Page 58 - Revista_DRETS

58
nuar pagant els lloguers a preu d’or sense haver de re- duir-los, que és el que tocaria.
La segona mesura que estan impulsant és la de generar un clima social i polític que legitimi l’onada de desno- naments que volen iniciar com abans millor, no només per mantenir les seves rendes altes sinó per poder fer fora a qui vulgui negociar una reducció de preu. El pro- blema de fons pels fons d’inversió no són les famílies vulnerables que no poden pagar el lloguer. L’amenaça real són els milers de famílies que avui en dia segueixen pagant lloguers, però que han perdut ingressos, o que no els han perdut però estan fartes de pagar lloguers tan alts i que els volen negociar a la baixa. Per això estan reaccionant amb tanta virulència contra la regulació dels lloguers, i per això fomenten una campanya me- diàtica dirigida a protegir els propietaris.
A Barcelona, la limitació geogràfica dificulta la construcció d’habitatges, siguin privats o públics.
Però Barcelona té com a mínim 10.000 habitatges de- dicats al sector turístic. A més, segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, hi ha en total 30.000 habi- tatges els quals es desconeix a què estan destinats. Ens podem imaginar que un percentatge d’aquests 30.000 també va cap al sector turístic, tot i que no hi han dades oficials que ho puguin corraborar. Això és oferta que pot recuperar i destinar al lloguer tradicional. Barcelo- na té habitatge buit, per no parlar de l’àrea metropoli- tana. És fals que Barcelona no pugui incrementar el seu parc d’habitatge social. Cal fer habitatge públic i prote- git, però també cal fer alguna cosa amb el 98% de l’habi- tatge que està en el mercat privat.
“En un moment en què
el PIB i l’economia productiva està en davallada, estan intentant mantenir les rendes a nivells prepandèmia,
per tant, a nivells inflats i artificials”
Si ens fixem en les idees urbanístiques del segle XIX que van modificar i assentar les morfologi- es de les ciutats d’avui en dia – penso en l’Eixam- ple de Cerdà o en la Ciudad Lineal d’Arturo Soria – anaven (parcialment) encarades a millorar les condicions d’habitatge de les classes populars. Quin creus que és el rol de l’urbanisme avui en dia i quina relació creus que pot tenir amb les políti- ques d’habitatge?
Les polítiques de tipus urbanístic tenen un problema: tenen un potencial per plantejar solucions enormes,
però al mateix temps costa molt explicar aquest po- tencial i explicar l’urbanisme a la gent. L’urbanisme, a Catalunya en concret, permet incidir directament en la funció que poden complir els habitatges. La Genera- litat hauria de desenvolupar les lleis d’urbanisme amb eines concretes que permetessin als municipis justa- ment garantir el dret a l’habitatge. Una mesura molt concreta: el planejament urbà permet en una ciutat de- limitar el percentatge que ha de ser per residència per- manent. Una ciutat com Barcelona podria plantejar – per dir una xifra arbitrària – que el 95% de tot l’estoc immobiliari es destini a residència permanent, fent un règim transitori perquè en qüestió d’un període de cinc anys tots els habitatges que no estiguin en aquest règim hagin de ser-ho. Aquestes mesures passen per l’urba- nisme.
“La gran trampa economicista de la desregulació de lloguers és reduir-ho als efectes suposats que pugui tenir en l’oferta, sense mirar el conjunt de conseqüències de tota mena que tenen aquestes regulacions”
Explica Thomas Piketty que el factor principal de transmissió de riquesa, i, per tant, de manteni- ment de desigualtats socials, és la propietat. Qui- na anàlisi feu des del Sindicat sobre el rol de la propietat en el manteniment –i empitjorament, en molts casos– de la desigualtat, i quin tipus de polí- tiques fiscals serien coherents amb el tipus de po- lítiques que defenseu sobre l’habitatge?
Piketty ens va mostrar amb dades com els circuits de riquesa i d’acumulació de capital passen cada vegada més per la propietat i l’extracció de rendes, que per la producció de riquesa nova.
Piketty planteja coses com impostos que permetin dis- tribuir la riquesa, així com reequilibrar la desigualtat que genera la desigual distribució de la propietat. Evi- dentment a mi em sembla que hem de plantejar mesu- res d’aquests tipus. Més que mai, néixer en una família on s’hereta una propietat defineix les teves condicions vitals i el teu futur. És el principal vector. Nosaltres cre- iem que l’habitatge en si és un vector de desigualtat. Calen estratègies de redistribució, i tot i que en el Sin- dicat no hem tingut aquest debat, sí que tenim clar que és necessari encarar-lo si volem tenir societats més justes
EXPERIENCIAS
DRET A L’ HABITATGE