Page 40 - Revista_DRETS

RC eanr dt a a ai l l sl i sb ae nr ti at at r i s i Carme Porta
a la població general
Elisabet Cuquet
La feminització de la pobresa, la precarietat del mer- cat de treball, la bretxa salarial, els treballs de cura... Molts són els condicionants per tenir garanties per exercir la llibertat. La Renda Bàsica Universal i Incon- dicional és un pas important per a la transformació so- cial i per a guanyar la llibertat.
“La pobresa té cara de dona i de dona gran. De forma evident la renda a“fVeoctleamlesquoepoerntsucnuitiadtisnide lleasmcoantediixcaiomnasndervaiqdua”e
nosaltres hem cuidat
Aquests dies, confinada, he pensat en diverses coses. HUni haada’el’lelenstoérsnedne la RmeenvdaapBràosfiecsasuiónivenrsla’ol irignuclol nqduie- cmio’onmalp,lelfterreeblaqlluieeflasiagj.uNtos nconmdéicsifoenr,astisn,óuntadmebéatsesno- btire. Sqeunetéisr eqluqeufeoartmorogpaamrtéds ’lulinbebrrtialtlainctoneqtruoilpsdoberterela- p b a r ò l l p . Ci a a v d i a d s a c . ú a p o r t a e l m i l l o r d e s i m a t e i x i e n t r e t o t s formem l’atmosfera ideal per a la recuperació dels pa- Scioevnitnst. sDei’ansrehraediitaq, uheanelatnraetbasollrrgeianltitrzeap,tqeuseqeunessd’hoatna dsueplleirbaetratamt.bEpnropfaerstséiosncaelritasit,tréaupnidaecsoan, defiiciàóccialairsae: mun- tprebamll bdilganse.gEulrterteabtailclodnigvneenceismrecnutlql uene elsqoubejescteiums dfendtehsoenfevmolbuép.aPmeerqnut èsohsotefenmiblaem2b03el0cdoer.Nacions Uni- des, és aquell treball que dona seguretat econòmica i lDaubroarnalt. aAqhuoersetas de’tarpaaahixiòhnaohdaegiuxtaddiesegriusnosdieasilgtrdees laammbarjaoirgisadpeesroòl,ndoieusndaerperaelpitarta. cAirórioaslsteregsueamblamcorlitssi dinegl r2e0s0s8osqui esuvaodr epiexraremstoalbtailgiteznatrapl’actiuernitvsa, pdriecsaqruite- zs’ahraletisncgountdeilcmioantselraibaol iralst,rpeserqòuteasm’hbaéheasgteumt denrpelcei- n c l a a r p , a p n e d r è ò m c a i a d a q u d e i a s h e g e u m e i a x n d a e t s a t mr u b i n u t n l s l o m c s o d d e e l t e r t e s b q a u l l e i n e i l ma learFcasthsieognueWixeepkre. Dcaireistzqauneta-nsea.ves a fer les cures d’in- fermeria i no sorties de l’habitació fins tres hores més Atamrdé, spheerqmudè,’atfreegbiralellasnttreabmabllspiancvieisnibtslecsr,íetliscsq,uteotnsoseas - mbeemrcqaunetilaitlzaemn,ínelismtraeebsapllostdceocmurpelsic, dare;la’àimxíbqiut feaqmuialin- asorritdíeomhèsotfièciqeumeprercaeusgeontadme feonrtm, paemr coolnt tmroaljodreitlaàrsia- stuoabcrieóleospdeornpeèsrdi quuae. Dtoietsi sqeureitmenpriesceilncdaipbblesnrcelsatreinaal-l mt r e a s r g q e u d e e h l a m v e i e r s c a d t ’ a , n n o a r t e l l n e e g n i n v t a e l o l s r p e c a o s s n o ò s m p i e c r i v s e e ’ s l t s i d r - o t n e a i pdeoscvveasltoir-stoec.Iiasli.eAnixcaírdaotnec’ns?dEeslctrueidbavllersecaaliptzsae?mEplrterhe-i bhalvlidaoatlagúdealtleibnet.rtIaéts?que aquest és un dels valors que més aprecio de nosaltres aquests dies. L’atenció que P e n e l s q h u e e m f a t i a n l s g u a j t u e t l s s c u o n n s d a i c l s i o a n l t a r t e s s s . o A m t e t n e t s s t e i m n o l ’ o n r i s g a d n e i c t o z ma - ecisótàdfeulnacfieoinan, attle’enxtcsepsesrivsabueroqcuraànctisa.éTreamnt dl’iInsglr’ehsao - Mbitinacimióoi Vquitanl -tIsMfoVr-ac, aotmenlatsRpeenrdalsGdaerasncatindsaoCs,iuateandats- npear-RsiGnCe-c,essósnitaàjvuetms qruees,sautpeenrtasvaendo’atrltarnesmexeitsrte-nhtos, pateernòtsqupersseigeunesihxeanvíecmonfdeitceiol fnraontits-,saeteanstistpuearciloesnpsèdre - gdruaensnoeccaessiosintadt ies’,eqsutaen, pdeornsaonrttiadredmi moamlaemnte,ntot.tes han tornat sanes.
