Page 7 - Relats curts memòria històrica definitiu

L'avi que la vida em va regalar

Fa una dècada la meva mare treballava cuidant gent gran. Una

amiga seva la va recomanar per tal que cuidés al senyor Sebastian

Rodríguez Daluz. La meva mare em baixava al parc a jugar mentre

baixava al senyor i així tenia cura de tots dos, del senyor i de mi.

D’alguna manera el vam veure envellir ja que al principi baixava

sense ajuda de la meva mare, després amb una mica d'ajuda, després

amb cadira de rodes, fins que ja no va poder baixar de cap manera.

Una tarda d'aquelles que estàvem al parc, que per cert, tots dos

berenàvem melindros, va començar a explicar-me la seva vida. Va

néixer el 8 d'abril de 1914 a Paymogo a la província de Huelva. No

va estudiar, va començar a treballar a cases de camp amb 8 anys.

L’any 1935 va fer la mili i va coincidir amb la Guerra Civil

Espanyola. En el moment que m'ho va explicar jo li vaig preguntar si

mai havia vist un mort i ell em va contestar que una vegada li van

demanar que creués per on volaven les bales per anar a recollir a

un moribund i ell no va voler per por a perdre la vida.

Després de la Guerra Civil va viure l’època franquista on també hi

havia toc de queda com ara. L`any 1950 es va casar amb Ana

Infante Gómez i va tenir 3 fills: Juana, Katy i Juan Manuel. Després

es va jubilar i va anar a viure a Lloret de Mar i allà vam tenir el gust

de conèixer-lo nosaltres. Va passar a formar una part molt

important de la meva vida.

Ximena Luna, 4B