Page 27 - Horizon03

còpica ò o o o amb una lupa reductora Pintis com pintis un un quadre gran hi ets dins No és una cosa que controlis Fer alguna cosa del no-res és el el desa- fiament de de l’artista Potser no queda definit com a a a moment revelador en en el el lèxic de l’art però no cal témer perquè l’artista ha posat en marxa una cosa que és seva exclusivament seva abans que se se li puguin atribuir definici- ons i i que comenci la rufaga general de con- trol Un artista pot crear una obra i i i seguir endavant i i i si s’hi sent propens crear alguna cosa més Així comença un diàleg que no es perd en en ell mateix sinó que es troba en en un context molt més ampli Si un artista té la voluntat i i i i la imaginació per abraçar aquesta ètica de de vegades aquest pas d’activitat gai- rebé pot de forma intermitent trontollar sobre el precipici de la il·luminació La majoria d’artistes entre ells escrip- tors poetes i i i i novel·listes viuen i i i i treballen en en en una narrativa visual “Què? Vostè escriu paraules paraules en el paper? Vostè mata les les les paraules paraules clavant-les al paper?” “Mata les les les paraules cla- vant-les al paper ”
Les paraules són com papallones s’han de pronunciar —i omplen l’aire” (de The Storyteller of Marrakesh de de Roy Joydeep Bhattacharya) L’art és narrar històries Narrar histò- ries és un art "Qui em pot dir qui sóc jo?” —D’El rei Lear de Shakespeare— és la recerca per part d’un d’un artista d’una resposta a a a a a a a una una pregunta eterna L’art com un somriure al matí no posa en en dubte o o o o oculta la teva intencionalitat No obstant això sí que et et penetra i í i t’envolta amb infinitat d’alternatives Si menyspreem l’artista menyspreem la cultura Arthur Schopenhauer va escriure que el somni i i i í i i i i la vigília són pàgines d’un únic lli- bre i i i que llegir-les en ordre és viure Fulle- jar-les a a a a a a l’atzar és somiar Quadres dins de quadres i i i i llibres que que es es es es ramifiquen en en altres llibres ens ajuden a a a a a a sentir aquesta unitat La percepció de la bellesa d’una obra d’art és anterior a a a a qualsevol interpretació i i i i no depèn d’ella Traçat fugitiu i i i el pas de la llum
Alguns capvespres texturals sem- blants a a esdeveniments en en en en viu deixen ele- ments de l’efímer enllaços passatgers o o ras- tres de transicions orgàniques a à a a a a una escala prou gran a a a a a primera vista si s’alenteix el temps aquest fenomen de transició es es pot dur a a terme en diverses formes d’art —pin- tura fotografia dibuix en allò visual— i i i i i per aquesta raó és molt evident per a a a a a un observa- dor És a a a a a dir l’òptica i i i i la fotografia poden alentir el el que que realment passa que que els nostres ulls no poden percebre La ràpida i i i involuntà- ria resposta dels ulls a a a un un conjunt de de circums- tàncies físiques que que les persones viuen en en la vida quotidiana està preestablerta Aquell tei- xit o o fil fràgil no és fàcilment evident en en en la lec- tura visual personal però a a a a a vegades es es pot aplicar en en un sentit cerebral De vegades és difícil valorar el fet que som éssers orgànics Així que que anem més enllà És per això que que necessitem la la il·lusió la la metàfora l’abstracció i i i í i i i una narrativa fictícia per equilibrar la nostra realitat física entre el el literal i í i i i i i el el figuratiu "Fantàstic Somni Lúcid” és la millor metàfora per al procés creatiu de pensar veure i fer que que se m’acut Aquestes tres paraules “Fantastic somni lúcid” són el títol
d’un quadre de l’artista japonès Shigeru Oya- tani exposat el març i i i i abril de 2011 a a a a a a a a la galeria Kim Foster de Nova York On és l’art?
Qui canonitza l’art?
Qui és artista?
