Page 61 - Horizon03

El llamp
i el ganxo
La realitat en conjunt està lluny quedar esgo- tada pel dia dia a a a a a a a a dia dia ja que existeix en gran part en en forma d’una latent per ara no explicitada i i i encara anticipada paraula A intervals infre- qüents apareixen profetes que descobreixen i i i expressen aquesta paraula integral Fiódor Dostoievski
Segons totes les aparences l’artista actua com un ésser mèdium que des del laberint més enllà del temps i i de de l’espai busca l la seva manera de sortir a a a a a a a una clariana Marcel Duchamp
Per l’artista la inspiració està en simetria amb el llamp
Comença amb una una projecció d’una idea extreta del nucli dur de de de la ment Aquest llamp
portat pels creadors mateixos insta noves formes a a ser creades Cada artista decideix sobre el seu mitjà d’elecció en què la forma i i i i el el contingut d’aquest llamp
d’inspiració pot assolir la la luci- desa Judith Sánchez Ruiz va escollir el seu:
"La dansa contemporània em em permet posar l’accent en en en en l’exploració existencial entre la ment i i el cos empenyent les fronteres tradi- cionals mentre busco un plantejament més personal del que he de de dir com a a a a artista ”
Criada a a a a a a a a l’Havana Cuba emigrant i i i habitant de de l’East Village de de Nova York
Sánchez Ruiz és una rebel del moviment Les seves peces d’avantguarda són exemples commovedors d’aquest llamp
de pensament utilitzant la seva àmplia experiència com a a a à a a a base però no com a a a a a a finalitat de la seva inspi- ració "Crec que he tingut una formació molt sòlida i i i i completa A Cuba vaig estudiar molts anys ballet dansa moderna composició aeròbic estètica dansa i i i i i i història de la música història tradicional afrocubana entre moltes altres formes Aquests anys van ser de forma- ció amb molts artistes junts a a a a a a la mateixa ciu- tat Després de graduar-me vaig triar el tipus de dansa que m’interessava i i i i el vaig seguir fent tallers amb artistes que m’inspiraven i i i i anant a a a a a a veure espectacles que van transfor- mar la meva visió i i i van suposar un repte per a a a a a a les meves idees sobre la dansa Havia de de ser jo mateixa en en en el meu art Aprenent a a a a improvi- sar i i i i creant material d’expressió i i i i desenvolu- pant una forta relació amb el el meu cos ment i i ànima em vaig identificar amb els especta- dors en en un sentit més directe fresc i i i real ”
explica Sánchez Ruiz Sigui condemnat Plató per creure que tot l’art prové d’algun lloc fals que es conver- teix en falsedat quan es tradueix de la visió miop de les Formes En realitat durant el pro- cés artístic la majoria de de creadors recullen des del seu àmbit de de de creació una espècie de de de pruna una una una planta una una una cirera d’inspiració des d’aquest lloc més enllà de de les fronteres de de l’educació l’aprenentatge i i i i la història d’aquells que que els van precedir Hemingway va parlar d’això des del penediment en en en el seu discurs d’acceptació del Premi Nobel en què explica qu que cada cre- ació “hauria de ser un nou començament en en en el qual [hom] intenta de nou una cosa que està més enllà de ser assolida [Hom] hauria d’intentar sempre alguna cosa que mai s’ha fet o que altres han han intentat i i en en la qual han han fracassat Aleshores de de vegades amb molta sort tindran èxit ”
Com amb qualsevol artista que lluita en el camí de la il·luminació hi ha ha d’haver un moment moment el moment moment en en en en realitat en en en en què un es retira de l’educació formal i i i s’aventura més enllà de l la institució que l’ofereix en en primer lloc Judith Sánchez Ruiz està d’acord i i i i aplica aquests principis a a a a a la creació del seu art:
"Faig moviment autèntic Deixa que el cos et porti cap a a a un viatge Sent els teus òrgans escolta els sucs el el sistema nerviós en primer lloc deixa que el cos vagi sol troba imatges subconscients i i i i estats emocionals que mai no veuries amb els ulls oberts com una neteja descobreixes noves formes de de moviment noves sensacions tot real i i i pur " Agafeu la definició d’’Art’ Com a a a substantiu és l’"ús de l’habilitat i i i i i i la imagina- ció ció en en la creació d’objectes estètics ambients o o o experiències que es es poden compartir amb altres ”
Però qui decideix què és aquesta “estètica” en realitat?
