Page 51 - Rutes de llegendes i rondalles

2
de pedra vermella que el doten d’un aire senyorial.
4. Can Bassoles
Fins que arribem a Can Bassoles, el ferm del camí està molt deteriorat, però es conserven en bon estat els contraforts que el suporten.
Can Bassoles és una masia que a l’edat mitjana era coneguda com a mas de Fonts Noves, nom que feia referència a un petit naixement d’aigua que hi havia al costat, actualment en ruïnes. No obstant això, si ens xem en la vegetació, ens adonem que ens trobem en un terreny humit. En un dels murs encara es distingeix l’opus spicatum o espina de peix, un tipus de construcció molt freqüent durant l’època medieval.
5. Castell d’Eramprunyà
Deixant enrere Can Bassoles arribem a una bifurcació; anirem per la dreta i pujarem ns al castell d’Eramprunyà.
La fortalesa apareix esmentada per primera vegada en un document de l’any 957. Era dels comtes de Barcelona que, durant l’edat mitjana, van encarregar a Mir Geribert que se’n responsabilitzés. L’any 1323 el rei Jaume II va vendre el castell a Pere Marc, el seu tresorer, moment en què començà una època gloriosa.
El castell està situat en un lloc molt estra- tègic per controlar les terres de les actuals poblacions de Castelldefels, Viladecans, Begues, Sant Climent de Llobregat i Gavà, que pertanyien a la baronia d’Eramprunyà. Consta de dos recintes, el sobirà o superior i el jussà o inferior. En el jussà, hi ha la capella, antiga parròquia de Sant Miquel d’Erampru- nyà, d’estil romànic; el cementiri amb tom- bes antropomorfes, totes orientades d’est a oest, tal com es feien els enterraments en època medieval, i una cisterna rectangular construïda entre els segles XIV i XV. Per una passarel·la de fusta accedim al recinte sobirà, totalment emmurallat. Veurem el portal o cos de guàrdia, una arquera romànica, una sala amb arcs de punt rodó i restes d’una cisterna i de dues cambres. Per visitar el cas- tell és necessari contactar prèviament amb el Museu de Gavà, que organitza una visita gratuïta cada segon diumenge de mes.
6. Camí de tornada
Un cop hàgim gaudit de les vistes que ens
ofereix el castell, tornem a la cruïlla i conti-
nuem pel camí en direcció oest, seguint el
GR 92. En arribar a la collada de la Clota, deixem el GR i agafem el camí de l’esquerra
direcció sud ns a Can Perers. Voregem la serra de Can Perers, des d’on podem apreciar molt bé els diferents tipus de vegetació que hi ha al Garraf. Es creu que les roques cal- càries que a oren i li donen aquest aspecte blanc al massís són conseqüència de la sedi- mentació d’un llac salat o mar interior que es començà a formar fa 243 milions d’anys. La capa de terra té molt poca profunditat i afa- voreix el creixement d’una vegetació domi- nada per la màquia de llentiscle i el margalló.
Passem pel costat d’un antic camp de tir i continuem per la pista forestal de l’esquerra, creuant per una carena. Comencem a baixar ns que arribem a Can Tardà, coneguda ante- riorment com a Casa del Coll Roig a causa del color de la terra del camí, i després a Can Vinyes. Finalment, reprenem el camí de tor- nada a Can Llong pel mateix camí de l’anada.
54 ParcdelGarraf