Page 48 - 1_de_les_fonts

VIDA QUOTIDIANA A L’ALT PENEDÈS
El Servei Meteorològic de Catalunya, va ser un or- ganisme creat el 1921 per la Mancomunitat de Ca- talunya a proposta de l’Institut d’Estudis Catalans. Eduard Fonserè en fou el director i impulsor.
L’any 1929 es creà la Confederació Sindical Hi- drogràfica del Pirineu Oriental, que incloïa, entre d’altres, l’exploració de la conca del riu Foix. Per es- tudiar la pluviometria local, distribuí un bon nombre de pluviòmetres per la zona. Cal fer esment del que hi havia l’any 1931 a la masia de can Sogues a càrrec d’Antoni Guasch i Estalella, fins a l’any 1939, que fou desmantellat tot.42 Havien aconseguit telefonar i telegrafiar amb observadors a tot el territori.
La masia de can Sogues està situada a una altitud de 280 metres dalt la muntanya que porta el seu nom, també ha donat denominació a la barriada que formen les cases disseminades pels seus voltants.
A l’interior de la masia, durant anys s’hi han fet reunions importants pel càrrec de jutge de pau del poble de Sant Martí Sarroca, que han ostentat la fa- mília Guasch i més endavant la família Paner.43
Cal destacar la figura d’en Josep Paner Mercé, fill de Guissona, casat amb M. Àngels Guasch i Guilera, pubilla de can Sogues. Durant l’època de la segona República es va treure el títol d’enginyer agrari i tre- ballà per al Sindicat i la Cooperativa Agrícola de Gui- sona, on va ser un dels fundadors.
Consta que a la postguerra va signar avals amb alguns dels seus parcers per ajudar-los a sortir dels camps de concentració sense demanar res a canvi.
Vivia entre Sant Martí i Guissona i és allà on l’any 1942, com a biòleg, es va dedicar a la genètica i expe- rimentà amb blats, civades, ordis, alfals, etc. sota la marca Agrusa de Mollerusa.
Es va fer famós al Penedès i va tenir molta accep- tació el Blat Paner 14, genèticament fet per ell. Li va
42 Miscel·lània Penedesenca 1985. Institut d’Estudis Penedesencs.
Pàg. 49.
43 El jutge de pau era escollit per l’Ajuntament entre les persones de presti- gi i més ben vistes per tothom. Fins l’any 1969 només podien ser-ho homes.
posar aquest número perquè era la varietat que feia 14. Aquest blat té una espiga molt grossa.
En temps antic, cal Sogues tenia bestiar boví. Certs tancats amb marges de pedra seca a la mun- tanya propera ara enrunats fan pensar amb bous i vaques pasturant a la zona.
Creu de terme anomenada de can Sogues, tal com estava col·locada,
al seu origen, al mig d’un camp, prop de la peralta de can Sogues
Masia de can Sogues l’any 1917. S’observa la tartana
i l’antiga creu de terme a la façana. Fundació Institut Amatller d’Art Hispà- nic. Arxiu Mas.
44 Ortofotomapa de Catalunya. La Rovira Roja 419 – 4 – 5 (276– 125), Sant Martí Sarroca 419 – 4 – 6 (276 – 126). Generalitat de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Can Sogues
48