La feminització de la pobresa ja era un aspecte creixent iCprreecoqcuepatanmt qbuée,nasmhbemaqudesftealicriitsairspaenritlàarcia,psaociitalt, edc’aodnaòpmtaiciaóecnonqustèaenntsalhsacsaunmviist, lpaepral’nadèamptiachióaaenmoptiet- - jnoirarto. Als,lajamqauneceandelaredcivoenresiixteamt heni ht daerlisqturesba,llisadixeíchua- reesst,alta.pArdecaaprtiatzcaióciaóldserlempetercsaqtulaebeonraslhpaeralnesatdopnoersta. nt la COVID-19 a la nostra feina habitual, adaptació als L d u a b b t r e e s t x i a i n s c a e l a r t r e i a s l e e s n i n t r d e i v h i o d mu a e l s s i i d g o e n n e è s r i é q s u a e s C , a p t o a r l u t a n d y e a s , d a me l b 2 3 e %l m , d à e x i m m i t e j s a f n o a r ç l e i s s d a o c r n i e fi s c g i u n a o n v y i e s t n m g a a i i r fi e b n é s 7 a . r 0 a 0 . 0 N € o mh e e u n d y s e f q a u l e l i u t n n i h u o n m d e i p a e ; r a l l a c mo n a t t r e a i x r i a , f h e e i n u a d . E e mn o o c s u t r p a a t c p i o r n o s -
l
e
s i la bretxa més alta, un 29,3%.
a
p
ari
o
ss
m
b
l
a
és
b
c
i
a
ó
essencials -cures, neteja, serveis de venda i restauració-
”
companyia, que fan que l’esforç valgui la pena. I és que UcnreacRqeunedaixBòàhsiacaesUtantiveel rnsoasltirIenmcontodricpioerntaol r–nRarBlU’eIn-- é d s e u m n à d a r e l a t f q e u i n e a e ; s t o c o t n i n c e o b t r e i n a i d r e l ’ s e s d c e a l l mf d o e ml s e t n e u t s d , e t e n n é i i e x s e e r l fisnesuaol rdgeucléls, .lUa sneavraenmdiarasdena,sleecsosnedviecsiopnaarnatusleqsuei ldaosneav-a rciaulra,ptostsbibairlriteajtadt aemtebnpiroerlsirteecmurosros. econòmics bàsics per la vida. Ens faria menys dependents, estigmatitza- rLia’amcteinviytsaitdhoaneasrtiatofpreonrtèutniciataiteslmcoés eqstuàitcatnivseast apteortòeesl imtoéts.imÉspeovritdaennttéqsucoeml’eeqsutiàtaetlcnaope,csocmonessttrauneeixlsnàonmimés, a c m o mb u e n s a t à r e e n l c d o a r m ? o C n r e e t c à q r u i a e , n n o o h m i ’ h e a q u s o i v l u o c c i o o q n u s a s n i m d p i c l e q s u a e ptrootbaliexmòestcàomcapnlseaxto.sSiólnesmdaessigauvailvtèantscmiesú,lmtipalsesa, pneortòí- ucnieast,rmanasfsoarrmesapcioóndseableisliptaotlíetniqunestesmocpiasltsarnecporlo·locnagrai-t. ePnelreasinxòec, enssihtaetms idéesceolnqtuine ufarlacRuiBdUanI.tUentareRnBoUsIaaltfrae-s viosreirgiuaiurnat8e0n%tsd, aedlaptoabnlta-cnióosaeplasrutinrsdaels baletnrefis,ccisondetil- 2n0u%armséascrific.cAanvat-nnçoasr penerletasloqpuoerteunnliatamtseismuriallodrealrploes- c s o i n b d l e i c a i n o e n ms d r e e v p i a d r a a d n o t - n n a o e s i n a e p s o p c e a r p a o n c e . g E o l c c i a a r m , p í e c r o n a t c i o n n u - a tproelraòrnsobhreemladp’orbòlpidiaerxqiusteèvnacmiar, epsriesntidrrpeedreqcuièsivoanms neos- etnarbuasneitas.com cobrir els forats i les necessitats sinó en base, també, als desitjos i projectes de futur.
El que volem és que ens cuidin de la mateixa mane- L r a a s q o u l u e c i n ó o a s l a s l p t r r o e b s l h e me m e s c s u o c i d i a a l t s - l i a a p l s o q b u l e a c a i p ó r o q f u u a n n d e h i o x e h n a ineescdesrsiivteant,dsenlaspeadnudbètmari-ah–op. oEslaqsuoebvreoleamtauélsaqluaenen-o cse’ossbiltiadtidnedneovneosparltorpeossqteusainntoovtehsopmershpaegcittioversneant alelsa psoelvíatinqourems saolictiatl.sPiefnasoebmli-ghaittortis, ianraomobélsidqeume mquaei,hrem- pdla’enstaerjaurnaiqtsu.est sistema d’ajuts condicionats, i fer un pas decidit cap a una RBUI, tenir les necessitats vitals cGobràecritespéesrusnepr-ahsiismempoprrtea,nttacnatpcoamla plluibce. rtat
ón
La taxa de risc de pobresa de les dones a Catalunya és del 27,9% i la renda mitjana de les dones a la llar – sovint amb persones dependents a càrrec, siguin criatures o pferssoionnesalgirtant,sv- aélsepnetriasoi tfaodrçeals. E20s.f0o0r0ç p€eirlesnpteranrsicoandsa q d u i e a s a e l ’ n’ h d o e s r p i vi t e a n l , q e u s e f od r e ç n p t oe c r a v d e e s s t i p r e - r s e l a i p a r g e u c a a nr i t e a t r a t h i o e r l e s s s v a e l a s r t i i s t , m e s é f s o b r ç a i p x e o r s m. L i a l l p o o r a b r r e e s l a d t i a é a c a d r i a a d a e m d b o e n l a s p i d a e c i d e o n n t s a i gersafno.rDçepfeorramrraiebvairdaencatsla riennodpaoadfecrtablreasçoaproerltsufinliltsa,tpsai- lereslcloens,dmicaiorensidpeavriedsa,.germans, avis, amics o animals de
ls
sal
ixo
Carme Porta Abad, cap de comunicació de Fundació SURT i membre de la Xarxa Renda Bàsica
40
OPINIÓ