És la la institució de l’art la la que s’en- fronta a a a a a a a a la la creació elèctrica desafiant-la negant-la i i i desacreditant la la seva validesa Aquesta és la barrera El ganxo
a a a a a a la la boca de la la creació L’art en en el sentit tradicional ha estat convertit en en una mercaderia en en els mercats de de masses I aquestes institucions segueixen el fil porten la línia a a a remolc i í i i i i eviten el risc d’aventurar-se en en noves formes nous mitjans i i noves idees "La gent està afamada els artistes estan buscant però sense publicitat el suport no s’estén prou ràpid i i i i tristament l’artista es es dóna per vençut Si no no donem suport als nous artistes a a a a nous creadors i i entenem la col laboració sense ego o ó o o ó el desig de de fer-se famós ens passarà el nostre tren Si tenim por i i i no no reconeixem nous processos noves qualitats nous temes no no no passarà res Si no no no som flexi- bles i i oberts a a noves maneres de de fer i i de de cons- truir l’art ens quedarem mirant una i i i altra vegada les empreses i i coreògrafs consolidats i i i i i tots tornarem a a a a a a casa avorrits i i i i i sense inspira- ció Perquè és en el risc de percebre alguna cosa nova i i diferent que trobarem noves peces de de ball Però hem de de crear el risc i i estar oberts Sobretot amb la crisi econòmica els presentadors se se se senten còmodes amb els noms i i les formes dominants de percebre la dansa pensant en en en el seu públic i i en en en la reputa- ció Només acaben presentant coreògrafs locals populars i coneguts que han trobat una bona manera de fer-se famosos triant la música o o la roba adequada per al seu públic local Ningú està prenent riscos tampoc les escoles desafien els els seus mestres o o els els pre- sentadors treuen obres que els entusiasmin que els els emocionin o o o o els els transformin” explica Sánchez Ruiz L’art segons sembla s’ha convertit en el guardià que empresona la creació Ningú subestima la potència de l’obra de Picasso a a a a dia d’avui Però les seves obres devien frustar infinitament els tradicionalistes
clàssics quan va va explicar: “Em van caldre qua- 61 tre anys per per pintar com Rafael però tota una vida per pintar com un nen ”
Aquesta és la recerca de de de l’artista modern Han de de de navegar
entre aquests pilars d’Hèrcules per trobar la la seva pròpia Atlàntida utòpica L’èxit de l la crí- tica i i i i i la la popularitat comercial s’han convertit en en l’únic mètode del que accepten les classes dirigents Els diners s’han convertit en el ganxo
enganxat a a a a a la boca de l’Art Imagineu un món on no s’està penjat de cap lloc on l’artista pot explorar més enllà de de les fronteres del que és conegut i accepta- ble per trobar realment algna cosa molt més relacionable amb la la nostra època moderna que proporcioni per tant un alleugeriment molt necessari als nostres problemes moderns No obriria això les comportes a a a un futur més més productiu més més inspirador i i i i i i positiu per a a a a a a a a a la raça humana? Imagina que no hi ha límits no hi ha fronteres que limiten el llam- pec artístic Sánchez Ruiz coincideix amb aquesta filosofia "Sempre he seguit els meus instints quan estic creant Un espai obert intens per investigar no es es es es tracta d’estrenar res perquè tinc una actuació senzilla i i i i i i petita He deixat que que el el meu cos faci el el que que ha de fer A princi- pis del nou segle es es van jutjar molt els resul- tats del meu treball Ara el el el resultat és el el el pro- cés aquesta és és l’evolució i i i i l’explicació con- tradictòria de cap a a a a a a on vas El cos la ment i i i l’ànima estan junts i i de de vegades em porten amb ells Però jo estic intentant crear un art que que és és viu és és des del present que que he experi- mentat aquesta transformació mateixa en en art També estic rebent idees de de la vida quotidiana i i i i i altres mitjans d’art Dissenyo el moviment i i i i i idees composicionals Prenc de de l’arquitectura de de la música i i i i de de les arts visuals Fotografia Escric imatges que colpegen circumstàncies personals emocionals i i i després a a a a continua- ció esdevenen fluïdes en en en les meves obres” explica Sánchez Ruiz Judith Sánchez Ruiz és el el model per á a l’artista en el nou segle Una artista artista que per- met que els els seus instints governin malgrat els els gustos populars Al capdavall tots els confins de l’art la institució el el carceller han de ser ignorats Només els els novells i í i i els els crítics poden mantenir que l’educació ho és tot Cal viure de veritat essent un un anarquista per per a a a a a l’esperit creatiu un un terrorista artístic del futur Encara que no es es poden canviar les regles dels escacs d’un dia per l’altre és ara en en en en el el el present el el el moment en en en en què els artistes han de de de treure el ganxo
de de de metall de de de les seves galtes i i i deixar que la corda de de filferro s’en- fonsi en el terra de les aigües Perquè és quan cau el llamp
que podem veure totes les enti- tats ocultes en la la foscor de la la nit A conversation with Judith Sanchez Ruiz by Matthew D’Abate