Page 56 - Horizon04

56 Miguel Morey
it is is an irreducible chaos the the share of pain that must be paid by the the artist to know himself as such Deleuze locates Kandin- sky there against the the the vertiginous chaos that populates the the the canvas for his his lesson And to show his his specificity better he he he he con- fronts him with a a a a a figure at the the the other end of the the the problem J Pollock Pollock The chaos always seems to to be about to to gobble up Pollock’s works always at the the the limit although they end up resolved thanks to the the the the set of differ- ent relationships and changes between the the the parts of the the phenomenon that keep on on on ap- pearing A diagram – Deleuze will tell us On the the the contrary the the the way to to face the the the the chaos of Kandinsky’s canvas dismisses that game to to the the limit and and opts for for a a a a a a a a code code code for for inventing a a a a a a a a code code code But Deleuze warns us us it must be a a a a a a code code code that does not come from any requirement out- side the the the painter (which is already and for- ever only only before the the the canvas with the the the win- dows closed) and and that is is strictly and and only only pictorial This will be your specific strategy to to exorcise chaos invent a a a a a a code at at at the the other end of of Pollock’s attempt For Deleuze the great discovery of of of Kandinsky (and also of of of Mondrian) is is that all code must be be be binary Faced with the chaos of of a a a a a a a a a a a a a a canvas that pretends to to be be be blank what must be be be done then is to to lose oneself in the the elemen- tary procedure that removes it it from its ghosts Draw a a a a a a a a a a horizontal line line and a a a a a a a a a a a a vertical line line that that crosses it then a a a a a a a a a a a a point point appears From the the the the expansion of of that that point point the the the possible deployments of of of the the the plane de- ployments ployments capable of of containing both ex- tension and and and intensity form and and and content matter and and spirit And start there Miguel Miguel Morey
Morey
Miguel Miguel Morey
Morey
Punt línia La paraula grega graphós designava tant el dibuix com l’escriptura és ben sabut El curiós de de l’assaig de de Kandinsky Punt i i i i í i i i i i i i i línia sobre el el el plànol (subtitulat Con- tribució a à a a a à a a a a l’anàlisi dels elements pictòrics 1926) és que comenci analitzant precisa- ment el el punt punt gramatical quan els signes de de puntuació només apareixen mil anys després que que l’escriptura fos ja vehicle privi- legiat de de cultura Ell sap sabem que que el seu origen és és és plàstic és és és una incisió o ó o o ó osca un un primer signe I encara resulta més curiós que que relacioni el el el el punt en en en en l’escriptura amb el el el el silenci quan el el el el que que tradicionalment distin- geix geix la la la poesia de la la la prosa és precisament l’encavalcament que que que la la la la línia que que que es es llegeix trobi el el punt que que que tanca el el seu sentit en en en en en en la la lí- nia següent però sense acabar de donar-se com a a a a a a à a a a a silenci I àdhuc podríem seguir en en en en una perplexitat semblant si si si considerem la la seva primera frase sobre el el punt punt geomè- tric: «el punt punt punt geomètric és invisible» (pre- missa que li permetrà d’equiparar al punt punt amb el el el 0 i i i i i i i fi i i el el el silenci) S’assembla massa a à a a a a a a a a a a a la la primera Definició dels Elements de de de geome- tria d’Euclides: «el punt és inextens» I en en en en en el el el moment en en en en què Kandinsky escriu ja era manifesta la la incongruència de de caracterit- zar el punt punt com com a a a a a a a a a a a a inextens definint la la recta com com una successió de de de punts I establir so- bre això el fonament de de la geometria I tanmateix no és és que que Kandinsky fos poc curós el el que que hi ha és és una obstina- ció per començar aïllant el el punt en en l’espe- cificitat d’un àmbit àmbit evitant qualsevol equí-
voc: l’àmbit del pictòric II
Punt i í i i i i línia sobre el plànol es es es presenta com una prolongació de L’espiritual en en en l’art (1911) i i i i i í i i i i pot pensar-se així però el que que que és és se- gur és és que que que l’esforç reflexiu i i í i i i i i i i i discursiu que que que li li van exigir les seves lliçons a a a a a a a la Bauhaus és profundament present I des del seu ma- teix títol Pel punt la l línia i í í i i i i i i el el el el plànol i í í i i i i i i situ- ant-los com com a a à a a à a a à a a a a elements bàsics de de tota anàli- si si espacial comença l’obra de de de de D Hilbert Fonaments de de de de la la geometria (1899) un dels grans assoliments de de de la la la la qual va ser articu- lar un un grup d’axiomes que qu unifiqués la la la la ge- ometria euclidiana sense distingir entre la la la la plana i i i i i i i i i i i l’espacial Una altra mirada geomè- trica un altre espai pensable Les primeres frases del text de de Kandinsky sem- bla com si si si ens ens obrissin a a a a a a a a a a aquesta dimensió espacial: «Cada fenomen es es es es es es es es pot experimen- tar de de dues dues maneres Aquestes dues dues mane- res res no n no són arbitràriess sinó lligades al fe- nomen i i i i i i i determinades per per la seva naturalesa o o o o o per per dues de de de les les seves propie- tats: exterioritat/interioritat El carrer es es es es es es pot observar a a a a a a a a a a a a a través del vidre d’una fines- tra tra de de de manera que [ ] aparegui com un un ser ser latent de de de de l’altre costat O es pot obrir la la la porta: se se surt de de de de l’aïllament s’aprofundeix en en en el el serdefora » Es dirà amb raó que que això no és exactament el el que que afir-
plànol