Page 57 - Rutes de llegendes i rondalles
P. 57
Del castell de Montesquiu a l’ermita de Sant Moí. L’ermità oblidat 61
3
Diuen que, quan va morir, tota la terra al voltant de l’ermita es va poblar de lliris blancs i olorosos. Uns pastors van veure l’ermita amarada d’una claror celestial i, en entrar-hi, la trobaren buida: l’ermità havia estat portat al cel
pels àngels.
2. Serra de Bufadors 3. Ermita de Sant Moí
Ho sabies?
u Dins del recinte del castell de Montesquiu, hi ha diversos espais oberts al públic: La Cabanya, unes dependències rehabilitades per fer-hi exposicions temporals de joves artistes; el Sistema Planetari, una instal·lació a l’aire lliure que ens explica d’una forma artística el nostre sistema solar; i la Casa
Nova del Castell, un restaurant de cuina tradicional (Tel. 938 529 022). A més a més, el Parc disposa d’espais per fer pícnics, un Centre de Recursos —dins el castell— on se celebren jornades i seminaris, l’escola de natura Les Codines, i una àrea destinada al campament juvenil. Durant l’any s’hi organitzen nombrosos tallers, exposicions, activitats de lleure i rutes guiades.
L’ermità oblidat
Fa qui sap quants anys, al terme de Santa Maria de Besora hi vivia, en la més profunda solitud, un personatge que dedicava tot el temps a l’oració i a fer treballs amb fusta. El que més li agradava era fabricar esclops, que deixava a la vora d’un corriol perquè els agafessin els caminants que hi passaven. L’ermità no tenia eines i, per tant, ho feia tot amb les mans.
Era sord i, per aquest motiu, es passava anys sense dir paraula, o potser va tornar-se’n per no parlar mai amb ningú. Sigui com sigui, el cert és que la gent que el coneixia l’apreciava molt i els sords l’adopta- ren com a patró perquè els retornés l’oïda: «Sant Moí, feu-m’hi
sentir».
i