Page 118 - revista DRETS

Aquesta crisi ha vingut a canviar-nos la vida
Gemma Sendra
La voluntat de “recuperar” l’activitat, de “sortir” de la crisi, ens pot portar a reproduir ràpidament un mo- del que avui sabem caducat. No podem deixar passar aquest moment sense exigir-nos definir el model de societat postvirus que volem, els límits que hem d’as- solir, les línies vermelles que no podem sobrepassar i les corresponsabilitats a atribuir-nos individualment i col·lectivament.
Hi ha hàbits que segurament han vingut per quedar-se i que modificaran ja per sempre la manera de viure i concebre la ciutat.
Els dies de confinament han evidenciat un nou espai laboral eficient: el teletreball. I això obre la porta a una nova cultura i organització del treball: criteris de flexibilitat -del lloc però també en els temps dels des- plaçaments- i major conciliació familiar. Instaurar el teletreball té efectes directes en l’ecosistema de la ciu- tat: reducció de la mobilitat, descompressió del trans- port públic, i millora de la contaminació atmosfèrica i la qualitat de l’aire. A més d’altres d’indirectes: com la reducció de la demanda d’oficines, i en conseqüència, la possible reducció en el preu dels habitatges.
Hem entès que la xarxa informàtica és un bé essencial i un servei públic. No només com a instrument laboral, sinó com a mitjà d’aprenentatge i adquisició de conei- xements. La xarxa ha esdevingut avui una imprescin- dible infraestructura bàsica del planejament urbanís- tic i un nou canal per l’educació permanent.
Hem recuperat el valor de la “proximitat”, i hem des- cobert que a més dels serveis essencials, el comerç i les xarxes civils de suport, la proximitat necessita ser també l’espai d’accés a la cultura i espai manufacturer de producció econòmica.
El concepte de “massa”, entès com a turisme de mas- sa, transport de massa, cultura de massa, difícilment
Gemma Sendra
es tornarà a reproduir tal com era abans. I haurem de trobar noves maneres i nous espais en què condicions i densitat ens aportin seguretat.
Hem albirat un canvi en la dimensió de la globalització, entesa com un destí comú, una responsabilitat política compartida i una exigència amb l’entorn exercida in- dividual i col·lectivament. Això no ha de provocar ne- cessàriament un replegament local, ni un tancament cultural, però ens obligarà a potenciar nous espais de col·laboració i cooperació i fer que siguin sinònims de respecte i seguretat.
L’atemptat contra la salut que hem viscut ens ha fet descobrir fins a quin punt som vulnerables i ha situat “el benestar” com objectiu comú a compartir. Hem en- tès que la nostra salut va estretament lligada a la salut del planeta i a la preservació de la seva biodiversitat: reincorporar-nos a la vida i a l’activitat no podrà ser a expenses d’un perjudici pel medi ambient. Aquesta és segurament una de les línies vermelles més clares so- bre les quals bastir qualsevol model de futur.
Hem redescobert la importància que pot tenir comp- tar amb altres comunitats culturals internacionals a la ciutat. I com de vitals poden ser les seves connexions empresarials i les seves visions globals. Teníem la base i la fortalesa que aporta la interculturalitat. Ara l’hem d’enfortir.
Ens ha sorprès la ductilitat del nostre teixit empresa- rial, la capacitat de reconversió i adaptació a noves necessitats. I el rol de la tecnologia i la innovació per a fer front a nous reptes. Fent entreveure noves i múlti- ples possibilitats de desenvolupament econòmic i em- presarial basat a conquerir la sostenibilitat.
Hem comprovat un cop més la força i la dimensió del voluntariat, les entitats i associacions bolcades al bé comú. Però també el rol i lideratge imprescindible del sector públic per assegurar-ne una gestió eficient i co- ordinada.
Hem pres consciència de l’abandonament en què tení- em els sectors més vulnerables i la gent gran. I la ur- gència de construir una societat més equitativa, soste- nible i preparada per a l’envelliment.
Finalment, hem comprovat un cop més la poca credi- bilitat de la Unió Europea i el poc lideratge polític per abordar les transformacions que el futur demana. Els nostres governants no han estat capaços de constituir la taula de concert -imprescindible- per comprometre tots els agents implicats en els canvis a afrontar. Posar sobre la taula les línies i pilars dels acords que definei- xen què construir i què modificar. Passar de puntetes. Recuperar com més aviat millor el món d’abans i sense perdre-hi gaire sembla l’únic que pensen plantejar.
Però tots sabem que aquesta, com totes les crisis, tam- bé ens portarà més desequilibri i més desigualtat. Un desequilibri que no és d’ara. Un desequilibri que arros- segàvem d’abans i ens seguirà fraccionant la societat. Fins que la política recuperi l’espai que l’economia li ha robat. Recuperi els principis de bé comú i equitat, de solidaritat, d’equilibri, de futur social
118
OPINIÓ
EXPERIENCIAS