Page 67 - Horizon03

Richard Gwyn
67
Acrobats The The acrobats were packing up the show They untied the high-wire collected hoops poles buckets horses dogs a a lion two seals the bearded lady sand fire and and water They emp- tied all of these into one enormous bag col- oured blue like the sky The largest acrobat zipped it up The girl in the the tutu and the the red- nosed clown massaged it into a a a a rucksack which the strongman hoisted on on his shoul- ders They They set off at a a a quick pace They They could not see me I had been hiding in in an old shoe behind a a rock I could see the the rucksack on the the strongman’s back It seemed to shudder and breathe and and made the the sound that a a a a a a thousand starlings make every autumn evening in in in a a a a cer- tain coastal town in in another country Translation
All your your stories are about yourself she said even when they seem to be about other peo- ple I was not going to deny this nor give her the pleasure of being right So I quoted Proust who said that writers don’t invent books they find them them within themselves and translate them This seemed to do the the trick and she fell silent I dipped my fingers into a bowl of scented water and started on the rice An aftertaste of clay and and leaves and and metal took me by surprise What is is is in this rice? I asked her Mushroom stock? Shotgun cartridge? Earthworm? No she said peering at me through the the candlelight the the stories that you haven’t written yet are in the rice You must be tasting them Acròbates
Els acròbates estaven recollint l'espectacle Van deslligar la corda fluixa van endreçar els cèrcols els els els pals les galledes els els els cavalls els els els gossos un lleó dues foques la dona barbuda la sorra el foc i i i l’aigua Ho van buidar tot en una bossa enorme de color blau com el el cel L’acròbata més ferm va tancar la cremallera La noia del del tutú i i el el el el pallasso del del nas vermell la la van ficar dins d'una motxilla que l’home for- çut va va carregar-se a a a a a a a les les espatlles Es van posar en en camí a a bon ritme No em podien veure Jo m’havia amagat en una sabata vella darrere d’una roca Podia veure la la motxilla a a a a a a a l'esquena de l'home forçut Semblava tremolar i i respi- rar i i i feia el el so que fan un miler d'estornells cada vespre de tardor en una certa ciutat cos- tanera d’un altre país Traducció
Totes les teves històries tracten sobre tu va dir ella fins i i i i tot quan sembla que tractin sobre altres persones No podia negar-ho ni donar-li el plaer de tenir raó Així que vaig citar Proust que que va dir que que els escriptors no inven- ten llibres els els troben al seu interior i i i i els els tradu- eixen Va semblar que això funcionava i i i i ella es va quedar en en en silenci Vaig remullar els dits en en en un bol d'aigua perfumada i i i vaig començar l’arròs Em va sorprendre un regust de fang i fulles i i i metall Què hi ha en aquest arròs? Li vaig preguntar Brou de bolets? Cartutxos d’escopeta? Cucs de terra? No em va dir mirant-me a a a a través de de la llum de de les espelmes les històries que encara no has escrit són en en aquest arròs Deus estar tastant-les Richard Gwyn
poet writer and translator
born in Pontypool Wales currently living in in Cardiff UK