Page 37 - Horizon03

La força de l’art Set tesis
1 Mai no hi ha ha hagut com avui al llarg de tota l’era moderna una tal quantitat d’art ni l’art ha ha estat tan tan visible tan tan present ni ha ha tin- gut una influència tan gran en la societat Mai fins fins ara l’art no havia format part fins fins a a a a a a a a a tal punt del procés social ha arribat a a a a a ser un un ele- ment més en en una de de les moltes formes de de comunicació que componen la societat: una mercaderia una opinió un un un coneixement un un un judici una acció En l’era moderna mai l’element estètic havia estat tan tan important per a a a a à la concepció cultural pròpia com ho està sent en en l’època contemporània període que en en en el seu entusiasme inicial es va denominar “postmoderna” i i que ha evolucionat cada vegada més cap la idea d’una “societat de de control” postdisciplinària (Deleuze) Mai abans l’element estètic tampoc havia estat fins a a à a a tal punt un un simple mitjà al al servei de la productivitat La presència ubiqua de l’art i i i i i el el significat central de l’element estètic en la la societat van acompanyats de la la pèrdua del que anomenaria força de de de la pèrdua de de de l’art i i de l’element estètic com a a força 2 Aquesta situació no es es pot eludir inten- tant convertir l’art i i i i allò estètic en mitjans del coneixement de de la la política o o o o de de la la crítica con- tra la seva absorció social La concepció de l’art o o o o de l’estètica com com a a a a coneixement com com a a a a política o o o o ó o com a a a a a crítica no n fa sinó contribuir a a a a a convertir-los en en un element més de la comu- nicació social La força de l’art no rau en el fet de ser coneixement política o o o crítica 3 En el diàleg amb l’orador Ió Sòcrates va descriure l’art com a a a a incitació i i i i i i i transmissió de de força: de de la força força de de l’entusiasme La musa inspira aquesta força als als artistes els quals a a a a a a a a través de les seves obres la comuniquen als espectadors i í i i í i als crítics així com un imant “no només atreu els anells de ferro sinó que també comunica la força als anells perquè al al seu torn puguin fer el mateix que la pedra és a a a a a a dir atreure altres anells” “Així la musa ins- pira primer a a a uns i i i i i després s’hi afegeixen d’altres en sèrie inspirats pels primers ” La totalitat de de l’art constitueix un un conjunt de de transmissió de de força força La força força de de la inspiració de l’embadaliment es transmet a a a a a a a l’artista a a a a a a a l’espectador al crític “fins que se se sent inspi- rat perd la la consciència i i i i i la la raó deixa d’habi- tar-lo” 4 D’aquesta percepció de la força inherent a a a a a a a a l’art Sòcrates arriba a a a a a a a a la conclusió que cal bandejar l’art de de de la la ciutat la la qual s’ha de de de fun- dar sobre la raó Des del començament hi ha dues maneres oposades de de de defensar l’art d’aquesta necessitat La primera defensa con- sisteix a a a à a a definir l’art com una pràctica social Aquesta defensa afirma en en oposició a a a a a a Sòcra- tes que que no és cert que que en l’art hi actuï una força que que entusiasma de tal manera que que fa perdre la la consciència En l’art en la la seva crea- ció comprensió i i i i i i i judici hi actua més aviat una capacitat adquirida socialment l’art és un un acte de subjectivitat pràctica Aquest és el sentit de la “poètica” creada per Aristòtil el sentit de de la la “poïétique” (Valéry): la la teoria de de l’art com com a a a à a a producció com com a a a à a a pràctica d’una capacitat que el subjecte ha adquirit gràcies a a a a a à a la la formació és a a a a a a a a dir a a a a a a a a partir de la la seva socia- lització (o disciplina) i i i i i i que ara és capaç d’exercir d’una manera conscient Des de bon començament però a a a a a aquesta doctrina s’hi oposa una altra teoria de l’art que al al segle xviii es es es bateja amb el nom d’“estètica” Aquesta reflexió “estètica” es es basa en en la idea que en en l’art es es desplega una força que porta el sub- jecte fora de si mateix tant cap enrere com més enllà una força per tant que és és incons- cient i i “obscura” (Herder) 5 Què és és la força? La força força és és el concepte correlatiu estètic de la la capacitat (“poiètica”) “Força” i i “capacitat” són els noms de dues concepcions oposades de de de l’activitat de de de l’art Una activitat és la realització d’un principi Força i i i capacitat són dues concepcions opo- sades del principi i i i i i i i de de de la seva realització Tenir capacitat significa ser ser un un subjecte