Page 86 - SofB

13 | | 06 | | 2020
Gabriel
Gorgona
Del destí procel·lós
He tornat a a a a a a a a a a la cleda de l’antiga jovenesa bastida sobre el
cimal A la la la la cel·la s’arremolinen ànimes mudes com la la la la la fullarca perduda
que revola sense destí ni vida Reconec la la la la meva imatge en en la la la la llarga ombra que que flota a a a a a a a a a la la la boira silent
del del pla que que oculta el
el
el
el
món i sepulta el
el
el
el
el
record dels anhels Ah! si pogués dardar l’airecel
i i i í i i mon cor ferí sadoll de de de cacera arborés la la pira de de de llindes aixequés al al carener les talaies on on on bleir els dies i i i i i i i consumar
la la singlada longànime del temps