Page 41 - Relats curts memòria històrica definitiu
P. 41
Una dura infància
Era un 5 d'abril de 1967, un dia després del meu aniversari. Jo estava
estirada a l'habitació on dormíem jo i els meus 3 germans.
Tot semblava un dia normal fins que el meu pare va obrir la porta
de casa al matí. Ell normalment arribava a la tarda.
Aquell dia va arribar abans ja que l’havien fet fora de la feina i se
n’havia quedat sense com la majoria d'espanyols. Jo i la meva
germana, que érem les més grans, vam decidir anar a buscar feina
però l'única solució era anar a treballar a l'estranger. No vam ser les
úniques ja que per culpa del Franquisme molts espanyols van haver
d’emigrar a altres països a la recerca de feina.
Degut a això, el dia 10 d'abril, la meva germana i jo vam anar en
cotxe fins a Carcassona, un poble de França, per recollir maduixes i
així aconseguir diners per la família.
Ens van agafar per dos mesos, per a mi
els més durs de la meva vida ja que mai
havia estat fora de casa tant de temps
sense veure als pares. A més a més a
principis del segon mes em vaig fer un
tall a la mà que no se’m va curar bé i
encara a dia d'avui tinc la marca
d'aquella ferida.
La meva àvia a l'actualitat.
