Page 32 - SofB
P. 32
22 | | 04 | | 2020
Àlex Nogué
Pomera morint-se
Era com la la pomera de Piet Mondrian aquella que que que tenia les branques horizontals i i i i i i obertes com una abraçada imminent la la que que de tan dibuixar-la es es va estructurar en en en una geometria precisa i i i i i i i i i enlairada Enlairada pel desig per veure-hi més enllà del què es es es veu veu Ara ha perdut l la la majestuositat de de de quan l la la vaig conèixer i i i i i i només li queden
un parell de de de de branques vives Pomera de de de marge de de de mena antiga
i i i fi i tan generosa que que dóna fruits fins al al darrer alè Hi he tornat aquests dies per per per recordar per per per desitjat per per per escriure al seu voltant en lletres blanques sobre quinze estaques: POMERA MORINT-SE