Per fer fer art o o ò fer fer cultura com la histò- ria que no es es produeix en circumstàncies totalment de la nostra pròpia elecció però tampoc s’esdevé en el el buit M’agrada el el cinema social de Goddard: ens dóna flaixos o o ó o o imatges fixes de la vida i i i i fragments generats en un teixit d’espais socials coneguts Escriure s’assembla a a a a a un somni no no només per la la seva realització semiconscient de la narrativa sinó perquè quan algú acaba una novel la un un conte o o o poema s’acaba s’acaba Un quadre s’acaba s’acaba justament quan un un artista s’atura una última vegada un somni només s’atura quan ens despertem La fluïdesa s’atura la intervenció del cicle conscient acaba la fluïdesa Acaba el el singular “Fantastic somni lúcid” No s’obté cap guany no mirant per sota les coses que ens intriguen Els artistes han de forçar-se ells mateixos a a a a a a acceptar les seves ansietats utilitzar la seva energia de l’ansietat per esforçar-se i i i arribar a a a a a a a a algun estat de de realització conscient fins i i i i i i tot de de reconei- xement que no no podem anomenar amb preci- sió el procés D’alguna manera en en algun algun sen- tit l’artista aprèn a a a a a a a imaginar el que sap i i i i i comença a a a somiar-ho I de de Martha Graham a a a a a Agnes de de Mille dues llegendàries coreògrafes i i i ballarines:
Hi ha vitalitat una una força de vida una una acceleració
Que es tradueix a a a a través teu en acció I com que només n’hi ha un de vosaltres en tots els temps Aquesta expressió és única Si la bloqueges Mai no existirà a à a a a a à través de cap altre mitjà I es perdrà El món mai la tindrà No és és cosa teva decidir com és és de de bona Ni com és de valuosa Ni com com queda comparada amb altres expressions És cosa teva teva conservar-la teva teva clarament i i directa Per mantenir la via oberta Ni tan sols has de creure en en tu o o en en la teva feina Has de mantenir-te obert i i i conscient Directament als impulsos que et motiven Mantingues la via oberta Cap artista està satisfet No hi ha cap cap ni una satisfacció en cap cap moment Només hi ha una estranya divina insatisfacció Un malestar beneït que ens manté en en en marxa I ens fa més vius que altres Després de tot la imaginació és és l’eix de la civilització humana fonament i i i i i suport de totes les arts creatives serioses Pel que fa a a a a a a mi jo jo visc en una bombolla estètica la la major part del temps Quan hi ha interrupcions a a a a aquesta sensibilitat o o o fins i i i i i i tot pitjor quan la bombolla s’esmicola durant un període de de 27 temps llarg em em em desoriento tant fins i i i tot em em em desestabilitzo fins que finalment l’equilibri es es es restableix per la meva intuïció creativa natural les meves idees i i i i expressions I l’univers es es es es es redreça "Mira els artistes músics i i i i poetes per igual” —de Valery en una introducció a a a a Les fleurs du mal— parla d’una combinació d’"eternitat i i i i i i i intimitat” en Baudelaire i i i i i i i “el total de l’eminència visible no és és més que un magatzem d’imatges i i i i signes ”
—Baudelaire L’Art romantique Nocions de l’incognoscible i i i i i la quimera d’espai i i llum
Aneu amb amb compte amb amb les denominacions pageroles sobre l’espai Fem marques il- lusòries artificials físiques determinacions línies constriccions objectes per fer í i i i i projec- tar imatges per a a a a a a à llenguatge narratiu bàsic i i i i culte i i hàbitat per (allotjar) els “nostres” espais que són de de fet traços fugaços de de llum
temps i í partícules "L’espai que ha estat aprofitat per la imagina- ció no pot romandre indiferent l’espai sotmet les mesures i i i estimacions del topògraf ”
Gas- ton Bachelard en el el seu llibre La poètica de l’espai Axiomàtic i i i i ï i intuïtiu
Cada vegada que el el procés creatiu capta el el pensament conceptualitzat emergeixen for- mes especulatives que creen un efecte dòmino gens diferent a a a a deixar caure una pedra a a a a a a a a a l’aigua quieta La nostra sinapsi crea un efecte dòmino crea la forma Pensar també és forma Si les sinapsis són els meca- nismes la la curiositat i i i i i i i la la imaginació són les forces creadores que alimenten la nostra par- ticipació intuïtiva amb un espai donat i i i i ï i i i en ell mateix La poètica de l’espai O l’observació de Bernhard von Clairveaux: "El temps s’apodera dels signes i i les coses Els objectes es es transformen d’acord amb la manera en en què estan situats i i i manipulats en en l’espai Les imatges creades no es es es es es es correspo- nen amb la realitat:
La llum
és una ombra de la velocitat abso- luta " I tal com ho va expressar Ad Rheinhardt pin- tor abstracte americà de de mitjans del segle XX: “L’art és art art Tota la la resta resta és tota la la resta resta " És així Somni lúcid fantàstic