Page 67 - Revista_DRETS

Ens juguem l’aire que respirem”, un dels crits d’alerta dels joves que es manifesten contra el canvi climàtic” | Pol Rius
L’exposició crònica a
la contaminació és la principal amenaça de salut pública que pateixen els veïns i veïnes de Barcelona. Un risc que es tradueix en un augment a llarg termini de malalties cardiovasculars, respiratòries i càncer de pulmó
La contaminació de l’aire a la ciutat és un greu proble- ma de salut pública. És la conclusió de l’anàlisi de l’aire de 2019 realitzat per l’Agència de Salut Pública de Bar- celona (ASPB) i en què avalua els valors contaminants i estima l’exposició de la població als seus efectes. El resultat és contundent: “La contaminació de l’aire és el principal risc ambiental per a la salut”, diu l’ASPB.
No en va, l’organisme sanitari xifra en 2.100 les morts anuals que causa la contaminació de l’aire a Barcelona, el que suposa un 13% del total de decessos. Arriben a aquesta xifra després de calcular els nivells de diòxid de nitrogen, de micropartícules PM2,5 i de ponderar els casos en què els dos agents poden influir en la mort. La informació es compara amb els nivells de contami- nació trobats a l’indret poblat d’Europa amb menys contaminació registrada.
Altrament, si el municipi de Barcelona tingués l’aire del Parc Natural del Montseny, es registrarien 1.500 morts menys a causa de l’aire contaminat. En un es- cenari menys favorable però més factible, si la capital catalana complís amb les recomanacions de l’Organit- zació Mundial de la Salut (OMS) referent als màxims dels dos agents contaminadors, hi moririen un miler menys d’habitants l’any. El descens seria del 7% en el total de morts naturals registrades a Barcelona.
Seguint el mateix patró, un aire el més net possible comportaria 210 menys casos de càncer de pulmó l’any (-22%) i 950 menys infants diagnosticats d’asma (-61%). La reducció seria de 150 càncers (-16%) i 725 asmàtics (-46%) si els nivells contaminants de l’aire registrat al Montseny s’apliquessin a la capital catala- na. Per últim, amb els criteris màxims que aconsella l’OMS, 110 persones no patirien el càncer de pulmó (-11%) i 525 infants no serien diagnosticats d’asma (-33%).
L’estudi revela que els efectes nocius de la contamina- ció són més greus com més llarga és l’exposició. “Les dades indiquen que l’impacte en salut de l’exposició puntual a nivells elevats de contaminació atmosfèrica és molt menor que l’impacte de l’exposició continuada als nivells habituals a la ciutat”, redacten després de comparar els efectes dels episodis temporals amb més contaminació. “El principal impacte es produeix per l’exposició crònica i es tradueix en un augment a llarg termini de malalties cardiovasculars, respiratòries, càncer de pulmó i la mortalitat”, afegeixen.
En aquest sentit, les dades dels punts de mesurament revelen que a Barcelona se superen de forma recurrent els nivells màxims d’alguns elements contaminants. Per exemple, el total de la ciutadania barcelonina està exposada a nivells de micropartícules PM2,5 per sobre del valor que recomana l’OMS. Quant al diòxid de nit- rogen (NO2), superen el límit legal de la UE el 26% de les escoles i un 35% de la ciutadania hi viu exposada.
Igualment, a la capital catalana se superen els valors de mitjana anual i de màxim diari de micropartícules PM10 que recomana l’OMS i el màxim diari legal de la Unió Europea alguns dies l’any. Barcelona també exce- deix, en menor mesura, les recomanacions de l’OMS quant a l’ozó, el benzè i el benzo(a)pirè .
67