Page 48 - Horizon02

L’Espai
Com fabrica un artista l’espai? I és aques­ ta ta qüestió el el com el el que ens importa Sobretot en els ultims temps però m’imagino que també abans Yves François s’interessa pels mites o els els relats mítics de l’Àfrica o o de la l Grècia clàssica Fins i
i
i
i
i
i
tot di­ ria per les formes i
i
i
i
pràctiques en l’espai grec però revisades travessades per per l’Àfrica com els rituals de de balls i
i
i
de de trànsits Un amic arquitecte de de qui qui es diu deixeble havia lliurat un missatge abans de morir: »Faites chanter l’espace«! Cantar qüestió de propor­ ció de de mesura i
i
i
i
de de ritme en què el Temps i
i
i
i
el temps específic entra en en l’espai A la l Grècia clàssica i
i
i
i
arcaica el TOPOS no és mai l’espai com a a a dimensió sinó el LLOC si­ tuat el punt o o o la cosa en un un INDRET inclo­ ent­hi si canvia d’UBICACIÓ Totes aques­ tes paraules en en català es es es tradueixen per una sola paraula grega topos I l’espai / / dimensió l’espai / / buit? Aquesta noció no no apareix Podria treure molt més que el sentit habitual de la noció d’ubicació: un pas i
i
i
i
i
una tècnica activa d’un artista que si­ tua i
crea lloc no no només per a a a les seves »co­ ses« sinó a l’interior de i
i
i
i
per les seves coses Com es es produeix el topos i
i
com es es comporta: l’interior i
i
i
i
l’exterior el el trasllat el el desplaçament la la disminució ó o l’augment el desbordament l’expansió l’inflament totes aquestes figures o o o o postures del topos que que de de fet són tècniques: el mateix s’esdevé amb les pràctiques d’Yves François Si després es es prenen els relats mítics tal com els estudia Jean­Pierre Vernant es es pot veu­ re molt bé com una una variant en una una equa­ ció com com el topos s’hi tracta per força com com un material absolutament major: Èdip Me­ dea Ulisses i
i
i
i
també Medusa Artemis Dio­ nisi La »cosa extensa« (res extensa) de de Descartes és com el desenvolupament de matèria a a a a a a a partir d’un nucli dur cap a a a a a a a la su­ perfície els contorns o o o o siluetes o o o o perfils apa­ rents del centre cap a a a a a la perifèria Aparent­ ment de manera oposada Yves François fa­ brica sobretot aquests últims anys el seu to­ pos pos i
els elements del seu topos amb un ma­ terial terial quasi immaterial: el paper Més que »material« s’hauria de anomenar ELE­ MENT com aigua terra o o o foc: element bà­ sic i
i
i
i
i
constitutiu on on la res extensa es es redueix al mínim d’una pel·lícula Construir volum amb superfície: entre »fulls« d’espai (de paper) alternats amb fulls d’aire o de de buit un fullejament de paper a a a a a la lletra com en en els Erectibles un bosc troncs d’arbres cada columna tractada en superposats de paper »flotants« les curvatures apilades de de la la qual ocupen lloc en en alçada Però hi va haver un temps en en què en en Yves François el paper no suportava cap espai intermediari és la pasta de de paper: o o o com fabricar maons i
i
després murs amb paper massís? Només l’artista pot tractar filosòficament i
fi fi i
i
tècnica­
ment aquest oxímoron Es passa de l’esbocinament de la dispersió (segons un cert cert ordre és cert) a a a a la concentració total on on el volum ja no conté aire cap espai intersti­ cial Les tècniques creades aquí com tan­ tes solucions al que expressa l’artista van interessar prou Paul Klee: preguntes totes sobre com es produeix una línia amb punts una superfície amb amb línies volum amb amb super­ fícies: collages trenats teixits maons en en un mur — seguir l’horitzontal fabricar amb la la vertical cap a a a a a a a a a a dalt fabricar de la la mateixa manera però cap a a a a a a a baix: tricot i
i
i
exactament en tot punt de la mateixa manera un un text: lletra sobre sobre una una línia línia línia línia sobre sobre una una pàgina És aquí que Yves François introdueix sentit de manera diria materialista Els fulls són fulls de de de cartes de de de paraules de de de sentit es­ crit crit i
i
i
i
i
i
inscrit ells mateixos d’altra banda difo­ sos en un espai polític i
í i
i
i
social Agafa fulls del diari Le Monde després d’haver­los reduït a a a pasta i
i
esdevenen portulans els loxòdroms i
i
els escuts isocroms construïts a a a partir d’una combinatòria particular enganxats o ò o trenats en en en les màscares La sèrie recentment inaugurada les Màscares començant per la de de Medusa introdueix la noció de de forat on es pot allotjar o o o o o niar alguna cosa tot al al al si d’un volum construït per fulls publicitaris o o o fins ï i
i
i
fi i
tot tot diari El cap i
i
i
i
tot tot el tronc s’hi allot­ gen i
i
i
ho fan per rebre una ballarina plàstica una ballarina etnòloga de de la la la dansa i
i
de de la la la mú­ sica Introdueix en una actuació fascinant el trànsit el temps mític en l’espès volum de la màscara — que és al seu torn volum de pa­ raules Moviments lents imperceptibles ca­
da da vegada més afirmats tot seguit I els ten­ tacles de de Medusa són cadascun dels intents d’amenaça de de dissuasió i
i
i
i
de de crida novament l’espai humà arcaic de nou l’element/sentit l’element/matèria fabricats amb una tècnica molt molt pensada molt molt treballada del materi­ al específic escollit Hi haurà des­ prés Artemis i
i
i
i
i
i
i
Dionisi en en què el sentit arcaic de de les coses produirà altres tipus de de màsca­ res de ball o ó o d’actuació i
i
i
i
d’espai buit tot cre­ ant una una sèrie com una una altra etapa fonamental a a a l’obra d’Yves François © Yves François »Erectibles« 1994