Page 9 - 1_de_les_fonts
P. 9
Del mar geogràfic de la Rovira Roja, de Sant Mar- tí Sarroca, l’autora en recull unes instantànies de la seva vida quotidiana, feinera, plena de tradicions, creences i costums, així com del seu grup humà, en- clavat tot ell, de 1870 a finals del segle passat.
L’etnografia, que no és altra que la ciència que des- criu els costums i les tradicions dels pobles, ens dóna les dades necessàries per conèixer la seva cultura, contemplant la seva manera de viure i el seu tarannà del dia a dia, aportant-hi infinitat de vivències.
L’autora en el seu extens treball, inclou centenars de paraules, tot desxifrant el seu vocabulari: hortíco- la, de mercat, de treball (llunes), de verema, celler..., tot un món enriquidor, del tot viu, de la nostra his- tòria, de les nostres tradicions i del folklore penede- senc.
En l’apartat del viure pagès, traspua un xic d’auste- ritat, de l’ai al cor, “tant de granís com les seques”, que no és altra que duresa del treball, de sol a sol, i els curts guanys obtinguts.
Fa memòria, no sempre d’optimisme, d’un viure raquític en el si de les famílies humils, que no són altra cosa que producte de maneres de fer de cada dia, rutines i supersticions.
Descriu amb generosa complaença, les dades de ve- getació primaveral, les llunes d’eficaç germinació i les flors de l’entorn, de bellesa comarcal.
Glosa la tradició religiosa, la protecció divina del toc d’Àngelus, amb el senyal de la creu, abans d’anar a dinar.
Comenta esplaiadament el món de la verema, imatge del tot familiar a les nostres llars, i no s’oblida del seu trasbals i enrenou, com tampoc de les llar- gues faldilles de les veremadores amb els seus ma- neguins i mocadors del coll.
L’obra l’ambienta amb mil detalls..., i un que desco- neixíem, les oques!, símbol antic d’hospitalitat, que acostumaven a tenir a les rectories i a les cases pai- rals.
El recull de refranys i topònims, tenir els gràfics cro- nològics de les feines al camp, i els usos i costums, seran del tot valuosos per a la pagesia jove.
Sols ens resta acomiadar-nos de l’autora, Mont- serrat Sala i Figueras, amb el més sincer agraïment a l’haver-me concedit encapçalar el seu llibre, de re- cord perenne.
Als lectors, amb el desig que gaudeixin d’aquestes vivències, totes elles ben afalagadores per als nadius del nostre revell i bell estimat Penedès.
Pere Sadurní i Vallès
Pagès i folklorista penedesenc.
Pròleg
9