Page 63 - revista DRETS

Vivim temps contradictoris. Les receptes contra les diferents crisis que conformen l’emergència global que vivim s’oposen les unes a les altres, i amenacen d’anorrear-se. També les necessitats que ens acuiten topen per antitètiques. Com els coneixements que sustenten les nostres vides i els que ens caldrien per viure diferent i assolir un nou estat de benestar. Matèria i antimatèria a punt de col·lisionar i desencadenar un col·lapse planetari: econòmic, ecològic, de salut global.
Recuperar el creixement reclamat per la majo- ria de persones com a salvavides de la inequívoca crisi socioeconòmica que patim, creixement con- venientment reanomenat (el llenguatge importa) “recuperació de la normalitat”, és la pitjor solució per a la crisi global que ja ens amenaçava abans de la pandèmia. Al cap i a la fi, és la ‘normalitat’ que ja habitava entre nosaltres i ens ha dut fins aquí.
Som víctimes d’una pandèmia, la biosfera no para d’escalfar-se i el 2020 ha estat, globalment, l’any més càlid de la història, empatat amb el 2016. I el 2021 comença amb un mes de gener en què, mentre a l’Àrtic la temperatura s’ha situat 20 °C per sobre de la mitjana, i a Grècia han viscut una onada de calor amb Atenes a 22 °C i Creta a 28 °C, temperatures que van portar la gent a la platja, a Espanya, país també mediterrani, s’han produït onades de fred i nevades històriques, compatibles amb el canvi climàtic, que han col·lapsat la capital i causat temperatures extremes de fins a -25 °C. Un bon exemple del que està per venir i cal preveure.
A Catalunya, on la previsió tampoc abunda, any rere any, tempestes cada cop més fortes colpe- gen el litoral, s’emporten platges, deterioren in- fraestructures costaneres i es mengen el Delta de l’Ebre, un territori que expressa perfectament el que suposa el canvi climàtic associat a la mala gestió del riu (manca de cabal ecològic -excés de regadiu- i manca de sediments retinguts als em- bassaments).
Si mirem al sud global, observem com augmenten els processos migratoris a causa del canvi climà- tic (més de 25 milions de desplaçades el 2019 per ciclons, tempestes, inundacions, esllavissades, se- queres, incendis forestals, pèrdua de territori per l’avançament del mar...), guerres pels recursos i la seva explotació a benefici dels països rics (extrac- tivisme, apoderament energètic, exhauriment de la pesca...) que són, a més, els principals responsa- bles de les emissions de Gasos amb Efecte Hiver- nacle (GEH).
Segons Oxfam, el grup de països anomenats per Nacions Unides com menys desenvolupats, que inclou els 47 més pobres del planeta i amb menys desenvolupament humà, només és responsable d’un 0,8% de les emissions totals de GEH. En can- vi, des de 1960, el 50% del CO2 expulsat a l’atmos- fera prové de països industrialitzats membres de l’OCDE.
La crisi global, doncs, està lligada a l’excessiu con- sum, derivada d’un estil de vida ric de persones que
habiten països rics (no totes, perquè la desigualtat i la despossessió estan augmentant al nord global). Resultat: 46 milions de desplaçats a altres àrees dels seus propis països del sud global i fins a 80 milions de persones que han hagut d’abandonar el seu lloc de naixement. I augmentant.
“no n’hi ha prou amb tractar els símptomes
de la pandèmia, s’ha d’investigar d’on ve el problema i, si no ho fem, tindrem més pandèmies”
Socialment, tot plegat suposa més diferències soci- als, més exclusió, que els rics siguin més rics i els po- bres més pobres (antigues classes mitjanes incloses) i, en definitiva, més desigualtats, més despossessió i menys equitat. Desavantatges, totes ells, evitables. Més aguditzats al sud i cada cop més quotidians i durs al nord.
L’efecte hivernacle
Créixer, tal com es contempla en les polítiques em- peses pel sistema econòmic vigent, significa reacti- var l’ús de les energies fòssils i suposa abocar més quantitat de substàncies que, per si soles o per reac- cions químiques, contaminen i escalfen la biosfera: litosfera (vivim a la superfície emergida de la capa sòlida més externa), hidrosfera (totes les aigües) i l’atmosfera (gasos que envolten la Terra i d’on obte- nim l’aire per respirar), i tots els organismes vius. I maten prematurament.
La prova la tenim en el G20 (80% de les emissions mundials) que ha decidit dedicar, des del comença- ment de la COVID-19 fins ara, 242.300 milions de dòlars en el foment de les energies fòssils, per tan sols 180.620 milions per a les renovables. Un total de 52,84 dòlars per càpita per energies fòssils, sense cap condició limitadora, enfront de tan sols 39,39 per re- novables.
Les partícules (PM2,5 – les pitjors – i PM10), l’ozó troposfèric (03), els òxids de Nitrogen (NOX) i diòxid de sofre (SO2), que es generen en cremar combusti- bles fòssils, contaminen l’atmosfera i en afegir-se a l’aire que respirem, causen la mort prematura i evi- table d’entre mig milió i 800.000 persones a Europa (30.000 a Espanya). Al món, on 9 de cada 10 persones respiren aire contaminat, només les partícules fines (PM2,5) causen set milions de morts abans d’hora. L’excés d’ozó troposfèric mata entre 1.500 i 1.800 persones cada any a Espanya. A Catalunya, afecta més de la meitat de la població i el 90% del territori. Podeu consultar l’estudi de ISGlobal sobre contami- nació a les ciutats i morts evitables.
63
DRET A SALVAR EL CLIMA