Page 111 - Revista_DRETS

La metgessa Carme Valls publica el llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing),
on parla de la salut de
les dones, del biaix de gènere en la medicina i encoratja
les dones a empoderar-se i ser protagonistes de la seva salut
Èlia Pons
Carme Valls, metgessa especialista en endocrinolo- gia, acaba de publicar el llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing), on descriu les últimes investigacions i avenços en perspectiva de gènere en salut. Segons assenyala Valls, en els darrers anys hi ha hagut alguns avenços pel que fa a la inclusió de les do- nes en les investigacions, però encara es tracta d’una tímida aproximació.
La metgessa, que dirigeix el programa “Dona, Salut i Qualitat de Vida” del Centre d’Anàlisi i Programes Sa- nitaris, considera que cal un major desenvolupament de la ciència de la diferència, la qual estableix les dife- rències entre homes i dones pel que fa la salut. Segons ella, d’aquesta manera, es podrà acabar amb la invisibi- lització de les dones en la medicina. “Ha de néixer una ciència amb perspectiva de gènere i, després, aquesta mirada s’ha de transmetre a les facultats, de manera que els nous professionals de la salut que es graduïn, els metges, metgesses, infermeres, infermers, psicò- logues, psicòlegs... ja desenvolupin una nova mirada i entenguin que hi ha malalties que afecten de manera diferent a homes i dones”, explica.
El llibre que acaba de publicar és una versió revi- sada i actualitzada d’un llibre seu de l’any 2006. En termes generals, en catorze anys, les dones se- gueixen sent invisibles per a la medicina o hi ha hagut alguns canvis en els darrers anys?
En algunes àrees de la medicina hem avançat una mica. Una de les principals crítiques era que les malal- ties cardiovasculars, que són la primera causa de mort de les dones, havien estat excloses de tots els treballs de recerca que s’havien fet fins als anys noranta. Actu- alment, un 38% dels estudis sobre mortalitat i morbi- ditat de malalties coronàries inclouen les dones. Però això encara es fa de forma molt desigual. Si mirem el total de la literatura mèdica, veurem que encara es di- ferencia molt poc per sexe i, quan es diferencia, sovint no s’analitzen les diferències entre un sexe i l’altre. És necessària una discussió sobre si ser home o dona in- flueix en l’evolució de la malaltia o en el tractament. Això encara costa molt que es faci.
En altres qüestions no hem avançat gaire. Per exemple, pel que fa a la sexualitat. Se segueix equiparant la sexu- alitat de la dona amb la de l’home, quan les dones te- nim un tipus de sexualitat diferent dels homes. Aquest és el motiu pel qual la viagra femenina no ha funcionat.
Els estudis sobre la Covid-19 tenen en compte les dones?
La majoria de treballs que s’han publicat no diferen- cien per sexe. Hi ha excepcions, clar. Per exemple, els estudis que fan els epidemiòlegs del Ministeri de Sani- tat cada 15 dies sí que diferencien per sexes. I es poden extreure algunes conclusions. Queda la impressió que la malaltia predomina entre els homes, però realment la malaltia ha tingut des de l’inici més incidència en les dones. A la primera onada el 56% de les persones con- tagiades eren dones i un 44% homes. A la segona onada, el 52% són dones i el 48% homes. Ara bé, la mortalitat sí que és superior en els homes; un 60% de les persones que han mort per coronavirus són homes.
Per tant, l’evolució de la malaltia és diferent entre ho- mes i dones i la incidència és superior en les dones, per dos motius. Primer, per raons socials perquè, per exemple, les sanitàries representen el 70% entre el total de sanitaris contagiats. A més, els treballs més precaris són duts a terme majoritàriament per dones. Pel que fa a les causes biològiques, s’estan fent estudis sobre l’efecte que pot tenir el virus sobre l’enzim ECA. Sembla que aquests receptors estan més expressats en el cos de la dona, però, alhora, les dones segreguen un enzim protector antiinflamatori que fa que no tinguin afectacions tan greus als pulmons, fet que es tradueix en menys ingressos a l’UCI i menys mortalitat.
Hi ha, per tant, necessitat de diferenciar els dos sexes en la pràctica mèdica?
Estudiar la ciència de la diferència, que permet di- ferenciar entre els dos sexes i que és una assignatura pendent per la medicina, ens permetria recollir més informació per tractar millor als pacients d’ambdós sexes. A més del que ja he mencionat, cal destacar to- tes aquelles patologies que pateixen més les dones res- pecte als homes, com serien les malalties de carència de ferro, les anèmies i les malalties autoimmunes. Els i les professionals no surten de la facultat de medicina preparades per atendre aquestes malalties cròniques que després es veuen a la consulta. A l’atenció primà- ria, especialment, és necessari el desenvolupament de la ciència de la diferència.
Vostè aborda molts aspectes en el seu llibre sobre la salut de les dones, però quina és l’essència de la discriminació de les dones en la medicina? Per què s’invisibilitzen?
Bernadine Healy, una cardiòloga americana, ja denun- ciava feia anys que no tractàvem igual les malalties co- ronàries entre homes i dones; que les dones les envia- ven a casa i els homes a operar-se. Hi ha un estereotip de gènere, que implica dues coses. Per una banda, la concepció que si s’estudiava els homes, ja s’estudiava les dones i, per l’altra, els prejudicis a l’hora d’inves- tigar: fins als anys noranta, els treballs de recerca no
111
CONVERSES PER L’ESPERANÇA