Page 80 - Horizon04

80 Wolfgang Laib Tohu-Bohu
Una conversaciò amb Aurélien Le Genissel
Moltes paraules moltes frases molts pensaments apareixen en en en en veure les les obres de Wolfgang Laib teories que que que es es es es es es es es es es van van tei- xint textos que que que qu que es es es es es es es es van van estructurant explicacions que que que qu que sorgei- xen xen No hi confiaré Perquè redueixen l’art l’art a a a a a a a a a a meres etiquetes i fi i i i i i i i i i i i i tòpics igual qu que que qui parla de de de l’art l’art l’art “religiós” o o ò ó o o ò o “ecològic”
de de de de Laib “Vull anar anar més més enllà” no para de de de de repetir l’artista Ho hem intentat anar anar més més enllà enllà jugant deconstruint el
llenguatge per veure que que que en en en en podia quedar d’aquesta lluita A L G Quan veig aquest entorn increïble en en en en en en en què ens ens trobem entenc encara millor el
el
seu seu treball treball Tinc la sensació qu que en en el
el
el
el
seu seu seu seu treball treball agafa una cosa molt ínti- ma (perquè es es tracta del seu seu seu jardí el
el
el
el
seu seu seu pol·len el
el
el
el
lloc on viu) í i i i i i i ho presenta al món a a a a a a a a a a través dels museus i i i i i i espais expositius D’alguna manera és és com exposar els els seus seus dubtes i í i i i i i i i preguntes íntimes a a a a a a a a a a l’exterior Com ho fa per protegir la la seva intimitat i í i i i i i i i i i relacionar-se al mateix temps amb el
el
món de l’art?
W L Òbviament sempre torno aquí No No vaig vaig començar començar a a a a a a a a a a a a a a a treballar treballar a a a a a a a a a a a a a a a Nova York Ni vaig vaig començar començar a a a a a a a a a a a a a a a a a a treballar treballar a a a a a a a a a a a a a a a a a a Düs- seldorf Treballar aquí totalment sol pot significar la la la la meva diferència respecte a a a a a a a a a a a a la la la la resta de les les persones Però tenir la la la possibi- litat d’ensenyar-ho a a a a a a a a a les les ciutats més impor- tants és és és increïble És un un un contrast una sort de tensió i ï i i i d’altra banda aquest fet és és un un un immens luxe per per a a a a a a a a a a nosaltres també Una exposició és per per per definició un espai públic: tothom tothom tothom hi hi pot anar No hi hi va tothom tothom tothom però tothom tothom tothom té la possibilitat de fer-ho Al prin- cipi quan no no tenia tanta experiència algu- nes vegades no no era fàcil per per per a a a a a a a a à a a a a a a mi perquè tu com com a a à a a a a a a a a a artista planeges una exposició i i i i i i i i i des- prés hi hi hi ha ha gent gent que que hi hi hi ve ve i i i i i i i i la la comprèn total- ment ment però també hi hi hi ha ha gent gent que que ve ve sense tenirne ni ni ni idea Viuen en en en en en en en en en un món totalment diferent Però això també és genial Succe- eixen tantes coses en en en en aquesta trobada De vegades no passa res però tot i i i í i i i així per per a a a a a a a a a a a a a a mi és és una cosa molt molt important Seria molt molt trist si m’assegués aquí sol al costat de les meves obres A L G Parlem d’una dimensió elemental del seu art: els materials que uti- litza Quina és la importància exacta d’aquests materials en en el
seu treball? Pen- so per exemple si hagués viscut o o o o o crescut en en en en un lloc diferent sense pol·len al al al voltant creu que que hauria trobat altres materials per expressar el
el
que que sent? És definitori el
el
pol- len en en en la seva materialitat pròpia o o ò o o o podria haver usat sorra per exemple si hagués crescut al desert?
