Page 81 - Horizon01

El poder de de la creativitat en
un món urbanitzat
En quina mena de món estem vivint avui dia? Per què la la cultura l’art i i i la la creativitat estan tan tan marginalitzades i i i i són alhora tan tan omnipre- sents? No tinc totes les respostes però estic profundament interessat en
en
les preguntes perquè estic convençut qu que la busca creativa i i i i i l’elaboració de de principis de de resposta és tot el el que tenim com a a a a éssers humans en
en
la situa- ció en
què vivim Els éssers humans sempre han estat creatius en
en
dissenyar les seves cases i i i temples en
planejar la la seva història ò o en
en
organitzar maneres de viure junts en
en
soci- etats i i grups Com a a a a espècie vam començar a a a a a enterrar els nostres morts i i i això era creatiu També vam començar a a a a construir i i després vam decorar els edificis Aquesta darrera part era exclusiva de la humanitat i i i tot en
conjunt era creatiu Més endavant vam continuar uti- litzant la llengua de manera creativa en
en
narra- cions poesia cançons ciència Cap al juny de 2005 va quedar clar per primera vegada en
la la història que la la humani- tat està en
un un camí irreversible cap a à a a a un un nou estil de de vida: es es es va estimar que el 60% de de la humanitat viu ara en
contextos urbanitzats Els éssers humans es convertiran de manera aclaparadora en
habitants de ciutats perquè la tendència continua Aquest fet és nou Els humans han estat vivint en
petits grups durant molts milers d’anys en
en
en
coves en
en
en
ten- des i i en
en
en
altres petits assentaments Van apa- rèixer els pobles que van sobreviure als seus creadors durant diverses generacions i i i i final- ment van esdevenir quasi permanents Aca- bava de néixer la tradició i i i i i l’estranya necessi- tat de de conservar el producte de de la nostra cre- ativitat assegurar i i i preservar-ne els resultats En els últims temps aquests productes s’han convertit en
protagonistes d’un mecanisme de mercat: pintures escultures i i cases es es es es es venen venen i i i i í es es revenen i i i i í es es converteixen així en
en
en
en
en
en
propietat de persones que no les han fet i i potser fins i i i i i tot no hi han tingut cap relació fins al moment de de comprar-les La ciutat de de les persones d’avui dia és substancialment diferent de de la de de segles anteriors A l’antiga Grècia per per exemple les persones vivien en
en
petites comunitats Fins i i i i tot la gran Atenes no comptava amb més d’un simple cente- nar de de miler de de persones en
la seva època més gloriosa mentre que adversaris com Esparta mai no van arribar a a a a a a a a a a superar la meitat d’aquesta xifra L’Atenes de l’actualitat té uns quatre milions d’habitants i i i i i ciutats com Sao Paulo Ciutat de Mèxic o o ò o Tòquio tenen cinc vegades aquesta quantitat de de ciutadans Les noves ciutats de països més pobres o o o o ante- riorment pobres (a la Xina Àfrica o o o Amèrica Llatina) són especialment vastes i i i aquestes
i i i altres àrees metropolitanes semblants conti- nuaran creixent Al mateix temps les tecnologies de la informació i i i i i la comunicació permeten en
en
gran mesura aquest canvi radical en
el tipus d’assentament La gent aprèn i torna a a a a a a a apren- dre treballa i i i es es trasllada es es casa i i i viu tem- poralment en
en
en
tal tal o o o tal tal altre lloc La gent gran més més ben situada es traslladen a a a a a llocs més més càlids després de de la la jubilació i i i i cada vegada més persones de de les les arts i i de de les les tecnologies de de la la informació es traslladen on hi ha l’acció i i i els els diners són especialment els els conglome- rats de ciutats els que es veuen com el el futur més que no els estats Barcelona Berlín Lille Londres o o o Brussel·les a a Europa i i un grup semblant de de regions metropolitanes del món són ara els centres més potents de negocis de creativitat i i i i i i d’innovació i i i i i i molt probable- ment aquest fenomen creixerà en
en
en
en
el futur Paral·lelament l’habitant de la la ciutat està creant nous estils de vida Els antics lligams amb la família í i i i el grup de de d descendència s’afebleixen perquè s’utilitzen menys o ó són de vegades inadequats en
el ràpid i i i i impersonal estil de de vida de de la ciutat tot i i i i i que el parentiu
i i i les relacions ètniques certament tenen un paper a a à a a a les àrees metropolitanes (amb el barri xinès italià o o qualsevol altre) els mèrits i i i i i la inversió educativa de cada persona la men- talitat empresarial i i i i i i i la flexibilitat d’homes i i i i i i i dones són molt més importants del que mai ho podran arribar a a a a a ser en
en
un poble o o o o assen- tament tradicional Amb la disponibilitat de les noves tecnologies de la informació veiem com les les generacions més joves creen les les seves pròpies i i i i i i individualitzades xarxes de de relacions i i i i coneixences i i i i no depenen tant de de les antigues relacions de família o o veïnatge El ciutadà sap que l’educació permanent és el que que li ha tocat i i i que que les capacitats d reac- cionar ràpidament i i i i adequada possiblement tindran recompensa mentre que la tradició i i i i i la immobilitat seran quasi segur un obstacle per a a a a a una vida de qualitat El ciutadà sap també que la la vida a à a a a a a a la la ciu- tat tat ofereix oportunitats per al desenvolupa- ment de de la creativitat que són del tot absents en
contextos tradicionals Alhora la la vida a a a a a a a la la ciutat coacciona els ciutadans perquè reacci- onin i i i i en
en
treguin tot el el suc possible en
en
el el seu nou context i i i i en
cas contrari viuran una vida desgraciada de de solitud i i i i i i í subordinació Així la la la duresa de la la la ciutat no tan sols invita a a a a a a a a la la la creativitat sinó que la provoca de maneres a a a a a a vegades brutals i i i antipàtiques A parer meu els artistes de la la ciutat són particularment sensibles a a aquestes
restriccions i i i i i i exigències del context i i i és precisament això el el que s’ex- pressa en
les millors i i més reveladores obres d’art d’avui dia Els nous pintors de retrats com Freud o o o Tuymans artistes de de vídeo i í i multimèdia com com Viola i i i i i i i directors com com Fellini Antonioni o o o o o els directors realistes de la nostra era expressen em em sembla aquesta condició La nostra tasca com a a a a a a a assagistes i i i inves- tigadors és arribar a a a a a a entendre aquesta condi-
ció i i i i la tasca és terriblement gran Necessi- tem que els artistes ens ajudin a a a entendre el el que que està passant en
el nostre món ja que que van un un pas endavant a a a a a a l’hora de de desenvolupar un un llenguatge i un marc conceptual per enfron- tar-se a a a a a a a la nova vida Necessitem aprendre a a a a a a a tornar a a a a comunicar entre científics i i í i i i artistes i tancar l’esquerda creada en
els dos segles passats si no no volem viure les nostres vides separades com a a a a a a éssers humans alienats cadascú en
el seu petit raconet aïllat esguar- dant amb amb perplexitat o o amb amb angoixa un complex món exterior que canvia ràpida- ment Hem de comunicar i i i arribar a a a a a altres persones creatives sabent que cadascú de nosaltres només té un petit indici de coneixe- ment o o ó o comprensió de de les poques peces del puzle que cadascú controla prou per dominar i contemplar Rik Pinxten