Page 19 - Horizon03

Una de les seves creacions més populars és és el Mercat de de Santa Caterina prop de de la Catedral de Barcelona i i i en un barri la Ribera d’arrels molt populars Vostè juga amb un concepte artístic contemporani: la part més visual que és la coberta gairebé no es veu mentre que les estructures de l’edifici que normalment són invisibles passen a a a a a formar part de l’as- pecte extern de l’obra En aquest sentit la seva arquitectura és una expressió de l’art contemporani on on compta tant el que es veu com el que s’amaga BT Jo crec que la creativitat és present en en tots els àmbits Per à a a a a mi l’art és la vida i i i i en aquest sentit en en en el nostre estudi ens hi sentim absolutament involucrats però sempre lligats a a a a situacions reals: intentem organitzar la vida en el futur d’una manera millor Som molt molt oberts moltes vegades treballem més l’aspecte del lloc d’altres el el del client En aquest despatx conce- bem cada edifici com a a a a individual i i i i i i i espe- cial cial i i i i i no ens hem volgut especialitzar mai Per això col·laborem amb persones d’àm- bits diferents i i i í i fem coses que estan al límit de de de de no ser arquitectura i i i i de de de de poder-se definir com a a a à art mobiliari o o o disseny urbà Aquesta diversitat també es es pot detectar en la seva manera de treballar BT Fins a a finals dels 90 teníem molts pocs ordinadors dibuixàvem la majoria de les coses a à a a mà i í teníem tot aquest tema de la la manualitat tridimensional a a a a a a a a través de la la maqueta però no pots renunciar a a a a a la tec- nologia I ara molts joves arquitectes em diuen que que que no cal fer maqueta que que que ja ho veuen en en en tres dimensions a a l’ordinador però en en seguim fent Al final l’arquitectura acaba sent física per tant és absurd í i i molt estrany que durant el procés no tinguis una plasmació física per copsar amb llum real fora de la la pantalla L’any 2009 va treballar amb Merce Cun- ningham per al disseny de les escenografies del Brooklyn Academy of Music en un espec- tacle que celebrava el el el 90è aniversari del core- ògraf i í ballarí BT El concepte de multidisciplinarietat és una realitat i i i per a a a a a a a mi col·laborar amb Merce Cunningham era treballar amb un un artista que havia estat en l’avantguarda absoluta que va introduir el el tema de de la casualitat del fet de de trobar-se i i i de de crear sinergies noves a a a partir de la conjunció amb gent diferent i i i i en en en dies diferents Va ser molt generós perquè tot i i i i la la seva posició ja havia treballat amb artistes celebradíssims (Jasper Johns Andy Warhol i i i i John Cage) va decidir que que el que que li interessava era crear situacions diferents d’àmbits diferents en en què no havia experi- mentat mai I amb tots aquests col- laboradors tenia l’actitud de dir: “Teniu un límit de de 90 minuts í i i i i i i la possibilitat de de fer el que qu que vulgueu perquè el que qu que m’interessa no és controlar-vos sinó que surti alguna cosa que jo no m’hauria esperat mai” Una de les seves preocupacions es es es encaixar el passat i i i la la modernitat Va ser aquesta la la moti- vació que va va inspirar el el pavelló d’Espanya a a a a a a a Xangai?
BT El pavelló d’Espanya a a a a a a a a a Xangai agafa l’esperit dels temps i i i busca la modernitat amb arrels en la la tradició Després de la la negació dels referents passats que era la modernitat ara s’admet que que el que que és modern és reinventar a a a a partir del que s’ha fet Jo ja havia havia estat a a a a a a a a a la Xina i i i i i i hi havia havia vist aquesta idea que que que la la millor ciutat és la la que que que puja de vidre d’acer alta I no Volia fer una reflexió que la la millor ciutat potser és la la que és capaç de barrejar ciutat i i natura la gran modernitat i i i i í la tradició I el vímet m’ha estat molt útil per expressar aquest discurs La Xina està vivint un moment màgic perquè creix ràpidament i i i i vol qu que persones d’altres països els ajudin a a a a dibui- xar un model propi i i i millor Estan buscant la manera de representar-se Això vol dir que l’arquitectura continua sent la visualització d’una societat?