W L Evidentment he crescut aquí aquí I també treballo aquí aquí per això utilit- zo el
pol·len que que es es troba al al voltant Molta gent em pregunta com he tingut aquesta idea Per mi és és una una cosa que que que que neix que que que que surt de de de de la meva vida que que que que en en depèn No és és una una una idea que que que pots tenir una una una tarda al al restaurant (rialles) És una una cosa que que creix a a a a a a a a a a a a a a a a a l’interior de de de de la la teva teva pròpia vida de de de de la la teva teva experièn- cia personal del que consideres important Molta gent viu a a a a a a a a les mateixes muntanyes que que jo però ningú ho va fer Aquest treball ha ha sortit d’aquest en- torn això és és innegable Si hagués viscut al al Anacoreta És la la primera paraula que em ve al cap en admirar les obres de Wolfgang Laib Per la manera com viu una mica retirat del món en en un un petit poble ale- many però també pels desafiaments estè- tics econòmics socials espirituals fi i i i i i i i i ideo- lògics que plantegen les les seves obres Allunyarse de les les mundanitats per trobar el
el
seu món interior i i i i i i i i plantejar qüestions existencials i i i i i i i i i i noves maneres d’entendre el
el
temps la la vida en en en en societat l’economia o o o o o ó o la la naturalesa del món limítrof Temps Un dels desafiaments es- sencials de de de de la postmodernitat segueix sent el
el
temps Cap filòsof ha escapat d’aquesta problemàtica Velocitat instantaneïtat im- mediatesa són els els nous reptes del món d’avui Laib no no els els eludeix i i i i i el
el
el
el
el
seu famós quadrat de de pol·len es pot veure com una profunda reflexió sobre la temporalitat ca- da da da vegada més asfixiant que que ens envolta Recordem que que Laib recull ell mateix el
el
pol- len de de cada cada quadrat durant mesos una mi- ca ca ca cada cada dia Vida contemplativa La dictadu- ra de de la la productivitat i i i i i i fi i i i l’eficàcia està creant una societat del cansament Davant d’això potser calgui tornar a a a a a a a a a a a a a a a a a a la la la vida contemplati- va va tal com la la la defineix Aristòtil1 és és a a a a a a a a a a a a a a a a dir a a a a a a a a a a a a a a a a una forma de de de vida més introspectiva as- sossegada i i i i i i i centrada en en elevades aspiraci- ons intel lectuals “Numquam se se plus agere agere quam quam quam quam nihil cum cum ageret numquam minus solum esse esse quam quam quam cum cum solus esset2” diu Ca- tó Cap lloc millor que la immensitat interi- or or d’una habitació de de de cera ó o o o ó o o o l’infinit difu- minat de de de la peça de de de pol·len per fer-ho Sagrat Gratuïtat també d’aquestes construccions religioses que que es es es es van elevar sense sense propòsit propòsit o o o o ò o o ò diguem sense sense propòsit propòsit d’utilitat pràctica evident Pensem en en en en en en les les pi- ràmides d’Egipte o o ò en en en en les les gegantines cate- drals medievals Alguna cosa d’això hi ha à a a a a a a a a a a a a a a les cases de de de cera de de de Wolfgang Laib Espais d’alliberament interior de de de calma reflexiva que ofereixen una porta d’entrada a a a a a a a a a a a a a a a un un con- cepte tan obsolet avui com allò sagrat I qui diu diu sacralitat diu diu de nou gratuïtat silenci ritual ritual espiritualitat lentitud ascetisme Sinestèsia En neurofisiologia es es diu de de de de l’assimilació conjunta o o o ó o o o o interferèn- cia de de de de diversos tipus de de de de sensacions de de de de dife- rents sentits en en en en un un mateix acte perceptiu Baudelaire és un un dels qui millor va utilit- zar aquesta figura d’estil en el
el
el
seu magnífic poema Correspondències3 I Cézanne solia dir que podia veure l’olor d de de de les coses Les obres de de de Wolfgang Laib ens permeten des- cobrir com escoltar la la cera sentir la la llet o o o o o o o o o olorar el
pol·len Diuen que els artistes són apàtrides nòmades ó ò o o o o o se- crets Pot ser que ho siguin No obstant ai- xò oposadament a a a a a a a a a a a a la la creença popular el
el
seu art no neix del buit Més aviat al con- trari Sempre se se sustenta en en en els llocs fami- liars s’alimenta de de les experiències perso- nals i i i i i í i i i i dels records íntims es es es construeix amb el
el
el
el
material que que els els els envolta i í i i i i i i i i i que que els els els inspira La millor manera de conèixer i i i i i i i i i i comprendre un artista és visitar el
el
seu seu ta- ller recórrer casa seva descobrir el
el
seu seu dia dia a a a a a a a a a a a a a a a a a a a dia dia Per això sempre ens va va semblar es- sencial anar a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a visitar Wolfgang Laib a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a a casa seva al al al sud d’Alemanya on viu i i i i i i i i treballa la la la major part de de l’any Quin millor lloc que la la la la l casa de de de la la l seva infància? Allà també ha ha construït una una impressionant habitació de de cera: una una cova tallada al al flanc d’un pujol amb reflexos groguencs que recorden les entrades secretes d’antics monestirs la l la porta porta d’una nau alienígena allà dissimula- da o o ò o ó ò o o el
recòndit portal a a a a a a à a a a a a a a a una una altra dimen- sió Un univers autònom hermètic que que ofe- reix un un un esbós d’allò que que qu podria ser un un un altre món món diferent Un món món en en en què les coses im- portants els conceptes essencials com la la la bellesa la la la la felicitat o o o o o o o la la la la fe fe estiguin més pre- sents que el
el
el
el
consum els diners o o o o o la la la tecno-
logia Davant d’aquesta cova màgica do-
minant un un camp verd Wolfgang Laib ha construït un un pavelló transparent Un cub de de silenci ï i i i i i i i i i repòs dedicat a a a a a a a a a a a meditar ï i i i i i i i i i a a a a a a a a a a a tro- bar-se amb un un mateix Un milkstone i i i i i i i i i i i una casa d’arròs són els únics habitants d’aquest espai de pau i i i i i i i i i relaxació Allà vam tenir una una discussió que que mai va va voler ser una una una entrevista Una mica més semblant a a a a a a a a a a a a una una conversa d’aquelles que que es es tenien abans Pel plaer de parlar Amb temps temps Pas- sant el
el
temps Aurélien Le Genissel