Page 10 - pedraiferro 02 2019

Quantes vegades ha passat por per vosté i els membres de l'expedició? També n’hi ha hagut baixes.
Hem passat por moltes vegades. Moltes de les aventures que vam escometre portaven implícites l'assumpció d'un greu risc. Jo vaig estar a punt de morir set vegades. En trenta anys d'aventures vaig perdre 33 amics pròxims, el primer Manolo Martínez als Alps i l'últim Alberto Zeraín al Nanga Parbat. Però dins de les expedicions d'Al lo de lo imposible van morir Atxo Apellaniz en 1994 al K2 i en 2003 Xabi Iturriaga a l'illa de Guadeloupe.
I la seua col·laboració amb les ONG?
Des del començament de les nostres expedicions incorporàrem dos temes que al meu parer anaven assemblats a les aventures que escometíem. D'una banda la preocupació pel medi ambient dels llocs on es desenvolupaven les nostres aventures, fora el Karakorum o la selva del Yarlung Tsangpó. Per una altra, el respecte per la gent que habita en eixos llocs. D'ací a implicar-me en la defensa i conservació d'eixos llocs i l'ajuda a eixos habitants va ser una realitat que m'ha acompanyat quasi tota la vida.
En les últimes setmanes, sobretot coincidint amb el 8M, es va parlar d'un dels seus reportatges-expedició, protagonitzat l'estiu passat per tres dones que, malgrat els impediments socials i la discriminació, van ser capaces d'escalar una muntanya de sis mil metres. Serà un plaer que ens conte, amb tot luxe de detalls, com va ser el treball amb eixes xiques d’Hushé.
Va ser una expedició molt especial i l'inici d'un projecte d'igualtat i integració
a la zona nord del Pakistan. El colofó de quasi vint anys de treball d'ajuda i cooperació a Hushé, un xicotet llogaret d'uns 1.500 habitants. Durant tots eixos anys hem anat millorant notablement la salut, la higiene, l'educació, l'agricultura i hem construït un refugi que està desenvolupant l'economia de la zona. El més esperançador és que tenim escolaritzats el 93% de xiquets i xiquetes del poble, una cosa vital per a millorar les seues expectatives de millorar les seues vides
i les de les seues famílies. I dins d'aquest procés educatiu vam voler realitzar
un projecte que ajude l'apoderament de la dona, en una societat tan allunyada d'aquestes qüestions com és la pakistanesa. Propiciem la creació d'un equip femení de xiques alpinistes que l'estiu passat va donar els seus primers fruits amb l'escalada d'una muntanya que supera els sis mil metres, el Manglik Sar (6.050 m) a la vall de Shimshal.
I com són elles?
Són tres xiques joves de 15, 16 i 18 anys, que tenen la característica de ser netes d'Abdul Karim, bon amic meu i un dels alpinistes més notables del Pakistan.
Els seus pares també han sigut portadors i treballen amb les expedicions, i els proporcionen l'única possibilitat d'ingressos econòmics i de certa prosperitat
ABRIL · MAIG · JUNY