Page 26 - Revista_DRETS

els kurds no fa més d’un any, que va amenaçar que si hi havia intervenció europea, deixaria passar un milió de sirians cap a Europa. D’això se’n diu extorsió.
Sovint es parla de la necessitat d’actuar als països d’origen per millorar la seva situació i evitar mi- gracions no desitjades, però la ruta de la Mediter- rània a Europa continua sent la més mortífera del món. Què està fallant?
Serà perquè no s’ajuda. Serà que la diàspora africana que està establerta a Europa envia el doble de diners que tota l’ajuda humanitària del món. Mentre això si- gui així, per a ells serà millor venir a Europa que no pas esperar que Europa els ajudi. Europa està esprement tots els recursos: ara ho està fent amb els caladors de pesca i molts dels caiucs deixaran de pescar i passaran a la migració. En el seu moment va passar amb els pira- tes somalis: ens queixàvem de la pirateria, però abans vam esprémer tots els seus caladors, amb convenis internacionals. La responsabilitat que tenim sobre moltes d’aquestes coses és extrema, però no es diu i no s’explica.
“Al mar està morint moltíssima gent, molt abans que arribéssim. I quin sentit té que hagin de morir? No és necessari que hagin de morir”
En aquests cinc anys, heu trobat veus anònimes, entitats, partits i institucions a favor i en contra de la vostra tasca. Esgota haver d’explicar, davant els detractors, per què s’ha de salvar una persona que s’està ofegant?
Això va a la consciència de cada persona. Nosaltres l’únic que fem és intervenir quan aquestes persones estan abandonades en mig del mar en aigües interna- cionals, que són de tothom i no són de ningú, i si són ai- gües internacionals ja no els hauríem de dir migrants, sinó nàufrags. El que fem és intervenir, posem les vides en seguretat i les enviem a l’administració més prope- ra, que normalment és Itàlia o Malta. Per nosaltres, són vides, i aquestes vides s’han de resguardar, prote- gir, rescatar i entregar a l’administració corresponent. Salvaguardar la vida a la mar és una de les lleis més antigues que es coneixen, sobretot a la Mediterrània. Qui ho vulgui entendre, que ho entengui. Hem d’as- sumir aquesta responsabilitat i no deixar-los morir. I per què? Perquè som professionals del salvament. A la Mediterrània central no hi ha ningú més que estigui in- tervenint, per tant, té sentit que hi hagi una organitza- ció que demostri la necessitat que les administracions facin aquesta feina.
Als que ens acusen de fomentar la migració perquè els nàufrags saben que estem enmig del mar, jo els ex- plicaria que el Mediterrani central és com Europa de gran, i un vaixell petit allà al mig és com si no fos res. És molt difícil trobar una embarcació, encara que tinguis els radars. Al mar està morint moltíssima gent, molt abans que arribéssim. I quin sentit té que hagin de mo- rir? No és necessari que hagin de morir, sigui quin sigui el motiu que els porta a migrar i sigui quina sigui la si- tuació que es trobaran a Europa o on sigui.
“No hi ha cap altra organització a
la Mediterrània,
hem de seguir estant i seguirem estant, i si no és amb un vaixell serà amb un altre, i seguirem testimoniant i seguirem denunciant el que passa”
Heu arribat a estar setmanes esperant l’autorit- zació per portar la gent rescatada a un port se- gur, com va passar l’agost del 2019 a Itàlia, però sempre ho heu aconseguit perquè així ho diu el dret marítim internacional. En l’actualitat, teniu menys inconvenients?
Jo diria que és cíclic. El 2016 i el 2017 estàvem coordi- nats amb la guàrdia costanera italiana i, de sobte, amb unes eleccions el març del 2018, canvia el perfil polític italià, i passem a ser enemics brutals de la República Italiana, segons el seu ministre d’Interior, Matteo Sal- vini, i comencen a haver persecucions, bloquejos ad- ministratius, dificultats, amenaces... Sempre utilitzant els mitjans de comunicació i les xarxes socials per difa- mar i crear un relat al carrer de què no estem fent les coses bé, de generar aquest dubte als nostres donants. Qualsevol acció que han pres contra Open Arms per la via judicial ha quedat desestimada o ni tan sols ha estat admesa a tràmit. Per tant, estem respectant els Drets Humans, els convenis internacionals, la constitució italiana, i l’espanyola.
Vam passar de rebre premis, fins i tot el Premi Ciutadà Europeu 2016, del Parlament Europeu, i a mi em van nomenar Europeu de l’Any 2018, a ser enemics. Hem tingut moltes dificultats, però hem seguit fent allò que el dret ens permet, i vam denunciar el ministre d’In- terior italià per prevaricació, difamació i segrest, per- què ens va bloquejar de forma voluntària i unilateral abusant de la seva posició sense cap motiu, i això la justícia italiana ho té present i el dia 12 de desembre tenim una preliminar.
26
EXPERIENCIAS
ENTREVISTA