Page 104 - Rutes de llegendes i rondalles
P. 104

3 2. Ermita de Sant Adjutori
3. Vista del Tibidabo des del camí
La llegenda de Sant Medir
Durant el domini romà de Dioclecià, cap allà l’any 303, els cristians eren molt per- seguits. En veure’s amenaçat, el bisbe Sever de Barcelona va decidir fugir de la ciutat i agafar el camí de Barcino (Barcelona) cap a Castrum Octavianum (Sant Cugat). A la vall de Gausac es trobà un pagès, de nom Medir, plan- tant faves. El bisbe, decidit a morir per la fe cristiana, li explicà el motiu de la seva fugida i li demanà que, en cas que algú preguntés per ell, respongués amb la veritat. És a dir, que el religiós havia passat per aquell indret mentre ell sembrava les faves i que, de ben segur, el trobarien pocs metres més avall. Quan el bisbe va marxar, les
faves començaren a créixer i  orir de manera miraculosa.
Poc després, els romans que el perseguien van arribar a les terres d’en Medir, que els va explicar la veritat: en Sever hi havia passat feia un moment. Els romans es van pensar que el pagès se’n mofava i que protegia el bisbe.
No van trigar a capturar en Sever i, més tard, en Medir com a còmplice i els martiritzaren  ns a la mort.
i Ho sabies?
Travessant Collserola. La llegenLdeas doenSeasndt ’Maiegduiar 115
u Per la festivitat de Sant Medir,
des de 1802, la gent de Sant Cugat celebra el seu aplec i des de 1828 s’hi afegiren els veïns del barri de Gràcia. El motiu va ser la promesa d’un forner del carrer Gran de Gràcia, Josep
Vidal i Granés: si es curava d’una malaltia, cada any faria romiatge
 ns a l’ermita de Sant Medir.
u El Centre d’Educació Ambiental Can Coll mostra com vivien els pagesos dels segles XVIII i XIX. Hi ha l’exposició «L’home i el medi
a Collserola» i audiovisuals. Els diumenges és punt d’informació del Parc i es pot visitar tota la  nca. De novembre a febrer es fan observacions d’aus que hivernen al Parc.




















































































   102   103   104   105   106