressius tot val si si la subjectivitat o o o l’objecti- vitat així ho decideixen ni ni limitacions ni ni cen- sures o impediments: el que es es es cregui impres- cindible i i i i i i necessari En la creativitat tot és vàlid l’únic que que importa és que que el resultat impliqui mostri allò creat des del qual ha de de de posar-se de manifest l’impuls i i i i i l’instint crea- tiu plasmat Això és tot De la la vida a a a a a la la creativitat creativitat però potser des de de la la creativitat creativitat també pot arribar a a a a a impulsar-se un estil de vida Tàpies s’ha decantat cap a à a a a a a a a a a aquesta altra opció: la seva creativitat l’ha portat cap a a a a a a a a a una vida vida dedicada a a a a a a a a a la la creativitat des de de de la la vida vida Text by Arnau Puig
philosopher and art critic