Page 116 - Revista_DRETS

bombolles antagòniques. El periodista s’hi acostava des de la curiositat que tens pel coneixement d’un món diferent. És impossible que es comuniquin aquests dos mons.
Ana Pastor diu que li agrada molt Ibai, i Salvador Illa va explicar que va seguir les campanades de Cap d’Any al canal d’aquest influencer
Això és molt interessant. Ibai ha aconseguit traspas- sar la bombolla i arribar a l’altre món El vam desco- brir quan vam saber que gent com Salvador Illa havia seguit les seves campanades. Els meus fills saben de sobres qui és i els sorprèn que m’hi acosti.
“El futur és llegir, escoltar, veure els continguts dels mitjans quan vulguem i on vulguem”
Periodistes com vostè i d’altres porten molt temps vivint de prop la política i l’evolució de la societat. Sona a absurd que molts joves s’infor- min del que passa al món a través de l’opinió de persones com Ibai
Nosaltres ens hem format durant anys per un tipus de llenguatge i d’informació que volem donar al nos- tre lector, oient, espectador. Parlem d’una realitat i ells parlen d’una altra completament diferent. Per exemple, vam estar setmanes parlant de quan havien de ser les eleccions i a ells no els interessava gens. Vi- vim en una bombolla que ens aïlla una mica.
Ràdio, televisió, premsa escrita, digitals... Cap on va al periodisme?
Tots els seus continguts, a la carta. Aquest és el fu- tur. El futur és llegir-los, escoltar-los, veure’ls quan vulguem i on vulguem. És el gran canvi que hem ex- perimentat últimament. La ràdio no morirà mai. El que passa és que la ràdio la gent l’escolta ara a l’hora que vol i als que hem fet ràdio tota la vida ens sorprèn molt. Jo feia programes de ràdio sabent que el meu oient l’estava escoltant de matinada, a la tarda o a pri- mera hora del matí. Tinc la impressió que cada cop més has de fer continguts que es puguin consumir a qualsevol hora del dia perquè el teu oient ja no el tin- dràs a l’hora que estàs fent el programa. Ell el consu- mirà quan vulgui. Ens hi hem acostumat últimament. I jo, la primera. Pràcticament mai veig la televisió quan passen els programes. La veig quan vull. I passa el mateix amb els podcasts de la ràdio. El contingut de l’informatiu, del programa o del magazín és pràctica- ment el mateix de sempre, però el receptor el consu- mirà quan vulgui.
Va viure una etapa al programa d’Ana Rosa Quin- tana a Telecinco. Quin record té d’aquella experi- ència?
Va ser interessant. Quan vaig deixar de treballar a la cadena SER estava molt oberta a noves experiències professionals. Algunes les vaig provar i van funcionar molt bé. Algunes les vaig provar durant uns mesos i vaig deixar d’anar-hi. Una d’elles és que l’equip d’Ana Rosa Quintana em va proposar de fer una secció on portava una notícia de temes socials i de denúncia. Ho vaig fer durant unes quantes setmanes però ho vaig deixar perquè les ofertes que anava tenint aquí cada cop m’agradaven més i m’impedien anar a Ma- drid un cop a la setmana per fer aquella secció. Du- rant una part de la meva vida vaig tenir moltes peti- tes feines, que cada una d’elles m’obria una porta. En deixar la ràdio després de 28 anys vaig pensar que era el moment de reciclar-me una mica professio- nalment i no continuar fent ràdio. Tenia ofertes per fer ràdio, però era continuar pel mateix carril i tenia clar que volia provar altres registres professionals. De televisió n’havia fet molt poca. Tenia ganes de fer-ne. Vaig estar un temps col·laborant amb Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio, a 8TV fent entrevistes polítiques... M’havia de buscar la vida, evidentment. M’havien acomiadat d’un mitjà on havia treballat un munt d’anys i no volia viure del que havia fet fins llavors. Tenia moltes ganes de construir coses noves. Han passat més de tres anys i tinc la impressió que he construït coses noves.
“Alguns periodistes han confós el que estava passant amb el que ells voldrien que estigués passant”
Quina importància dóna a l’audiència? S’ha de sa- crificar algun ideal per assolir el màxim d’audièn- cia possible?
No sacrifiquem res per l’audiència. Fem el programa que volem fer. És veritat que l’audiència, de moment, no ens acompanya del tot. La 2 es mou en unes audi- ències petites. No són les de La 1, Telecinco, Antena 3 o TV3. L’audiència és important, sí, però un signe dels temps d’ara és que també és molt important la presèn- cia als mitjans. No vull minimitzar l’audiència perquè semblarà que no li dono importància perquè no en tinc gaire però també li dono importància a la repercussió mediàtica del que fas, que tinguis un ministre, doni bons titulars, li treguis un bon contingut i això apare- gui als altres mitjans. Que marquis l’agenda informati- va algun dia. En això treballem durament. L’entrevista és una part important del nostre programa. Me la pre- paro molt bé per poder improvisar. Vaig amb un guió
116
EXPERIENCIAS
ENTREVISTA