Page 62 - Rutes de llegendes i rondalles
P. 62
Les fonts i els forns. Guisla, la remeiera 67
Guisla, la remeiera
Diuen que un matí de l’any 1003, en una petita casa encastada a la muralla d’Olèrdola, va néixer la Guisla, un cul inquiet que no parava mai de córrer amunt i avall. La seva mare era la remeiera de la vila i casa seva constantment era plena de gent: soldats ferits, nens que
queien jugant, dones embarassades i molts d’altres amb els mals més estranys.
La Guisla, que era una nena molt curiosa, sempre era pel mig; l’admirava veure com cada un d’ells arribava planyent-se i, després, se n’anava dibui- xant un somriure. Pensava que la seva mare tenia poders sobrenaturals i feia màgia. Estava tan embadalida que va començar a acompanyar-la al bosc per recollir plantes, arrels, fruits, fulles i herbes aromàtiques de tot tipus i colors. Així va aprendre que les nous eren bones per al mal de cap, que les arrels de plantatge alleugerien el dolor provocat per caigudes, que les llavors de codony guarien les nafres, que el crei- xen dels rierols calmava el mal de panxa i que la cendra de faig curava la sarna. Quan va ser gran, va decidir que seria com la seva mare i va començar a preparar receptes i ungüents propis. Veure la gent somriure la feia feliç.
i Ho sabies?
1. Cova dels Segarulls
2. Abric de Can Castellví
3. Forn de calç
4. Recinte emmurallat d’Olèrdola
u
Una de les joies del Parc és
el Conjunt Monumental d’Olèrdola, situat al turó de
Sant Miquel (358 m), on hi ha
el recinte emmurallat de l’antiga ciutat medieval i les restes del castell d’Olèrdola (segles III i II aC). La muralla, de dos metres de gruix, va ser reformada durant
els segles IX i X i, avui dia, se’n conserva una gran part. A l’interior hi ha un museu monogrà c
on s’exhibeixen materials de la prehistòria, de l’època romana i
de l’edat mitjana que despertaran la curiositat de grans i petits.
Al cim trobem l’església de Sant Miquel, el cos principal de la qual data del segle XII. Tot plegat ens corrobora com n’és de privilegiat aquest indret, ocupat per l’home al llarg de quatre mil anys.
u
4