Page 57 - Horizon03

Brinkmann
davant
el dilema
Art vs creativitat En l’antiguitat “ars” art feia referència a a a a a tot el que es podia aprendre mitjançant regles designava també la tècnica l’ofici Des de sempre s’ha mitificat l’art: “ars longa vita brevis” pres del primer aforisme d’Hipòcrates i i i i i repetit fins avui Un poema d’Ángel González “Ja res ara” comença: “Llarg és l’art la la vida en canvi curta / com un ganivet ” És un debat amb arrels però no excessivament vell perquè l’art és un concepte fundacional de la nostra cultura però la la consideració de de la la creativitat és és més propera un terme del dinou Brinkmann
està a a a a a a favor de la la profunditat per trobar la la llum que obre camins com deia John Lennon: “Com més més al fons vas més més amunt voles” “Ars una species mille” L’art és un un milers les possibilitats de manifestar-se No són nítids els els límits del territori de de de l’art í i í i i i i els els de de de la creativitat: es es miren s’interaccionen es es pertorben es es repten es es voldrien enganyar a a a vegades El Renaixement introdueix una esquerda entre art art i i i artesania i i i allunya la cre- ativitat del territori art El romanti- cisme atiarà el foc de la fantasia mitificant més el paper de de l’artista i i i i la superioritat de de l’art que es es es confon amb moltes coses fins i i tot amb l’art Per Ovidi “ars latet art art sua” (Met 10 252) “L’art s’oculta sota el seu propi artifici” I la bellesa! Què fem amb aquesta relíquia injuriada pels ocupes actuals de la la crítica í i i i i la la teoria estètica? La bellesa no és és una imatge ni la la la meta és és la la la perfecció la la la consagració d’una actitud la musicalitat har- mònica del ritme compositiu A prin- cipis del segle passat es es es va escalfar aquest tema sota la rúbrica de “voluntat o o o intel- ligència” i i i i i i van entrar en en competició Nietz- sche Schopenhauer o o o Azorín que pren partit per la la la voluntat en la la la seva novel·la homònima En temps moderns després de de de l’experiència Duchamp l’assumpte es va refredar bastant i la raó domina sobre l’impuls emotiu Horizon em em demana que que plantegi aquesta qüestió a a a a a a Enrique Brinkmann
“Art vs Creativitat” Mal- grat el seu prestigi crec que és oportuna una una pinzellada sintètica sobre el el pintor Brinkmann
(Màlaga 1938) marxa a à a a a a a Alemanya després de de la seva primera exposi- ció malaguenya (1957) i i i i s’hi s’estarà fins al al 1967 en en què torna a a a a a a Madrid amb una intensa formació en les tècniques del gravat i i i i arriba a a a a a a exercir la docència A Colònia exposa i i i i col- labora amb Fluxus il·lustrant partitures musi- cals per a a a Cornelius Cardew Sempre ha estat un preciosista tant en la seva època figurativa referencial o o no fins a a a a a a a la seva abs- tracció orientalista exquisida en en la qual fa dialogar la taca i i i l’empremta poètica d’un buf de pintura Oriental en en en el sentit més extrem oriental de de la la paraula amb un perfum indele- ble d’estampa japonesa o o o de de haiku de de poema de Li Po sobre una superfície aquàtica on el sol toca el koto Brinkmann
ve d’un 57 dibuix cuidat i i i i i i í i profund amb domini de la línia D’una pintura que treu el cap a a a a a a a la surrealitat sense perdre l’estricta arquitectura de la com- posició I de mica mica en mica mica va girant cap a a a a a a una abstracció sintètica sobre unes malles metàl liques o o papers en què deixa constàn- cia fragmentària de subtils estats d’innocèn- cia Podria semblar un pintor cerebral però és un pintor de sentiment L’art com a a il- luminació Algun dels seus estudio- sos assenyala sis èpoques en en en el desenvolupa- ment de de de la seva obra No deixa de de de ser cert però és és més cert que hi ha una definida con- cepció de lúcida sobrietat que es perllonga en el el temps del seu compromís Brinkmann
és un un artista compromès amb una forma de ser i i una manera de sentir Brinkmann
dis- tingeix “art” i i i i i i “creativitat”: “L’art no és creati- vitat Diria que no té res a a a a a a veure amb la creati- vitat que és és més pròpia de persones inventi- ves o ó o o del món de de la moda on es es busca l’èxit en la novetat L’art és il·luminació posar llum on abans hi havia ombres” L’art és diví o o de l’home?: “De l’home l’home Barrejar el el món reli- giós amb l’art em em sembla equivocat ó o o almenys a a a a a mi no m’interessa A l’Edat Mitjana eren els artesans els els qui esculpien pintaven els els frescos o o feien les catedrals L’estatus d’artista prové del Renaixement Amb la consciència d’artista es perd el el candor i i el el seu intent per per recupe- rar-lo és com a a a à mínim dramàtic” Ofici o ó o transgressió?: “Tècniques personals per per expressar el que es es es té al cap Després trans- gredir-les per no caure atrapat en l’amanera- ment” Emoció i i i i misteri?: “Sense entrar en en jocs semàntics com no hi ha ha d’haver emoció i i i i misteri quan després de de molt buscar il·lumines una una zona de foscor trobant una una cosa que que no esperaves i que que almenys durant un temps et sembla fascinant?” Mite o ritu?: “És una tendència d de de l’ésser humà la d de de crear mites amb els seus corresponents ritus i i i solemnitats Marcel Duchamp ja ho va denun- ciar posant bigotis a a a a a a la Gioconda Amb això Duchamp no va intentar menysprear el qua- dre de Leonardo da Vinci sinó dir als seus adoradors que a a a a a dos metres hi podia haver un meravellós quadre de Vermeer en el el qual ni tan sols es fixaven” Brinkmann
no fred no calculador clara intel·ligència emoci- onal Sensible no retòric Amant de l’art com a a a a il·luminació de la bellesa l’emoció i i i i i i el el mis- teri Wertherià No de la creativitat que pot tenir a a a a veure amb l’art però que moltes vega- des no té res a a a veure amb l’art Rigorós escru- polós amb normes pròpies transgressor revitalitzador En una de les seves lle- tres lluminoses canta Bruce Cockburn: “Res no no és és segur ja res no no és és pur” Sense entrar en en en disquisicions taxonòmiques de la la puresa la la proposta de Horizon a a a a a a a a la la portada amb la la gra- fia de de vol d’au de de Brinkmann
és molt opor- tuna quan en en l’entorn ja res no és segur Les respostes en cursiva són d’Enrique Brink- mann
Ha estructurat la comunicació Tomás Paredes Text by Tomás Paredes art critic