BT Més que que mai És el que que caracteritza els llocs i i i i influeix la la manera de de viure de de la la gent Ara tenim unes possibilitats tècni- ques increïbles que que ens permeten fer una formalització quasi infinita i i i i i i i realment la majoria de de vegades empreses i i persones es es volen representar a a a a través de l’arquitec- tura Les societats passen moments dife- rents a a a a a Occident hem passat una època en en en què hi ha ha hagut un excés de representativi- tat mentre que a a a a a a la Xina hi ha ha hagut un excés de no representativitat Jo recordo molt bé Pequín amb aquells edificis terri- bles i i i i el el domini del gris que és un color molt molt xinès ja que que el el cel molt molt poques vega- des és blau i i i i amb sol Fins i i i i tot la la terra hi és grisa!
I Escòcia de quin color és?
BT Quan comencem un projecte sempre volem conèixer l’entorn la la topografia la la història perquè influeix molt en el qu que pots fer de nou amb el el projecte En el el cas del Parlament d’Escòcia estava en en una situació natural molt especial al al al mig de la ciutat però al darrere hi tenia una munta- nya fantàstica i i í i volíem potenciar-ne la pre- sència Per això el Parlament s’ha transfor- mat en una emanació de la muntanya i i l’edifici en lloc de relacionar-se més amb la la la geometria de la la la ciutat es relaciona més amb una geometria orgànica Partim d’un traç i unes formes molt naturals que des- prés hem d’estructurar I és és aquí quan l’ar- quitectura a a a a diferència d’un altre tipus de creació artística ha de traslladar la la creati- vitat a a a a a à la funcionalitat Les formes orgàni- ques han d’agafar l’estructura necessària perquè no entri aigua i i i i qu que la llum s’hi mogui bé Parlant d’aigua molts dels seus projectes han pres forma en ciutats costaneres BT Sempre ens hem relacionat amb ciu- tats de costa: Barcelona Hamburg Bre- men Nàpols I sempre tenim projectes en en en ciutats amb mar com Xangai Són les ciutats que qu més m’agraden perquè tenen aquesta independència i i i i i i internacionalitat El port dóna la la capacitat d’educar la la gent d’educar una ciutat 19
Tornant a a a a a les relacions entre l’arquitectura i i i els processos creatius fins a a a quin punt l’arqui- tecte és lliure per triar el que vol fer?
BT Nosaltres no anem dient aquest pro- jecte no no el faig perquè no no m’interessa Penso que sempre es es poden fer coses especials sobretot si tens un client obert i i i i intel·ligent Hem projectat una torre molt especial però que que és per per a a un xinès que que vol que faci veure el seu poder i i i capacitat Hem anat fins al límit del que es pot fer i í i i i hi hem creat un joc de geometria que és inno- vador per per a a a a ell i i molt interessant per per a a a a nos- altres Però els els somnis dels arquitectes sovint és trenquen a a mig camí BT Dels projectes que entren i es es treba- llen al nostre estudi un percentatge molt petit s’arriba a a a a construir i i i i i en una proporció petitíssima s’arriben a a a construir bé com tu els volies La realitat és complicada i i i i sabem que que moltes coses quedaran com a a a a projecte però en cada fase tot el material que has anat fent té un gran valor Com que treballem en en l’àmbit de l’experimenta- ció tot és un un pas una millora Així les maquetes es es poden convertir al al final en en la veritable obra d’art la la plasmació del que volíem fer en en realitat l’essència í i i i i l’origen Finalment la pregunta que hauria d’anar al al principi Què representa per a a a vostè l’arquitec- tura?
BT L’arquitectura m’ha ofert la possibili- tat tat de conèixer la societat D’esbrinar com és el món i i saber com funciona veure les diferències entre nosaltres la Xina els Estats Units I que que malgrat aquestes diferències la la idea que la la humanitat es es representa en en el que construeix és univer- sal És bonic descobrir-ho és el llenguatge comú que tenim tots El procés arquitectò- nic és canviant però el resultat dura i i i la convivència entre edificis de diferents estils deixa constància del temps L’arqui- tectura també és el el el reflex del del pas del del temps és història en ella mateixa