ser ser un un sub- jecte significa poder fer una cosa El que el subjecte pot és aconseguir fer alguna cosa dur a a a a terme quelcom Tenir capacitat o o ser un subjecte vol dir aconseguir dur a a a terme una acció gràcies a à a a à a a a a la pràctica i i i i a à a a à a a a a l’aprenentatge Aconseguir dur a a a a terme una acció vol dir al seu torn ser capaç de repetir una forma gene- ral en una situació nova i i i í i específica La capa- citat implica repetir la la forma general que és la la forma d’una pràctica social Entendre l’activi- tat tat artística com a a a a a a a a a exercitació d’una capacitat per tant significa entendre aquesta activitat com una acció en què un un subjecte realitza la forma general que estipula una pràctica social vol dir entendre l’art com una pràctica social i i i i el subjecte com a a a participant Les for- ces com les capacitats són principis que es es es realitzen en en les les activitats Però les les forces són el contrari de les les capacitats: • Mentre que les les capacitats són adquirides amb la pràctica social els éssers humans ja tenen forces abans de ser educats com a a a a subjectes Les forces són humanes però presubjectives • Mentre que les capacitats dels subjectes s’exerceixen quan actuen amb un autocontrol conscient les forces actuen per si mateixes no estan guiades pel subjecte i i per tant aquest no n’és conscient • Mentre que que les capacitats realitzen una forma general prede- finida socialment les forces són formadores és a a dir senseforma Les forces modelen for- mes i remodelen novament cada una de de les formes que que han modelat • Mentre que que les capacitats estan orientades a a a a a a a la consecució les forces no tenen objectiu ni mesura L’efecte de de les forces és el joc la creació de de quelcom que que sempre va més enllà d’elles Les capacitats ens converteixen en en en subjectes capaços de participar amb èxit en les pràcti- ques socials en en la la mesura que que en en reproduïm la la forma general En el joc de les forces som pre- subjectius subjectius i i i suprasubjectius agents no sub- jectes actius sense autoconsciència inven- 37 tius sense finalitat 6 El pensament estètic descriu l’art amb Sòcrates com un camp del desplegament i la transferència de força El pensament estètic però no no només valora aquest fet d’una manera diferent de com ho fa Sòcrates també ho entén d’una altra manera Segons Sòcra- tes l’art és únicamentla incitació i i i i i i la la transmis- sió de força Ara bé no hi ha un art art així L’art és és més aviat l’art de la transició entrecapaci- tat tat iforça entre força força i i i i capacitat L’art consis- teix en l’escissió de força i i i i i capacitat L’art consisteix en una capacitat paradoxal: poder no no poder ser ser capaç capaç ser ser incapaç L’art no no és ni merament la la raó (Vernunft) de la la capacitat ni sols un simple joc de la força L’art és el temps i i el lloc en què de la la capacitat es retorna a a a a a a a la la força en què la capacitat reapareix doncs a a a a a a a a partir de la força 7 Per això l’art no és una part de la socie- tat No és una pràctica social perquè la parti- cipació en una pràctica social té l’estructura de de l’acció de de la realització d’una forma gene- ral I per tant en en en l’art en en en la la creació ó o en en en la la comprensió de l’art no som subjectes ja que ser un un subjecte vol dir realitzar la forma d’una pràctica social L’art és és més aviat el camp d’una llibertat adquirida no en el marc social sinó a a a a a partir d’allò social Quan els elements estètics esdevenen una força productiva en en en el capitalisme postdisciplinari se’ls despulla de de la seva força ja que són actius i i tenen conse- qüències però no són productius D’altra banda als elements estètics també se’ls treu la la força quan han de de formar part de de la la pràctica social que s’oposa a a a a a la productivitat desenfre- nada del capitalisme ja que allò estètic és alli- berador i i transformador però no és pràctic L’element estètic com a a a “desencadenament global de totes les forces simbòliques” (Nietz- sche) no és ni ni ni productiu ni ni ni pràctic ni ni ni capita- lista ni crític En la força de l’art ens hi juguem la la nostra força Es tracta de la la llibertat de de la la figura social de de la la subjectivitat ja sigui una subjectivitat productiva o o bé pràctica En la la força de l’art hi està en joc la la llibertat Este texto fue publicado por por primera vez por por el el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) en la revista Índex Investigación artística pensamiento y educación núm 0 (otoño 2010)