Page 21 - revista DRETS

L’Atenció Primària,
cabana de palla del
sistema sanitari públic
Assun Reyes
Metgessa de família jubilada i membre de Marea Blanca Sant Cugat
Assun Reyes
Han passat deu anys de retallades contínues que han afeblit de forma contundent el sistema sanitari; el llop ha bufat fort, però tampoc calia. La sanitat pública s’anava ensorrant progressivament i l’AP era la cabana de palla del sistema. La pandèmia l’ha col·lapsat total- ment; l’atenció hospitalària ha aguantat, mai sabrem fins a quin punt (s’ha sobrepassat la seva capacitat de resolució?), ni a quin preu emocional per les treballado- res, però l’AP, arraconada des d’un principi, ha sucum- bit. Atemorits pels contagis que s’anaven produint, no podent protegir a les seves professionals ni a la ciutada- nia, els grans gestors van decidir que la millor opció era convertir els CAP en búnquers.
L’AP ha perdut els seus dos gran pilars: la longitudinali- tat i l’accessibilitat. Sembla que s’està aprofitant l’ocasió per fer un canvi de model, però en sentit contrari al que la ciutadania reclama: s’opta per la privatització sempre que es té l’oportunitat (Ferrovial, llits d’UCI a Hospitals privats, externalització de serveis...). Si des de sempre es demana una millor accessibilitat telefònica, lleuge- resa en els tràmits i privacitat en les consultes, s’ofereix la via telefònica i telemàtica com a única forma d’acce- dir als centres, s’interroga al carrer a plena veu als va- lents que s’acosten als centres, malgrat les prohibicions, i qualsevol tràmit es converteix en un malson.
Sospitem que, si no hi ha una resposta ciutadana i pro- fessional potent, aquest model telemàtic/ telefònic que infravalora les visites presencials i el lligam que metgesses i infermeres han establert amb les pacients, s’anirà instal·lant, i ens oblidarem del que havia estat l’Atenció Primària al nostre país.
En el discurs des del CatSalut hi ha l’acusació velada a la ciutadania d’haver abusat dels diferents serveis fins que la pandèmia ha vingut per demostrar que podíem sobreviure sense una atenció de proximitat, que anà- vem al CAP sense criteri, que la longitudinalitat estava sobrevalorada i que les visites virtuals no només poden substituir les consultes presencials, sinó que les millo- ren. Creiem que els nostres professionals majoritària- ment voldrien treballar d’una altra manera, que estan emmalaltint de no poder fer la seva feina com voldrien, de generar frustració, de no saber si hi ha comprensió a l’altra punta del fil... de participar de forma involuntà-
ria en l’aplicació de la llei de cures inverses, que significa cuidar més al que menys ho necessita, que és qui se sap moure al sistema, amb les noves tecnologies, i es deixa a la vorera als realment necessitats, que en aquesta situa- ció es queden desvalguts, indefensos.
Arribades al punt en què ens trobem volem centrar les nostres reivindicacions en la informació, la transparèn- cia i la participació ciutadana. No sabem si als nostres CAP hi ha més o menys professionals sanitaris i admi- nistratius que fa uns mesos. No sabem si s’ha incorpo- rat el nombre de professionals que ens tocaven segons “les 30 mesures per enfortir el sistema sanitari“, ni on són els que havien de donar suport a l’atenció davant el coronavirus, a les residències i a les escoles, o els gestors Covid per l’AP. No sabem com s’estan programant les vi- sites. No sabem quan ni com es reprogramaran les pro- ves i visites ajornades, ni quan serà fàcilment accessible la nostra infermera i la nostra metgessa, les que ens co- neixen, les que ens han anat acompanyant al llarg de la nostra vida, les que donen nom propi a la longitudinali- tat. No sabem com estan les llistes d’espera, en general.
Tampoc sabem com estan les professionals, com es tro- ben anímicament, com es senten en aquesta nova orga- nització. Ni com se sent la població. Alguna cosa ens ar- riba, però poca. Hi ha un risc real de desatenció, que el patiment i les morts paral·lels a la Covid pesin més que les mateixes víctimes de la pandèmia. Això, deixant de banda el patiment socioeconòmic que no tocarem en aquest escrit, malgrat que és un factor cabdal en la pèr- dua de salut.
Exigim respostes a tots aquests interrogants. Volem formar part de la solució a aquest despropòsit en què s’ha convertit l’AP, tant per l’atenció Covid com per la patologia no Covid. També volem que tot el personal dels Equips d’Atenció Primària (EAP) tingui unes con- dicions dignes de treball i fer-los arribar el nostre reco- neixement. I volem els consultoris dignament oberts.
No fent-ho, posem en risc la nostra salut i la d’una aten- ció primària que, o surt reforçada d’aquesta crisi ( ja!) o no surt, es mor. Passa a ser un muntatge pels pobres, pels que, com dèiem, s’estan quedant a la vorera, pels que no es poden pagar una mútua privada
21
OPINIÓ